tag:blogger.com,1999:blog-89269835098379709402024-03-05T16:28:32.834+01:00Teclèctic BlogBlog de cinema!Tariq Porterhttp://www.blogger.com/profile/09301001394535985714noreply@blogger.comBlogger276125tag:blogger.com,1999:blog-8926983509837970940.post-40996574703840663072013-07-19T10:00:00.000+02:002013-07-19T10:00:08.637+02:00Al Pereira vs. Alligator Ladies és L'art del tràiler!No podia faltar, encara que sigui tard, un tràiler del realitzador més pirat i emblemàtic del cinema B espanyol, Jess Franco. Dep.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" mozallowfullscreen="" src="http://player.vimeo.com/video/59183353?byline=0&portrait=0" webkitallowfullscreen="" width="480"></iframe>Tariq Porterhttp://www.blogger.com/profile/09301001394535985714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8926983509837970940.post-63894134986025271412013-07-17T10:00:00.000+02:002013-07-17T10:00:02.967+02:00Shave It és el Curt de la setmana!Curmetratge argentí dirigit per Jorge Tereso, Fernando Maldonado, que destaca, sobretot, per una polidíssima i espectacular animació en 3D.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" mozallowfullscreen="" src="http://player.vimeo.com/video/63528500?portrait=0" webkitallowfullscreen="" width="480"></iframe>Tariq Porterhttp://www.blogger.com/profile/09301001394535985714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8926983509837970940.post-37695156403733465882013-07-12T10:00:00.000+02:002013-07-12T10:00:04.571+02:00WTF + LFMAO + NSFW = YOLOCom un Kevin Spencer passadíssim de voltes.<br />
<br />
<iframe width="480" height="270" src="http://www.youtube.com/embed/LkKKTsJZ5kU" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>Tariq Porterhttp://www.blogger.com/profile/09301001394535985714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8926983509837970940.post-47078277121625385882013-07-10T10:00:00.000+02:002013-07-10T10:00:06.833+02:00Push-Up és el Curt de la setmana!Dirigit per David Galán Galindo per el nostre estimat festival Notodofilmfest. Protagonitzen, a més, el gran Julián López i Mariam Hernández.<br />
<br />
<iframe frameborder="0" height="320px" id="flumotion_iframe_player" name="flumotion_iframe_player" scrolling="no" src="http://play.lafabrica.webtv.flumotion.com/play/player?pod=16620&player=14" width="480px"></iframe>Tariq Porterhttp://www.blogger.com/profile/09301001394535985714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8926983509837970940.post-22262784952125223252013-07-05T10:00:00.000+02:002013-07-05T10:00:07.050+02:00In The Woods és L'art del tràiler!Inquietant pel·lícula grega que vam poder veure a Sitges 2011. Aquí va el tràiler, no menys inquietant... Dirigida per Angelos Frantzis.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" mozallowfullscreen="" src="http://player.vimeo.com/video/32308928?byline=0&portrait=0" webkitallowfullscreen="" width="480"></iframe>Tariq Porterhttp://www.blogger.com/profile/09301001394535985714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8926983509837970940.post-48356037109753554392013-07-03T10:00:00.000+02:002013-07-03T10:00:08.665+02:00Lucia és el Curt de la setmana!Si fa un parell de setmanes publicàvem el curt Mamá, que precediria la pel·lícula homònima, avui presentem Lucia (Niles Attalah Cristobal Leon & Joaquin Cociña), un altre curtmetratge que esdevindria després llarg de la mà de l'interessant artista xilè Niles Attalah, encara que no tingui cap connexió aparent més enllà del nom. Fet en stopmotion, podriem considerar aquesta obra una resposta sinistre i d'interior als espectaculars <a href="http://teclecticblog.blogspot.com/2011/04/big-bang-big-boom-es-limpressionant.html">videos de Blu</a>.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" mozallowfullscreen="" src="http://player.vimeo.com/video/5202050?portrait=0" webkitallowfullscreen="" width="480"></iframe>
Tariq Porterhttp://www.blogger.com/profile/09301001394535985714noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8926983509837970940.post-65120499009798605112013-06-28T10:00:00.000+02:002013-06-28T10:00:07.791+02:00Pacific Rim és L'art del tràiler!S'estrena d'aquí poc i té pinta de ser la hòstia en patinet.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="http://www.youtube.com/embed/hxnQi1qAvdM" width="480"></iframe>Tariq Porterhttp://www.blogger.com/profile/09301001394535985714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8926983509837970940.post-5407219887265113132013-06-26T10:00:00.000+02:002013-06-26T10:00:02.079+02:00Por primera vez és el Curt de la setmana!Aquest curtmetratge documental dirigit per Octavio Cortázar val el seu pes en or. És una tendríssima exposició de les cares i reaccions de gent que, per primera vegada, veu una pel·lícula. Situat a la Cuba interior, són deu minuts de pur cinema. <br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="http://www.youtube.com/embed/KpuIu1x84e4" width="480"></iframe>
Tariq Porterhttp://www.blogger.com/profile/09301001394535985714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8926983509837970940.post-67851806942497093552013-06-24T10:00:00.000+02:002013-06-24T10:00:05.220+02:00Entrevista a Scott Derrickson, director de Sinister <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRDT-O7Nw7wdQKD0iwgbPMo-x6zUGqd_rYvqPPzv69f6u1tXkg4wbpI07Y4nCjDKb3JhVwMHWX6LUzJ7BZFNvi5W1zsvTHf4LJdKxEqKOL_Gcf_TGVQTyBF7zPt25s8Hzmj9CkVwxUl9A/s1600/derrickson-scott-goliath.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="171" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRDT-O7Nw7wdQKD0iwgbPMo-x6zUGqd_rYvqPPzv69f6u1tXkg4wbpI07Y4nCjDKb3JhVwMHWX6LUzJ7BZFNvi5W1zsvTHf4LJdKxEqKOL_Gcf_TGVQTyBF7zPt25s8Hzmj9CkVwxUl9A/s320/derrickson-scott-goliath.jpg" width="320" /></a>[Publicat a TuPeli (11/2012)]<br />
<br />
Scott Derrickson estrena esta semana su cuarta película, <i>Sinister</i>,
después de haber pasado por Sitges con una notable acogida. Volvía un
film suyo al Festival seis años después de presentar la interesante <i>El exorcismo de Emily Rose</i>,
y tuvimos la oportunidad de hablar con él para que nos contara algo más
sobre el film y su realización. Café en mano y bien acomodado en el
sofá del hotel, respondía a nuestras preguntas.<br />
<br />
<b>¿Podrías explicarnos qué influencias tuvo a la hora de escribir <i>Sinister</i>? Vemos en ella ecos de <i>The Ring</i> (Hideo Nakata, 1998) o <i>El resplandor </i>(Stanley Kubrick, 1980).</b><br />
<br />
De hecho con The Ring es como empezó la película; cuando Roger
Cargill, mi coguionista, fue al cine a verla, esa misma noche tuvo una
pesadilla en la que se encontraba, en su desván, una caja llena de Super
8, y en ella aparecía la que después sería la primera escena de
Sinister. También, efectivamente, estaba El resplandor, con ese
componente familiar, el proceso hacia la locura y el añadido paranormal.
Aparte de éstos, que son los más evidentes, hay otros films en los que
me fijé, como <i>Hunter </i>(1986), de Michael Mann, película de la
que estoy enamorado y que vi muchas veces mientras escribía la película.
También me influenció <i>Impacto </i>(1981), de Brian de Palma, que trata un tema parecido, o <i>Klute</i> (Alan J. Pakula, 1971), por sus aspectos visuales y la fotografía de Gordon Willis. Por último, también citaría <i>Al final de la escalera</i> (Peter Medak, 1980), por contar una historia de fantasmas desde una óptica más emocional.<br />
<b></b><br />
<a name='more'></a><b>En tus películas, ya sea en <i>El exorcismo de Emily Rose</i>,
o en la misma Sinister, mezclas el horror con la familia, quizás porque
es algo con lo que es fácil empatizar por parte del público.</b><br />
<br />
En los últimos treinta años los films de terror más populares han sido los <i>slashers</i> con adolescentes pasando miedo pero nada abocados a la vertiente emocional. Puedo decir que el primer <i>Halloween</i> (1978) de Carpenter me gusta, por ejemplo, pero ninguna de ellas me gusta tanto como me gusta <i>El exorcista </i>(William Friedkin, 1973), El resplandor, <i>La profecía</i> (Richard Donner, 1976) o hasta <i>El ofanato</i>
(J. A. Bayona, 2007). En films como éstos sí que hay relaciones reales,
a veces madre e hijo, como en The Ring, a veces matrimoniales… Lo que
me interesa son esas relaciones, esa intimidad doméstica, mucho más que
adolescentes de fiesta. Creo que la meta de un buen director tiene que
ser el conseguir una película que, aun sacándole todos los componentes
de terror, resulte interesante, un buen film, y en el caso de las
slashers si le quitas el terror queda algo terrible. Yo trato de dotar a
mis películas de algo más; creo que El exorcismo de Emily Rose es una
notable historia de juicios, y Sinister lo es sobre el matrimonio, su
solidez, hasta qué punto la ambición puede ponerlo en peligro… Éste es
el tipo de cine de terror que me gusta, y lo que intento hacer.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ_ddqaK_uP95G_ZwlQ9KP94zpCyd2e1qQtPxQc1eXUeHDZpw9WQaj4U9ZMl60BLWw7tCfzLLAjXJhMUwcgnsswgwXs2HQknyhRFyhIN6mgHEWhoTkB8F0-z-zYJTgy-p8x-f6e6dctD4/s1600/exorcismo-emily004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="253" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ_ddqaK_uP95G_ZwlQ9KP94zpCyd2e1qQtPxQc1eXUeHDZpw9WQaj4U9ZMl60BLWw7tCfzLLAjXJhMUwcgnsswgwXs2HQknyhRFyhIN6mgHEWhoTkB8F0-z-zYJTgy-p8x-f6e6dctD4/s400/exorcismo-emily004.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<b>En tu equipo de rodaje se mezclan gente con mucha experiencia
en el cine como Ethan Hawke o Chris Norr en la fotografía con noveles
como Juliet Rylance o C. Robert Cargill en el guión. ¿Qué aporta eso a
tu película?</b><br />
<br />
De la gente con menos recorrido obtienes frescura y entusiasmo,
aunque tanto Juliet Rylance como Robert Cargill ya sabían cómo
funcionaba todo. De Robert Cargill había leído una novela que me
encantó, así que sabía lo buen escritor que era, y a Juliet Rylance no
la conocía pero fue Ethan Hawke, que la había visto en Broadway, quien
me comentó que era una actriz increíble. Ellos se conocían
personalmente, y tenían mucha conexión y admiración mutua, así que
después de verla en el casting pensé que sería fantástico contar con
ella junto con Ethan. Para Juliet sí era la primera vez que hacía cine, y
aportó una energía y entusiasmo del que Ethan se contagió, de la misma
forma que Robert Cargill me contagió a mí. Se creó una dinámica muy
positiva en todo el equipo.<br />
<br />
<b>Sin embargo, esta es la primera película de terror que rueda
Ethan Hawke. ¿Qué hizo para convencerlo, cómo fue dirigirlo en su
primera experiencia con el género?</b><br />
<br />
En realidad él ni ve cine de terror ni le gusta demasiado el género,
así que no fue fácil persuadirlo. Lo que le dije, que creó que le
convenció, es que los films de terror tratan la más fuerte emoción
humana, como es el miedo. Esta película trata sobre diferentes miedos, a
lo desconocido pero también a no llegar a donde uno ambiciona, a perder
a alguien querido… Tenía el temor de pasarlo mal durante el rodaje, de
que el proceso pudiera perturbarle, pero le comenté que eso era sólo de
puertas para fuera, que por dentro era algo divertido. De hecho, durante
el rodaje de una de las escenas, en la que él se dirige hacia una caja,
le indicamos cómo tenía que acercarse y qué tenía que hacer, cómo debía
darse la vuelta, etc., y él dijo «¡Oh, ahora lo pillo, el terror es
como la comedia! ¡Todo se basa en los tempos!». Y es cierto, hacer una
buena escena de terror es como contar un buen chiste.<br />
<br />
<b>Tu película la protagoniza un escritor ¿Por qué crees que este oficio funciona tan bien en el cine de terror?</b><br />
<br />
Creo que es porque suelen ser escritores de misterio, de asuntos
oscuros, y tienen mucha imaginación, lo cual ayuda al público a creer en
alguien cercano a la locura. Además, hay otra razón, mucho más
práctica, como es el presupuesto; si escoges hacer una película de
terror protagonizada por un escritor tienes excusa para rodar buena
parte del film en escenarios muy concretos, cerrados, como un estudio,
una habitación o un hotel vacío en invierno. En el caso de Sinister, sin
embargo, que el protagonista sea escritor no tiene tanta relevancia
como por ejemplo en El resplandor; aquí es más bien alguien que
desencadena la trama investigando, el instigador de los acontecimientos
más que el responsable de éstos.<br />
<br />
<b>¿Y te ha pasado alguna vez, como al protagonista, que pierdas la inspiración, que necesites encontrar a tu musa?</b><br />
<br />
Sí que he pasado momentos de bloqueo, pero nunca he dejado de tener
planes ni he experimentado esa incapacidad para escribir o crear.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-y5_8xBnxuISfnjKLbYWR9Zqm_aPhsQbhYBlz49KeHLua6Xj3QZ6h4SRser-waqIxu6tByzBNtZ-_IMbs9DRcgRL7P_Xb5vXM039Fu9JU5RYMW9KP4iEoc1IqI85DbwcBemejuCxFTCM/s1600/sinister-2-035.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-y5_8xBnxuISfnjKLbYWR9Zqm_aPhsQbhYBlz49KeHLua6Xj3QZ6h4SRser-waqIxu6tByzBNtZ-_IMbs9DRcgRL7P_Xb5vXM039Fu9JU5RYMW9KP4iEoc1IqI85DbwcBemejuCxFTCM/s400/sinister-2-035.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<b>En Sinister vemos proyectadas varias películas en Super 8 ¿Cómo planeó su rodaje?</b><br />
<br />
Primero de todo las escribí para luego rodarlas de forma muy
metódica. En realidad fue lo primero que rodamos. Quería tenerlas a
punto antes de empezar con el resto del film, acabadas como películas
individuales para enseñárselas a Ethan Hawke y ver su reacción. Antes de
eso, sin embargo, empecé buscando una música que encajase, canciones
extrañas que se fusionaran bien con las imágenes y que de hecho
escuchábamos a la vez que rodábamos con Super 8, por eso imagen y música
casan tan bien. Esa fue, seguramente, la parte más satisfactoria desde
el punto de vista autoral.<br />
<br />
<b>¿Podrías explicarnos un poco sobre el diseño de Mr. Boogie?</b><br />
<br />
Cuando acabé de escribir aun no tenía ni idea de cómo sería mi
Boogeyman, y tampoco sabía por dónde empezar, así que me puse a buscar
por internet páginas de fotos e ilustraciones de terror. Pasé una semana
viendo imágenes que me inspiraran y me sirvieran de referencia, y
cuando tuve una selección le enseñé a Cargill. Él me señaló una imagen
que, vista por segunda vez, me pareció mucho más terrorífica, así que
compramos los derechos a su autor y le pasé al departamento artístico
para que confeccionaran ese mismo Boogeyman.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUmqdNE_0ysWmS-iSv5mxkLtcZdKsnBosTJEY4emUduFqox_d45k1tO9x05N1Bma3DXF1Th5vIGwATgQi6ndKJOXwR30WbCkdJftUABTJa-k7xSsQX3_CsxjyXiAoQgHm2C4rHfmpk21Y/s1600/Sinister2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUmqdNE_0ysWmS-iSv5mxkLtcZdKsnBosTJEY4emUduFqox_d45k1tO9x05N1Bma3DXF1Th5vIGwATgQi6ndKJOXwR30WbCkdJftUABTJa-k7xSsQX3_CsxjyXiAoQgHm2C4rHfmpk21Y/s400/Sinister2.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<b>¿Qué crees que se requiere para aterrar al público?</b><br />
<br />
Es mucho más efectivo prolongar la sensación de amenaza, de que algo
malo va a pasar, que el hecho de que pase en sí. Todo el mundo puede
asustar, pero crear una larga angustia, meterse dentro de la piel del
público para luego dejarlo en estado de shock es un reto.
Específicamente, creo que el temor a la muerte y a lo desconocido son
las dos principales categorías del género, y de hecho todo el cine
slasher y gore se basa en miedo hacia la muerte, y el cine de fantasmas,
espíritus, etcétera, en el miedo hacia lo desconocido.<br />
<br />
<b>¿Qué nos puede contar de sus nuevos proyectos? Tengo
entendido que está trabajando en un remake de una película de terror
holandesa, <i>Zwart water</i> (Elbert van Strien, 2010</b><b>).</b><br />
<br />
Sí, ya he escrito el guión y está pensado para Charlize Theron, aunque ella de momento está ocupada con la nueva entrega de <i>Mad Max</i>,
por lo que aún no hemos empezado. Pero bueno, como a ella le gustó el
guión y a mí me gusta ella, cuando podamos nos pondremos manos a la
obra. Por otro lado, a principios de 2013 se estrenará <i>Devil’s Knot</i>, que dirige Atom Egoyan y que yo he coescrito.Tariq Porterhttp://www.blogger.com/profile/09301001394535985714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8926983509837970940.post-11091079449626833762013-06-21T10:00:00.000+02:002013-06-21T10:00:03.807+02:00L’estiu, el cinema i l’IVA<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTW5WnzGkWUaQt9Qdmi8iK7znBxdaStp78NrPZvis7xlskVlJHbL2PrnZ24SaTpzsCeA1f6jf-wShziMgckSQTyumdG0Rs1r6MQ0rdku1jEoiH97ihmvqv-7-Nv567jPP_izKMW5lXOmo/s1600/4fede83229bb6s106461.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTW5WnzGkWUaQt9Qdmi8iK7znBxdaStp78NrPZvis7xlskVlJHbL2PrnZ24SaTpzsCeA1f6jf-wShziMgckSQTyumdG0Rs1r6MQ0rdku1jEoiH97ihmvqv-7-Nv567jPP_izKMW5lXOmo/s200/4fede83229bb6s106461.jpg" width="167" /></a>[Publicat a Serra d'Or (10/2012)]<br />
<br />
Al llarg
d’aquest estiu hem pogut gaudir a Barcelona, i a tota Catalunya, d’innumerables
actes i iniciatives cinematogràfiques d’alt nivell i baix cost per a un públic
darrerament sofert al qual cada vegada li suposa un esforç econòmic major anar
al cinema. Sessions a la fresca, petits festivals, projeccions alternatives a
les sales..., han estat proposades a un auditori que ha respost amb unànime
entusiasme, assistint multitudinàriament a totes elles. Entre l’oferta hem
pogut veure diversos films que per major o menor sorpresa del respectable han
destacat i val la pena mencionar, no sense abans felicitar a les organitzacions
que les acollien.<br />
<b></b><br />
<a name='more'></a><b>Algunes pel·lícules d'estiu. </b>Com ja fa deu estius, i durant tot juliol
i part de juny i agost, el Castell de Montjuïc acollia l’anomenada Sala
Montjuïc, una cita amb el millor cinema de l’any i de la Història condimentada amb
concerts i la projecció de curtmetratges, ineludible per a tot aquell que
estigués patint les sufocants xafogors barcelonines. Entre moltes altres
produccions interessants –s’hi va veure des d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El tercer home</i> (Carol Reed, 1949) fins a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El discurs del rei</i> (Tom Hooper, 2010), des de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La llavor del diable</i> (Roman Polanski, 1968) fins a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Gran Torino</i> (Clint Eastwood, 2008)– van
passar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Incendies </i>(2010), pel<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">cula que havia tingut un discret pas per
les cartelleres i que, contràriament, sí que va tenir una bona acollida als
teatres catalans de la mà d’Oriol Broggi, potser perquè l’obra original de
Wajdi Mouawad és un text teatral. L’adaptació cinematogràfica que vam tenir
l’oportunitat de veure a la fresca a Montjuïc és pura dinamita emocional que
deixa tocat a qualsevol pel seu enrevessat, gairebé retorçat argument. El film
es situa al Canadà actual però la història beu del conflicte religiós al Líban
dels anys setanta, en una revisió no verídica però sí realista de les atrocitats
a civils que allà es van cometre, allunyada del positivisme de Nadine Labaki i
la seva curiosa <i style="mso-bidi-font-style: normal;">¿Y ahora a dónde vamos?</i>
(2012). Incendies advoca per la memòria històrica i traça un relat basat en la
reconstrucció d’uns fets que repercuteixen directament en la vida personal i
familiar dels dos protagonistes, fills d’una libanesa que després de trenta
anys de mutisme decideix trencar el silenci. Parteix d’aquesta premissa el text
de Mouawad i la desenvolupa Denis Villeneuve, director i guionista juntament
amb Valérie Beaugrand-Champagne, amb estructura de thriller, dosificant
dramatisme i intriga per a mantenir un ritme constant i in cescendo que culmina
amb un clímax que va deixar Montjuïc gelat, murmurant entre impressió i estupor
davant les paraules que les últimes escenes deixen anar, concloent el
particular passeig de Mouawad pels horrors del passat recent.</span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE3fZef7rgqcIv1RnzOw59-827jGCSocNXs4mOqn82ujBN5FPShdXOjlBjMAIJ2-3jQv2mHSF__tRoiWn8WCzHUKBXwGpgX23FkiP0XclRrT45KiVMcqMr1pzEaFSZVJZpgkcaaLb6-5Q/s1600/Cartell-Gandules12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE3fZef7rgqcIv1RnzOw59-827jGCSocNXs4mOqn82ujBN5FPShdXOjlBjMAIJ2-3jQv2mHSF__tRoiWn8WCzHUKBXwGpgX23FkiP0XclRrT45KiVMcqMr1pzEaFSZVJZpgkcaaLb6-5Q/s320/Cartell-Gandules12.jpg" width="225" /></a></div>
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">El Centre
de Cultura Contemporània de Barcelona també programava com cada any, a la que
ja és la desena edició del festival Gandules, films molt diversos entre els quals
destacaven <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bullhead</i> (Michael R.
Roskam, 2011), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diamond Flash</i> (Carlot
Vermut, 2011), i una cirereta molt especial escollida pel públic: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El ángel exterminador</i> de Buñuel (1962).
Entre elles es van projectar també algunes rareses, i l’especialment peculiar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">The Ballad of Genesis and Lady Jaye</i>
(Marie Losier, 2011), film documental que segueix els passos de l’artista
britànic Genesis P-Orridge, i que explica entre altres la controvertida decisió
que, juntament amb la seva muller Lady Jaye, va prendre: adoptarien el mateix
aspecte físic a base d’operacions estètiques com a irrefutable prova d’amor.
Sona tan estrafolari com és, i és tan difícil de congeniar-hi com sembla, però
tot i així és un film fresc que, sonarà tòpic, no va deixar a ningú indiferent.
</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">A
diferència dels dos anteriors festivals, que després de deu anys es poden
considerar ben consolidats, les sessions de Cinema lluire, a la platja de la
Barceloneta, obrien un cicle que tan de bo tingui continuïtat i que aposta per
un cinema per a tots els gustos, amb títols més coneguts i acompanyats, com a
la Sala Montjuïc, de curtmetratges diversos. Vam poder gaudir en aquesta ocasió
de notables obres de producció catalana, com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mientras duermes</i> (Jaume Balagueró, 2011) o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Eva</i> (Kike Maíllo, 2011), i europea, com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Havre</i> (Aki Kaurismäki, 2011) o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Attack the Block</i> (Joe Cornish, 2011). I precisament és aquesta
darrera –que ja havia guanyat el Premi del públic a Sitges 2011– la que va
despertar més entusiasme per l’enèrgic de la seva proposta. Tota la trama del
film es desenvolupa a un barri marginal de l’extraradi londinenc, a on un petit
grup d’adolescents que s’endevinen futurs delinqüents de baixa estofa es topen
de cara amb un ésser hostil que sembla venir d’un altre món. Efectivament, es
tracta d’un extraterrestre al que els joves i inconscients protagonistes
planten cara, desfermant una batalla de barri caòtica entre alienígenes i
adolescents que té tots els ingredients necessaris i ens remet a un Spielberg rejovenit
o a una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Super 8</i> assilvestrada. Attack
de Block és pura pólvora, guió intel</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">ligent
i acci</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";"> trepidant,
humor perspica</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">ç</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">
i cr</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">tica social en
un c</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">ò</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">ctel que, a la
fresca vespertina de la platja, va ser com un b</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">à</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">lsam per a tot aquell qui la va
poder gaudir. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwwap9MJtLI21cO_IIwQpNzm7Wm_ZNqfnobwUzfYLZPnnc3reGXkH3GrAnDnR6krsHWom2gA5_nWEnzohkN0SOcqb37tWfsHHZZ4WAybehpF1wSpP2JV6uQ9uLvW3D8RfOD_t-bsHZXv4/s1600/cartel_cinema.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwwap9MJtLI21cO_IIwQpNzm7Wm_ZNqfnobwUzfYLZPnnc3reGXkH3GrAnDnR6krsHWom2gA5_nWEnzohkN0SOcqb37tWfsHHZZ4WAybehpF1wSpP2JV6uQ9uLvW3D8RfOD_t-bsHZXv4/s320/cartel_cinema.jpg" width="227" /></a></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">I seguim
amb pel</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">cules d</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">estiu passant per una de les varies
sales que oferien programacions i preus especials, iniciatives que probablement
tinguin continuïtat donada la creixent dificultat d’aquestes per omplir cinemes
a preus estàndard. En aquest cas, era el cinema Floridablanca el que oferia una
selecció de les millor pel</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">cules de l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">any, ja fora de cartellera, per a
menys de la meitat del preu d</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">una
entrada convencional. Durant tot l’estiu es van projectar grans films com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">The Artist</i> (Michel Hazanavicius, 2011), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La invenció d’Hugo</i> (Martin Scorsese,
2011), o la menystinguda <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Indomable</i>
del sempre interessant Steven Soderbergh, una pel</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">cula d</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">intriga gravada en part a Barcelona
que compta amb un repartiment de luxe i una protagonista atípica i rotunda. I
és que sempre val la pena parlar d’un realitzador com Soderbergh, amant de
l’estètica elegant i sibarita dels bons elencs, que fitxa aquesta vegada a noms
cèlebres com Michael Douglas, Ewan McGregor, Antonio Banderas o Michael Fassbender
però cedeix el protagonisme a la novell Gina Carano, experta en arts marcials
que debutava amb Indomable a la gran pantalla. El film de Soderbergh no perd ni
un bocí de personalitat respecte a les seves anteriors obres i roda acció seca i
vibrant, fent cas omís als clixés audiovisuals del gènere per a explotar al
màxim la tècnica i força bruta de Carano i l’ofici d’uns actors que funcionen
sols. D’argument simple i text concís, Indomable suposa un pas potser discret
però ferm en l’extraordinària carrera cinematogràfica del director holandès.<br />
</span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglQa3IJmYhyphenhyphenOXpt0NoVyG7I2N42Gk_ogWQCoCpVUNllBZd-l7Np5ywAbvmVw5Afs1kA09Y3DuzZpLd0fstklbukbFyjx2Sq9UPu9QkK4eIb_uCl1KIRiVHBBkR6iG231EmdldW0lt13tw/s1600/tumbaabierta_cartel_Nits_cinema_oriental_2012.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglQa3IJmYhyphenhyphenOXpt0NoVyG7I2N42Gk_ogWQCoCpVUNllBZd-l7Np5ywAbvmVw5Afs1kA09Y3DuzZpLd0fstklbukbFyjx2Sq9UPu9QkK4eIb_uCl1KIRiVHBBkR6iG231EmdldW0lt13tw/s320/tumbaabierta_cartel_Nits_cinema_oriental_2012.jpg" width="218" /></a></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">Per altra
banda, seria injust no citar altres excel</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">lents
iniciatives que s</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">han
anat donant darrerament, com el Festival Nits de cinema oriental de Vic, que
aquest any arribava a la novena edició i la dedicava al cinema hongkonguès,
projectant des de les produccions més recents fins a clàssics contemporanis com
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Infernal Affairs</i> (Andrew Lau, Alan
Mak, 2002), film en la que es basa la celebrada <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Infiltrats</i> de Martin Scorsese, o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Chungking Express</i>, del director de referència Wong Kar-Wai. Altres
actes com el cicle Cine Low Cost al Centre d’Arts Santa Mònica, amb passis i conferències
–s’hi van veure cares conegudes com les de Juan Antonio Bayona, Isaki Lacuesta
o Joaquín Reyes–, o les Nits d’estiu del Caixafòrum, entre altres, completaven
un extens catàleg d’alternatives cinèfiles en un estiu que probablement doni
per finalitzada una etapa en l’exhibició i producció cinematogràfica a Catalunya
i el conjunt d’Espanya per entrar-ne en una més incerta.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">I amb el setembre, l’augment de l’IVA. </span></b><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">Exemples com els anteriors
reflecteixen fins a quin punt el cinema és un mitjà flexible, mal</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">leable segons les circumst</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">à</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">ncies socials en tant que art
contemporani implicat que no obstant, i malgrat aquesta capacitat d’adaptació, no
és immune al context de crisi global i molt menys a les polítiques d’un país
que massa sovint tendeix a menysprear el treball i la difusió cultural. I és
que l’augment de l’IVA ja assota el nostre cinema i aquest s’ha d’ajustar, com
pugui, a les noves circumstàncies per a tallar l’hemorràgia econòmica que
darrerament pateix. Reinventar-se és factible fins a cert punt, i arriba un
moment en que és difícil ser constructiu. Segurament és ara l’hora de les
iniciatives, però també de l’inconformisme; la gratuïtat de la cultura és
positiva però inviable en la majoria de casos, tot té un preu perquè tot té un
cost, i de la mateixa manera que s’ha de reivindicar el valor econòmic de la
producció cultural, seria nefast que aquesta suposés un cost insostenible per a
la majoria de les famílies, perquè aleshores la cultura, en tant que bé <i style="mso-bidi-font-style: normal;">innecessari</i> per a la subsistència, deixa
de ser prioritari per a esdevenir un luxe, quelcom fora de l’abast de la
majoria. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh5HirA_OA2RsLCaOL7YjUFzL59m89hr1GLmjYU_0YYspy3k-X6vm9B3t42tVllvUPgIV9S4cfYOwsPKwU5gJ3Zc1uu3gF4kaXHA6JyCAlXRnRuAE0_cletvll232XdGHeX6QirDMpY3Y/s1600/Cinemes+Renoir.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh5HirA_OA2RsLCaOL7YjUFzL59m89hr1GLmjYU_0YYspy3k-X6vm9B3t42tVllvUPgIV9S4cfYOwsPKwU5gJ3Zc1uu3gF4kaXHA6JyCAlXRnRuAE0_cletvll232XdGHeX6QirDMpY3Y/s320/Cinemes+Renoir.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">I amb això
que s’acaba l’estiu, arriba setembre i amb aquest l’esmentat augment de l’IVA –d’un
8% al 21% per a pràcticament tots els agents culturals–, en la que serà la
pendent ascendent més costosa en molt de temps. Els actes i petits festivals
probablement segueixin allà –tot i que també es veuran afectats amb la reducció
de subvencions–, però el que realment dóna vida al cinema, que és la producció
a gran escala i l’exhibició massiva, és el que corre perill. A la recent
clausura dels Renoir Les Corts, a l’insòlit tancament estival dels Verdi Park
per falta de públic, ambdós bons cinemes de programació atrevida i interessant,
s’afegeix ara una disminució generalitzada dels ingressos, cosa que de ben
segur suposarà una forta estocada per a les sales <i style="mso-bidi-font-style: normal;">minoritàries</i> i un cop molt dur a la industria de l’exhibició i la
distribució. Tampoc en surt indemne la producció i l’impuls de joves creadors,
pels qui emigrar comença a ser el pas natural post formació per la falta
d’oportunitats aquí. En aquest sentit, és molt simptomàtica l’abolició dels
ajuts estatals per a la realització de curtmetratges, punts de partida per a
tot aquell qui vol dedicar-se al cinema. Directors joves ja reconeguts com
Nacho Vigalondo, Alejandro Amenábar, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>o
Isabel de Ocampo són el clar reflex de la majúscula importància de les pel</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">cules de curta duració, trampolí sense el
qual és molt més difícil submergir-se a la piscina cinematogràfica.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">I és que el
que passa amb el cinema i la producció cultural a Espanya és un fenomen atípic,
gairebé il</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">ò</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">gic; a una indústria bàsica d’un
país, en un moment que ja es troba a en mal estat, ¿com es pot pretendre que
contribueixi més del que ja ho fa, quan amb prou feines es sosté de peu? És com
exigir llet a una vaca desnodrida quan a penes en té per alimentar a les seves
vedelles. Què resultarà, doncs, de tot això? Una cultura degradada i empobrida,
cinemes dedicats exclusivament a les superproduccions, avatars i transformers,
nul</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">la producci</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";"> pr</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">ò</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">pia i fuga de talents.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">Ara bé, hi
ha alternativa, temps per rectificar, i capacitat d’oferir incentius al públic
potencial.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>De moment, sembla que el preu
de les entrades al cinema es manté, gest que de ben segur els espectadors
agrairan. Val la pena, però, ampliar horitzons i tractar d’explotar al màxim
l’insubstituïble entreteniment que el cinema representa. Sessions com
Phenomena, passis dobles de grans pel</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">cules dels anys setanta, vuitanta i
noranta on s</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">hi poden
veure, en versi</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">
original, joies com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Blues Brothers</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Terminator o</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Alien</i>, Trash entre amigos, projeccions de cinema de sèrie B
comentades per erudits del tema, o la Festa del cine, que ofereix descomptes i
avantatges al espectadors, són projectes als quals convé estar obert. Ara més
que mai s’ha d’assolir una simbiosi que beneficiï als agents cinematogràfics i
al públic; és raonable plantejar-se això i més –sessions dobles, o tarifes
reduïdes per a films menys coneguts o fora de cartellera, potser– perquè a la
fi el problema de tot plegat no és la gent, que respon quan se la convoca, sinó
del llarg, agònic moment de transició econòmica que ho condiciona tot plegat,
amanit amb unes polítiques insensibles i maldestres.</span></div>
Tariq Porterhttp://www.blogger.com/profile/09301001394535985714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8926983509837970940.post-88381737290123960072013-06-19T10:00:00.000+02:002013-06-19T10:00:05.093+02:00Tres grans reflexionsDiverses i enormes reflexions d'Álvaro Carmona. Imperdibles per a entendre, per fi, que no estem sols quan ens preguntem el sentit de la vida i altres qüestions bàsiques de l'existència.<br />
<br />
<b>Patates</b><br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="http://www.youtube.com/embed/YB0mdzlI-wc" width="480"></iframe>
<b></b>
<br />
<a name='more'></a><b>Anys de gos</b><br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="http://www.youtube.com/embed/0HG0uFob5Xg" width="480"></iframe><br />
<br />
<b>Mòbils</b><br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="http://www.youtube.com/embed/RUS2MXuPlvs" width="480"></iframe>Tariq Porterhttp://www.blogger.com/profile/09301001394535985714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8926983509837970940.post-83161331150123548862013-06-17T10:00:00.000+02:002013-06-17T10:00:04.764+02:00Crónicas del Atlántida: Kiarostami, McGregor, amores y fin<a href="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/05/CAH-Les-invisibles-3.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" class="aligncenter size-full wp-image-2234" height="89" src="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/05/CAH-Les-invisibles-3.jpg" width="200" /></a>[Publicat a TuPeli (04/2013)] <br />
<br />
Ahora sí, con este capítulo cerramos las crónicas de la tercera edición del que es
por méritos propios el mayor festival de cine online del mundo.
En el pasado escrito hablábamos de algunas de las más gratas propuestas
que había dado el Atlántida, pero lo cierto es que hay más cine que
comentar y nombres propios que mencionar –ahí están Abbas Kiarostami,
Ewan McGregor, o Eva Green por ejemplo–. Así, como ya vaticinábamos en el anterior texto, tristemente también quedarán varias películas sin reseñar de lo que ha sido la edición más completa y diversa hasta la fecha,
compendio de tramas que, por otro lado, formulaban un discurso
inteligible en torno a la temática planteada. Ya lo hacía la pasada
edición del festival y lo retomaba esta última, centrándose en la
generación de jóvenes de veinte y treinta años perdidos en el océano de
las incertidumbres, con extravíos de todo tipo que el cine va reflejando
en tanto que arte vivo, cada vez más asequible no sólo en su difusión
sino también en su producción, y del que el festival organizado por<b> <a href="http://www.filmin.es/" target="_blank">Filmin</a></b> sirve de plataforma.
<br />
<h2>
<b><a name='more'></a> </b></h2>
<h2>
<b>Amoríos</b></h2>
La temática en cuestión no podía, por supuesto, omitir el aspecto
sentimental, ampliamente representado en el AFF con una incisión
especial en las relaciones homosexuales, con cinco propuestas que
hablaban al respecto desde ópticas heterogéneas. Para empezar, <b>en la Sección Atlas nos encontramos con <i>Los invisibles</i></b> (Sébastien Lifshitz, 2012)<b>, documental ganador del Premio César de la Academia francesa</b>
en su categoría que rescata las vivencias de varias parejas de
lesbianas y gays de la tercera edad que en su juventud reivindicaron el
derecho a la libertad sexual. Lifshitz expone, básicamente, una
compilación de testimonios de esas luchas colectivas, de gente que en su
día quiso quitarse la máscara en público y dejar de esconder su
sexualidad por el absurdo pudor social que los mantenía en el
ostracismo, gracias a los cuales hoy existen leyes de matrimonio
homosexual, de adopción, y otros avances en aquel entonces impensables.
Como el reciente documental<b><i><a href="http://revista.tupeli.es/ralf-konig-rey-de-los-comics/" target="_blank">Ralf König, rey de los cómics</a> </i></b>de Rosa von Praunheim (2012), que centrándose en la figura del dibujante toma también el asunto de la liberación sexual,<b> <i>Los invisibles</i>
no pretende ningún tipo de floritura formal, sólo deja explayarse a sus
protagonistas y transmite las valiosas experiencias de quien ante el
chaparrón osó descubrirse</b>.<br />
<br />
<b><i>Brotherhood</i></b> (Nicolo Donato, 2009) es, en
ese sentido, un más difícil todavía. Aunque se trata de un film de
ficción, también habla de la liberación sexual en un contexto
desfavorable, encadenado como <b><i>Brokeback Mountain</i></b> (Ang Lee, 2005) a la virilidad prototípica que ni contempla la posibilidad del amor homosexual. <b>Donato centra la acción en un grupúsculo de skinheads daneses entre los que, adivinen, hay un par de <i>ovejas negras</i>
que a pesar de su aturdidísima condición sexual no dudan en apalear a
gays, inmigrantes, y demás colectivos vulnerables a la violencia
fascista</b>. A diferencia de otras propuestas del festival, como la ya comentada <i>L’Âge atomique</i> (Héléna Klotz, 2011) o <i>Keep The Lights On</i> (Ira Sachs, 2012), lo más interesante de<b> <i>Brotherhood</i>
no es la relación amorosa en sí, sino la exploración psicológica de su
guion, que indaga en las disyuntivas existenciales de quien odia lo que
irremediablemente es</b>. La trama maneja con acierto ese doble
filo, tierna en ocasiones y muy dura en otras, y cuenta además con las
notables actuaciones de David Dencik –a quien ya veíamos en <i>Call Girl</i> (Mikael Marcimain, 2012)– y un Thure Lindhart hasta tres veces protagonista en los film del Atlántida, con la misma <i>Keep The Lights On</i> y <i>Truth About Men</i> (Nikolaj Arcel, 2010).<br />
<br />
Pero los amores, desamores y accidentadas salidas del armario no se
acaban aquí. Por un lado, la ya citada cinta estadounidense Keep The
Lights On relata la vida y muerte de una pareja que, a pesar de
infinitos obstáculos y pesares, procura seguir adelante, contando con un
guion sumamente sensible escrito por el mismo Ira Sachs y Mauricio
Zacharias. Lo mismo pasa con <i>Ausente</i> (2011), con guion y
dirección del argentino Marco Berger, que habla en este caso de una
relación que nunca llega a ser en la que los deseos y las sensaciones
están a flor de piel. Las miradas penetrantes y la comunicación gestual
son claves en el film de Berger, que describe el desasosiego emocional y
los amores platónicos con un logrado lenguaje implícito.<br />
<h2>
<b> </b></h2>
<h2>
<b>Cuatro películas más, para acabar</b></h2>
<br />
<a href="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/05/CAH-Perfect-sense-2.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" class="aligncenter size-full wp-image-2237" height="89" src="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/05/CAH-Perfect-sense-2.jpg" width="200" /></a>Empecemos estas líneas finales con un film de ciencia ficción que se coló, junto con <b>la peculiar <i>Berberian Sound Studio </i></b>(Peter Strickland, 2012), en la Sección Atlas de un festival poco propenso al cine de género. Se trata de <b><i>Perfect Sense</i></b> (David Mckenzie), incursión británica en los apocalipsis modernillos que, como <b><i>Take Shelter</i></b> (Jeff Nichols, 2011) o <i>4:44 Last Day On Earth</i> (Abel Ferrara, 2011),<b> tiene una marcada predilección hacia lo onírico, nada que ver con las hipérboles palomiteras<i> </i>de Roland Emmerich y compañía</b>. Escrita por Kim Fupz Aakeson –otro nombre que se repite, coautor también de<b> <i>A Somewhat Gentle Man </i></b>(Hans Petter Moland, 2010)–, <i>Perfect Sense</i>
habla de un fin del mundo en el que los humanos pierden progresivamente
los sentidos. En efecto, el planteamiento recuerda inevitablemente a
dos precedentes novelescos ineludibles: uno, <i>El día de los trífidos</i> (1951), del también británico John Wyndham, y el otro, cómo no, el <i>Ensayo sobre la ceguera</i> (1995) de José Saramago, adaptado a su vez al cine por Fernando Mereilles.<b> McKenzie se apunta así a los juicios finales <i>new age</i>,
que, como alterados predicadores en la plaza del pueblo, instan al
arrepentimiento y a la reflexión social como expiación cuasi religiosa</b>. No obstante, y a pesar de tendencias, influencias y referentes, <i>Perfect Sense</i>
tiene suficiente personalidad como para no considerarse un sucedáneo,
planteando algo valiente en tanto que fin de los tiempos desconcertante y
ridículo, tan inexorable como la misma naturaleza. Empieza el film con
pose romanticona; se conocen chico y chica –ahí están Ewan McGregor y
Eva Green–, y comienza una relación de encuentros casuales que irá a más
al tiempo que, de forma progresiva y siempre después de instantes de
enajenación colectiva, la gente empezará a perder los sentidos, primero
el olfato, al cabo de un tiempo el gusto, etc., tornándose todo turbio,
incierto y pesaroso a la vez que más vívido e intenso. En estos momentos
de locura generalizada, en el esforzado retomar de la cotidianeidad,
hay algo de gracioso, hasta ridículo, que lejos de empañar el conjunto
lo realza. Ni Mckenzie ni Aakeson se arrugan en ese punto, extirpando la
homogénea solemnidad de otros apocalipsis similares, tan serios y
acicalados, y mostrando la naturaleza humana en todas sus dimensiones,
también la desquiciada, la patética, la que en pleno terremoto saca a la
calle las amas de casa a gritos, con su batín rosa, sus legañas y sus
rulos a medio hacer. <b><i>Perfect Sense</i> es al fin una
interesante aportación a esta suerte de subgénero tan potente y tan de
moda, una historia que, como las actuaciones protagonistas, va de menos a
más y culmina intensamente, como el amor</b>.<br />
<br />
<a href="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/05/CAH-Like-someone-in-love-3.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" class="aligncenter size-full wp-image-2241" height="89" src="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/05/CAH-Like-someone-in-love-3.jpg" width="200" /></a>Cambiamos felizmente de isla y nos vamos para Japón, otro país
propenso a la calamidad, real y ficticia, encargado de acoger lo nuevo
del realizador iraní Abbas Kiarostami, quien no conforme con su periplo
toscano, tan europeo como el mismísimo <i>Desprecio</i> de Godard
(1963), penetra ahora en los entresijos de la sociedad nipona con un
argumento tan simple como cebado de diálogos de engañosa ligereza que no
pueden disimular ciertas ínfulas de trascendencia –nada que ver por
suerte con la sonatina constante y pretenciosa de <i>Copia certificada</i> (2011)–.<b> <i>Like Someone In Love</i> cuenta un capítulo de la vida de un hombre mayor en busca de compañía, una joven <i>cortesana</i> perdida en la inmensidad de Tokio y un novio despechado y enfermo de celos</b>.
Kiarostami conduce la convergencia de estos tres personajes en un día
cualquiera de la capital japonesa sin pasar de la segunda marcha, con
parsimonia, contados acelerones, y un sabidísimo ritmo que a pesar de su
lentitud nunca se hace pesado. Por ello y por su camaleónica cámara,
que se inmiscuye en el día a día japonés con total desenvoltura y
credibilidad –como también lo hacía, a pesar de todo, en la Italia de
Copia Certificada–, <b>el director iraní demuestra unas tablas como la copa de un pino</b>. A propósito de eso, <b>no
deja de llamar la atención la cantidad de directores de vanguardia que
han rodado sus particulares cuentos de Tokio, como si de un requisito
indispensable del buen cineasta <i>cool</i> se tratara</b>. Ahí está<b> Coppola</b> con su traslado (<i>Lost in Traslation</i>, 2003), <b>Noé</b> con su vacío (<i>Enter The Void</i>, 2009),<b> Coixet</b> con su mapa (<i>Mapa de los sonidos de Tokio</i>, 2009) y <b>Carax, Gondry y Joon-ho</b> con su <i>Tokyo!</i>
(2008). Sin embargo, Kiarostami se desmarca de todos ellos despojándose
de lo propio y adoptando desde el principio una mirada local que
prescinde de referentes foráneos; ni actores extranjeros, ni apenas
alusiones a un mundo externo que durante cien minutos le deja de
interesar. Ese logrado localismo contrasta con el tema que trata,
extrapolable a cualquier cultura y mil veces narrado, que es el temor a
la soledad y el amor entre sexual y paternal de un hombre mayor hacia
una chica joven. Desde los mitos griegos hasta los relatos pop a lo <i>Lolita</i> (Vladimir Nabokov, 1955), películas como la misma adaptación de Kubrick (1962), <i>El arco</i> de<b> Kim Ki-duk</b> (2006) o el último trabajo de <b>Fernando Trueba</b>, <i>El artista y la modelo</i>
(2012), registran a abuelos suspirando por bellas muchachas, alter
egos, a menudo, de sus mismos autores. Valiosa, en todo caso, la nueva
inmersión cultural de Kiarostami.<br />
<br />
Acabaremos con dos películas que, directa o indirectamente, nos remiten al <i>trending topic</i> de nuestros días por antonomasia: la crisis. La primera,<b> <i>Boy Eating the Bird’s Food</i></b>,
es el debut en largometraje del griego Ektoras Lygizos, extraña
película que corrobora una vez más los demenciales derroteros que está
tomando últimamente la cinematografía helena. No en vano, lo último que
nos ha llegado de allí ha sido el cine de Giorgos Lanthimos y sus
sonados microclimas humanos, con <i>Canino</i> (2009) y <i>Alps</i> (2011), y otras interesantes marcianadas como <i>Attenberg </i>(Athina Rachel Tsangari, 2010) o <i>In the </i>Woods (Angelos Frantzis, 2010). <b>La que aquí nos ocupa es quizás la más terrenal</b>,
que ya es decir, porque tiene como contexto la Atenas actual,
desvalijada y deprimida, que es recorrida por un joven errático y muerto
de hambre. Falta a las apariencias el film de Lygizos, lejos del
lloriqueo o el drama social, y <b>retrata vivencias con vocación voyeur</b>,
con una cámara que acompaña al protagonista desde la calle hasta el
baño, y lo ve comer, lo ve cantar y lo ve masturbarse en un proceso cada
vez más psicótico y visceral que se presume metafórico del desdichado
país mediterráneo.<br />
<br />
<a href="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/05/Los-ilusos-2.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" class="aligncenter size-full wp-image-2239" height="112" src="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/05/Los-ilusos-2.jpg" width="200" /></a>Cerramos ahora sí con <i><b>Los ilusos</b>, </i>film de
clausura del Atlántida Film Fest y otro reflejo de la crisis más por lo
que representa que por lo que explica, en tanto que cine joven y austero
que apela a la creatividad muy por encima de unos recursos que se
antojan escasos. Dirigida por el joven director madrileño<b> Jonás Trueba</b>,
este ejercicio de metacine explica diversidad de vicisitudes en torno a
un cineasta –mucho de autobiográfico, se supone– y su alrededor, sobre
el lenguaje del séptimo arte, hacer cine, verlo, etc. <b>El
ejercicio de estilo de Trueba júnior era la guinda ideal para este mes
de cine que reunió a más de 30.000 espectadores para ver <i>otro</i> cine</b>,
alternativa fresca que crece cada año ofreciendo salidas reales a cine
injustamente enclaustrado en círculos demasiado chicos y que encuentran
en esta plataforma, que emerge año tras año, un potente difusor. Yo por
mi parte, y después de treinta días sumergido en la Atlántida –cada vez
más concurrida, oiga–, salgo ya a la superficie y guardo al fin la
escafandra, hasta el año que viene.Tariq Porterhttp://www.blogger.com/profile/09301001394535985714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8926983509837970940.post-84807519083210879372013-06-14T10:00:00.000+02:002013-06-14T10:00:10.234+02:00Cultura, cinema, internet<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBYMX0EYlCV3MBxTwgqlu794bJbRPOV5wjoxbC0Eqe96zh7airZBNJdHNfdKOItgAb_5PeMDCn6uU_3OCGiZjs-4dbiuI9gTZ4JCW8qQVAl-qT_8XNFapwk3H4DMOMfPJcuAvbg6SlnfI/s1600/Chaplin.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="126" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBYMX0EYlCV3MBxTwgqlu794bJbRPOV5wjoxbC0Eqe96zh7airZBNJdHNfdKOItgAb_5PeMDCn6uU_3OCGiZjs-4dbiuI9gTZ4JCW8qQVAl-qT_8XNFapwk3H4DMOMfPJcuAvbg6SlnfI/s200/Chaplin.jpg" width="200" /></a><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">[Publicat a Serra d'Or (06/2012)] </span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">El cinema,
en tant que element social i cultural, ha estat sempre un ens feixuc de moure,
tan reticent com susceptible a segons quins canvis o evolucions. La seva
agilitat com a art contrasta amb el seu conservadorisme com a industria,
caminant sempre sobre segur, enemiga tant de camins feréstecs com d’autopistes
recentment asfaltades. Desconfiada, circula per les transitades rutes
comercials amb la seva infinita caravana mentre les ments inquietes exploren cruïlles
i dreceres, i no és fins que no hi ha una resposta gairebé unànime que no obre
les seves portes per a ventilar conceptes i percepcions. Ja sigui en la seva
faceta tècnico-artística o en la promoció, difusió i distribució, el canvi és
constant, i l’evolució, malgrat pors i recels, gairebé sempre positiva.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";"></span></div>
<a name='more'></a>Ho il<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">lustrava molt b</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";"> el mític musical Singin’ in the
Rain, o la recentment oscaritzada The Artist; ja la transició del cinema mut al
sonor va ser una mesura presa a contracor, impulsada per la predisposició del
públic cap a una nova dimensió audiovisual. Figures com les de Chaplin o Eisenstein
encapçalaven una ferma oposició cap al què consideraven una tendència que
prendria protagonisme a la imatge com a conductor narratiu i a la que auguraven
una curta vida, volàtil com el nitrat de plata. Però els canvis són
inevitables, i el cinema parlat s’instaurà i permeté a Eisenstein filmar un
Ivan el terrible parlat, permeté a Chaplin pronunciar un dels millors discursos
de la història del cinema, i permeté en definitiva obrir un enorme ventall al
cinema, que amb aquesta innovació, com amb l’arribada del color, esdevenia més
gran i ric en possibilitats.</span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">Quelcom
similar passa actualment amb internet; si amb el so o el color era la concepció
cinematogràfica la que variava, ara és la seva difusió i distribució el que
està canviant, lentament i sovint a despit. I és que la xarxa virtual ha agafat
el món de la cultura a contrapeu, i aquest, com a indústria, no ha sabut trobar
el to i la posició adient en el que és, fins a la data, el millor mitjà de
comunicació existent. En els seus inicis, la parsimoniosa velocitat de la
transferència de dades i el seu alt cost no induïen a pensar en un mitjà tan
poderós, font inacabable de documents de tot tipus que condicionaria la
concepció cultural. Descarregar-se arxius a principis de mil</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">lenni era q</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">ü</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">esti</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";"> d</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">hores, espera ag</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">ò</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">nica que depenia, a m</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">s, d’una línia telefònica que podia
caure en qualsevol moment. Una dècada més tard podem descarregar-nos un disc
musical en dos minuts, una pel</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">cula en cinc, i un videojoc en deu.
La progressió de l’internet domèstic ha crescut de manera exponencial, i amb
això també l’intercanvi de fitxers, els programes P2P –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Peer to peer</i>, xarxa d’ordinadors interconnectats per a compartir
arxius–, i en definitiva les facilitats per a trobar el que es vulgui i quan es
vulgui pagant tan sols una tarifa telefònica. Tot plegat ha transcorregut
davant una actitud a vegades passiva i a vegades agressiva, però gairebé sempre
poruga, dels principals agents culturals, incapaços de trobar una fórmula
efectiva de niar a la xarxa. Tan sols aquells amb més perícia han sabut treure
tot el suc d’un mitjà primer menystingut i després temut.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikz1OCrZUqRmDSCtod0g3p3wTr9WdT0cUVpDpWg2TSTwLU2m7YtqfzBy7g1nzboKKcSH9UJNl1oKn5FRCzFBVrYbgHhxS-neX7xeaeZBxpJH19LTg60byhQ3Zr1U8wDxKAZCKDp9wT2ds/s1600/Wikipedia+contra+la+SOPA.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="260" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikz1OCrZUqRmDSCtod0g3p3wTr9WdT0cUVpDpWg2TSTwLU2m7YtqfzBy7g1nzboKKcSH9UJNl1oKn5FRCzFBVrYbgHhxS-neX7xeaeZBxpJH19LTg60byhQ3Zr1U8wDxKAZCKDp9wT2ds/s320/Wikipedia+contra+la+SOPA.png" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">I aquest
temor, lluny de cercar concilis i compatibilitats, s’ha traduït en projectes de
llei profundament conservadors que coarten el què, enfocat correctament, suposa
un escenari idoni per a l’exhibició d’art i cultura des de la seva més diminuta
dimensió –novells, aspirants i minoritaris– fins a la més gran escala
–consolidats, històrics i majoritaris–. A hores d’ara, amb un internet encara
alliberat i no regularitzat, ¿quants artistes han emergit, s’han donat a
conèixer, han trobat el seu públic? ¿I per quants ha estat un handicap mortal a
les seves carreres, que han vist truncades per l’assot d’internet? Qui fins ara
perd la batalla són, sobretot, els mecenes: productores, distribuïdores i
marques, que veuen com ja no cal passar pel seu ostentós filtre per arribar a
un creador, ja sigui gràfic, musical, cinematogràfic o literari. S’arriba a l’artista
i aquest se’n beneficia de forma directa: si agrada molt un grup, es va al
concert, si agrada molt un cineasta, es va al cinema, si agrada molt un
dibuixant, es compra un original, etc. La clau és ser conegut, i no hi ha
millor eina per això que la xarxa virtual. No obstant, tot això és a la fi
difícilment compatible amb el model econòmic predominant, insostenible en la
seva situació actual. La cultura de la gratuïtat té un risc inherent que és tan
perjudicial com ho eren abans els abusos de segons quins intermediaris i
representants culturals: l’automàtica infravaloració d’uns treballs que ja no
es compren, ans s’obtenen sense càrrec econòmic.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk6YyJ7rpgkLtf1oQJxAHHDCOZLfMdYt2nWAeOGu0hberEyM-9hnAZeTaLcokGKvub5_sASsZWDInQgZn64y9-oQr5RncOp9SdGkUQIwPfFlKMBengNR68RgUJvfb3qPybARbPQSKrgm8/s1600/Google+contra+la+SOPA.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk6YyJ7rpgkLtf1oQJxAHHDCOZLfMdYt2nWAeOGu0hberEyM-9hnAZeTaLcokGKvub5_sASsZWDInQgZn64y9-oQr5RncOp9SdGkUQIwPfFlKMBengNR68RgUJvfb3qPybARbPQSKrgm8/s320/Google+contra+la+SOPA.png" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">Amb això
que fa pocs mesos va arribar al congrés dels Estats Units una llei amb nom de
plat, la SOPA (Stop Online Piracy Act), que pretenia regular el trànsit il</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">legal de continguts amb drets d</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">autor. Aquesta llei, que afectaria
a totes les pàgines registrades al país nord-americà, castigaria no només als
portals web que emmagatzemessin tals continguts, sinó també a qui els enllacés,
ja fos un mer bloc particular, una pàgina sense ànim de lucre com Wikipedia, o
un cercador general tipus Google o Yahoo. Aquest projecte, que donava carta
blanca per a clausurar dominis sense ordre judicial, va trobar-se amb l’oposició
frontal de gran part dels gegants d’internet així com de milions d’internautes,
que mitjançant xarxes socials i mobilitzant la xarxa van deixar palesa la seva
posició majoritària. I malgrat haver aconseguit congelar el projecte, tant la
SOPA com la PIPA (Protect Intelectual Propierty Act) mantenen intactes les
seves possibilitats de ser una realitat. Mentrestant, quelcom similar va passar
aquí amb la col</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">loquialment anomenada Llei Sinde
(Llei d</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">economia
sostenible), que parlava en l’apartat cultural en clau similar a la SOPA i
companyia, i tenia el suport dels més potents lobbys culturals espanyols,
encapçalats per l’SGAE de l’aleshores president, Teddy Bautista. Així és que
tant la SOPA com la llei Sinde, impulsada ara pel ministre Wert i finalment
aprovada, han esdevingut la resposta forçada a un problema que no hauria de ser-ho. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">I és que
el que suposen aquestes lleis és en definitiva un important retrocés, tornada a
un model d’indústria obsolet que vol combatre amb fórmules caduques uns fets
igualment rebatibles com és lucrar-se de labors alienes. Però és ara quan el
mercat cultural té l’oportunitat de reinventar-se, conciliar la difusió massiva
amb el valor real de la producció artística, i amb això cinematogràfica.
Experiències com la dels reproductors en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">streaming
</i>(a temps real) Spotify o Grooveshark, que proporcionen a l’usuari un immens
catàleg musical gratuït amb la condició de la inclusió de publicitat entre
cançons –i amb l’opció d’estalviar-se-la a canvi d’una petita quota mensual–
assenten un precedent essencial de cara a aquesta reestructuració comercial.
Del que es tracta, amb tot, és d’equilibrar la capacitat de divulgació d’un
mitjà de comunicació d’enorme abast sense que això desmereixi el cost real de
les obres. Productes de qualitat, sense despeses materials, que per preus
ajustats, ni gratuïts ni abusius, arribin a qualsevol a qui li pugui
interessar.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">Això es
tradueix, en el cinema, en portals com els que progressivament van apareixent a
les nostres contrades, que segueixen un principi similar al de Spotify o
Grooveshark per a oferir un videoclub a casa senzill, econòmic, i amb centenars
de títols. La bona rendibilitat d’aquest tipus de negoci és altament positiva,
perquè advoca tant pel propi interès com pel què de veritat el sustenta: el
cinema. Pàgines com Filmin.es, Filmotech.com o Adnstream.tv, entre altres, són
una cara de la moneda que fins fa poc ni s’havia contemplat i es revelen com a
model a seguir, respostes modernes a disjuntives modernes de qui creu en la
cultura però també creu en internet. Bona mostra d’això són els incipients
festivals de cinema online que pàgines com les esmentades comencen a organitzar,
des d’on es poden mirar pel</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">cules que d</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">altra manera serien invisibles per
la immensa majoria, i que es veuen beneficiades econòmicament alhora que es
donen a conèixer sense necessitat d’infraestructura física.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTnb7DBVDPdz6Nk9twLLjB0VWksQYfCCmQYtdU9YhIyslzlYdG7IFv3PI1eaYeyaI889p1v5PJmgarCPV3UU999-19T1BFn_coez9JW4lPZwDu3BPpeYitnmUpSeKcjDzDjJpBCxRkle0/s1600/Cartell+At%C3%A1ntida+Film+Fest.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTnb7DBVDPdz6Nk9twLLjB0VWksQYfCCmQYtdU9YhIyslzlYdG7IFv3PI1eaYeyaI889p1v5PJmgarCPV3UU999-19T1BFn_coez9JW4lPZwDu3BPpeYitnmUpSeKcjDzDjJpBCxRkle0/s200/Cartell+At%C3%A1ntida+Film+Fest.jpg" width="141" /><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";"></span></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijolthS8XGKv1I-ecMtyNg_i-WhFoxXW23loeikCda5Mu0qO3dCuBemLZaZvR_9HMCs6Q4HOyPuzwsVW8lWJMTfbN7BnCq6KFF2_CRfxXuW1IFQty4dWwx0zsqDfuQT7-hXYAgH_TtEA8/s1600/Cartell+Iber+Film+America.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijolthS8XGKv1I-ecMtyNg_i-WhFoxXW23loeikCda5Mu0qO3dCuBemLZaZvR_9HMCs6Q4HOyPuzwsVW8lWJMTfbN7BnCq6KFF2_CRfxXuW1IFQty4dWwx0zsqDfuQT7-hXYAgH_TtEA8/s200/Cartell+Iber+Film+America.jpg" width="140" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";"></span> </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">Enrique
Gonzalez Macho, President de l’Acadèmia de cinema espanyola, deia en el seu
discurs la nit dels Goya que internet no forma part de l’activitat econòmica del
cinema. Argumentava el productor i distribuïdor càntabre, en unes afirmacions
molt simptomàtiques, que </span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">«</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">internet no és una alternativa, ni
un substitut, ni tan sols un complement a l’enorme esforç econòmic que suposa
fer cinema</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">»</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">. I doncs, ¿a què s’està esperant? És
veritat, la xarxa no és encara prou potent per a sostenir una industria com
aquesta, ni per a ser-ne un pilar bàsic, i precisament això és el que hauria de
canviar dràsticament. Que a hores d’ara internet no sigui un element
recaptatori i divulgatiu cultural essencial és quelcom fatídic que posa de
manifest la inoperància, passivitat i poca astúcia amb la que s’ha tractat un
mitjà tan potent. Replicava Álex de la Iglesia a Gonzalez Macho, amb molt
encert, en un article a El País: </span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">«Enrique [G.
Macho] pensa que el canvi és prematur i que no es pot permetre un salt al vuit,
però el vuit ja està als nostres peus. [...] S’ha de fer el primer pas o el
faran per nosaltres». Justament, ara ja no es tracta de fer-ho o no, sinó de
fer-ho a temps o massa tard. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">Alternatives
com les pàgines web de cinema en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">streaming</i>
han de ser la punta de llança d’una sèrie de mesures que trenquin per fi aquest
punt d’inflexió entre el que ja és passat i un present que costa massa
d’assimilar. Consensos amb companyies de telecomunicacions –parts actives i
responsables d’aquest conflicte–, regulacions menys restrictives<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i amb més al</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">licients, i foment de la cultura sostenible
s</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">n opcions tan
urgents com insuficientment explorades. Al cap i a la fi, cine, art i cultura
són comunicació, i internet és transmissió en el sentit més global, pel que sembla
descabellat que no es retroalimentin des del primer instant.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">Amb tot, i
retornant al cinema i l’internet: la simbiosi és inevitable i es donarà, i l’única
incògnita ara és saber com. La industria cultural sempre serà un negoci
rendible, però necessita uns agents intel</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif";">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">ligents
que s</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; mso-bidi-font-family: Tinos;">à</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif";">piguen avançar-se
a unes circumstàncies que, com ara, posin en entredit la fórmula de concepció i
difusió cultural vigent. Ja és hora que aquesta caravana s’atreveixi a
transitar per la carretera virtual perquè, com diria De la Iglesia, ara mateix
es troba caminant sobre el vuit i sembla no assabentar-se’n. Internet és futur
però sobretot present, i és només assumint aquesta premissa que s’assolirà un
concili definitiu entre creadors, consumidors, i tots els elements socials i
culturals implicats.</span></div>
Tariq Porterhttp://www.blogger.com/profile/09301001394535985714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8926983509837970940.post-10362301203170309722013-06-12T10:00:00.000+02:002013-06-12T10:00:09.720+02:00Mamá és el Curt de la setmana!Tant si s'ha vist la posterior pel·lícula dels germans argentins Muschietti com si no, val la pena revisar aquesta breu peça que va captivar a Guillermo del Toro i el va impulsar a produïr la òpera prima d'aquests.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="http://www.youtube.com/embed/3Rp-XnMy37g" width="480"></iframe>Tariq Porterhttp://www.blogger.com/profile/09301001394535985714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8926983509837970940.post-40646204453658170312013-06-10T10:00:00.000+02:002013-06-10T10:00:05.211+02:00Crónicas del Atlántida: Premiadas y otras triunfadoras <a href="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/04/desp2.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" class="aligncenter size-full wp-image-2223" height="125" src="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/04/desp2.jpg" width="200" /></a>[Publicat a TuPeli (04/2013)] <br />
<br />
Se acabó el festival y no quedaron films por ver
–gracias a un agostador sprint final– pero sí por comentar, y muchos.
Si el año pasado era difícil hablar de todas las películas –de hecho
quedaron un par o tres sin reseña–, este año, que aún habían más, era
improbable poder abarcarlas todas, ya no por pereza o falta de tiempo
sino en pro de aquello tan valioso llamado capacidad de síntesis, que
seguro que el lector agradecerá. Así es que en este cuarto capítulo de
las Crónicas del Atlántida hablaré, sobre todo, de<b> los films más destacados del Atlántida</b>, entre los cuales están dos de <b>los ganadores, <i>Después de Lucía</i></b> (Michel Franco, 2012) y <b><i>Sonidos de barrio</i></b> (Kleber Mendonça Filho, 2012), y otras aportaciones interesantes, como<b> <i>Crawl</i></b> (Hervè Lasgouttes, 2012) y<b> <i>Call Girl</i></b> (Mikael Marcimain, 2012), potentes óperas primas que pudimos ver en la Sección Atlas.
<br />
<h2>
<b><a name='more'></a> </b></h2>
<h2>
<b>Las ganadoras</b></h2>
Empecemos por la obra de Franco, que se alzó con el premio a Mejor Película avalada por<b> un jurado que formaban Àngel Sala, Kike Maíllo, Toni Ulled, Mònica Carmona y Fernando Bernal</b>. <b><i>Después de Lucía</i> es una acongojante historia sobre <i>bullying </i>a la mexicana</b>
que constata dos cosas: por un lado subraya el basto poder de las
nuevas tecnologías en los casos de acoso y nuestra inconsciente
susceptibilidad ante ellas, y por el otro demuestra, una vez más, la
inquietante predisposición del país norteamericano hacia las situaciones
violentas, sean del tipo que sean. Quizás por ello podemos explicar el
arrebato del director en el transcurso de los hechos, que pasa de una
aparente normalidad –padre e hija se mudan de casa y de ciudad, hija va a
la escuela y conoce a sus nuevos compañeros, con los que establece lo
que parece una buena relación, etc.– a un repentino y brutal giro que se
lleva por delante al público, sobrecogido, y a una protagonista que
aguanta mecha de algo que, tarde o temprano, tiene que estallar. Se hace
difícil no achacar ese abrupto y cruel proceso a razones geográficas y
sociales, no por el hecho en si –acoso escolar hay en todo el mundo–
sino por cómo se desarrolla, tan rápido, tan fácil. De no ser por ello
probablemente hablaríamos de puro efectismo, de un dedo que, con la
excusa de la adolescencia y el raciocinio hormonado, hurga en la llaga
para la mueca del espectador más que para su reflexión. En cualquier
caso, <b><i>Después de Lucía</i> levanta ampollas y saca a relucir una lacra global que es a menudo desoída en sus síntomas y también en sus cúspides</b>.<br />
<br />
Algo que no despierta debate alguno es la<b> incontestable
propuesta visual, colección de planos fijos que, como fotos de un
calvario, refuerzan la mirada contemplativa y neutral que Franco
pretende, desprovista de juicios</b>. De hecho, llama la atención las similitudes que tiene <i>Después de Lucía</i> con la merecida ganadora de la pasada edición del festival, la boliviana <i>Zona Sur</i>
(Juan Carlos Valdivia, 2009), por su técnica –ambas optan por miradas
pasivas, externas, aunque lo traten de forma distinta– pero sobre todo
por el tema de fondo. Los dos filmes descubren hasta qué punto las
quimeras de la sociedad moderna –en este caso la falta de ética y
empatía en situaciones de vulnerabilidad– afectan sin distinción a la
clase baja o a la adinerada, sendos reflejos de la desidia social, y de
cuán fácilmente se puede perder la percepción común del bien, ya de por
sí obnubilada.<br />
<br />
<a href="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/04/sonidos_de_barrio.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" class="aligncenter size-full wp-image-2224" height="112" src="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/04/sonidos_de_barrio.jpg" width="200" /></a><i><b>Sonidos de barrio</b></i>, por el contrario, es un
retrato calmo y alejado de terapias de shock que tiene en la sutileza su
mejor aliado, a la que no abandona ni un instante. <b>El debutante
Kleber Mendonça Filho escribe y dirige esta peculiar obra que bien
podría entenderse como un estudio antropológico de la cotidianeidad en
la vida comunal brasileña</b>. Para ello toma varias referencias;
por un lado muestra episodios salteados de los habitantes del barrio,
nada lejos de la aparente normalidad, y por otro va tejiendo el
escenario, paisaje y pentagrama urbano. Sin embargo, hay un tercer
elemento que emborrona ese nítido realismo, un turbio misticismo que
remarca el carácter antropológico de la película transportándonos por
breves instantes a terrenos acaso tribales de algún tipo de magia negra.
Esa potente referencia, que aparece en diminutas dosis, quiere ser una
consecuencia más de lo que el filme expone, la sobreexplotación
urbanística brasileña y todos los componentes que de ella se derivan.
Así, a pesar de ser tan escaso, ese elemento paranormal se lee quizás
como metáfora –un mal augurio, una abstracta, latente nocividad fruto de
la construcción indiscriminada– o como un sutil poultergeist que exhuma
los fantasmas del pasado, las raíces indígenas y la misma naturaleza,
que se rebelan sepultadas bajo el cemento.<b> Es una pena, sin
embargo, que Mendoça no profundice un poco más en este tercer elemento,
dejándolo en mera sugerencia y renegando de su potencial narrativo y
simbólico</b>. Sea como sea,<b><i> Sonidos de barrio</i> es una interesante primera incursión, cine de interior que huye del escaparatismo y que revela <i>el otro</i> día a día brasileño, ni el del triunfo preolímpico ni el de la miseria pornográfica de las favelas</b>.<br />
<br />
<h2>
<b>Más premios y buen cine</b></h2>
No se quedan en estos dos títulos los premiados del Atlántida Film
Fest, a los que se suman el premio a Mejor interpretación para Nadia de
Santiago por <b><i>Ali</i></b> (Paco R. Baños, 2011), y los Premios del público para <i>Otel·lo</i> (Hammudi Al-Rahmoun, 2012) en la Sección Oficial y<b><i> Stories We Tell</i></b>
(Sarah Polley, 2012) en la Sección Atlas. En las primeras crónicas ya
hablamos de los dos primeros films, así que hablemos ahora de la obra de
Sarah Polley, actriz conocida por <i>Las vidas posibles de Mr. Nobody</i> (Jaco van Dormael, 2009) o <i>La vida secreta de las palabras</i> (Isabel Coixet, 2006), entre otras, que debutaba en dirección documental con una historia de familia.<b><i> Stories We Tell</i>
apuesta, como otros trabajos recientes, por el formato documental como
embajador de realidad, jugando a su vez al beneficio de la duda con un
público que, dicho sea de paso, no tiene razones para el escepticismo</b>.
Todo comienza como un tributo a la figura materna prematuramente
arrebatada, una reunión familiar en la que se insta a sus miembros a
hablar de la matriarca y que desentrama, a su vez, algunos claroscuros.
Llega un punto, sin embargo, en que se revela algo que afecta no sólo a
la mami, también al entorno familiar y especialmente a la directora, que
lo conduce todo con un gran sentido narrativo. Polley ofrece un desnudo
emocional integral, documento de desmitificación que invita al fantaseo
con las realidades personales y familiares a la vez que deconstruye la
suya propia, un ejercicio de ensañado exhibicionismo que puede resultar
iluminador o, por el contrario, dejar algo frío.<br />
<br />
<a href="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/04/Call-Girl.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" class="aligncenter size-full wp-image-2225" height="111" src="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/04/Call-Girl.jpg" width="200" /></a>También en la Sección Atlas nos encontramos dos interesantísimas propuestas más como <b><i>Call Gir</i></b>l, cine negro escandinavo basado en un colosal escándalo sexual ocurrido en los setenta, y <i><b>Crawl</b></i>, pequeña producción francesa que nos devuelve al norte galo, donde recientemente coincidimos con <i>El Havre</i> (Aki Kaurismäki, 2011) o <i>Bienvenidos al norte</i>
(Dany Boon, 2008). Sin embargo, si las marinas grisáceas y los paisajes
húmedos del film nos remiten a los dos anteriores, la trama encuentra
en las peripecias marsellesas de <i>Las nieves del Kilimanjaro</i>
(Robert Guédiguian, 2011) su parentesco más próximo, un drama sencillo e
íntimo aupado, además, por la frescura formal de Lasgouttes, que dirige
y coescribe junto con Loïc Delafolhouse. Crawl cuenta las vicisitudes
de Martin (Swann Arlaud), un chico joven y algo díscolo que vive en la
inestabilidad laboral disfrutando de pequeños placeres y contemplando el
futuro a corto plazo. Pequeños líos amorosos, familiares y legales se
van trenzando en su día a día, enredando su sencillez existencial y
forzándolo a tomar decisiones importantes que esquiva primero para
luego, poco a poco afrontarlas. Lasgouttes nos regala así el hermoso
retrato de juventud de un rebelde sin causa moderno y afrancesado,
personaje introvertido de poco ruido y muchas nueves que junto con el
resto de los personajes –todos ellos magníficamente interpretados– son
todo un logro del cine pequeño, tan grande.<br />
<br />
Acabamos con el cuarto (y penúltimo) capítulo de estas crónicas con la mencionada <b><i>Call Girl</i></b>, film de intriga y entramados políticos que se basa en el caso real bautizado como ‘<i>Bordellhärvan’</i>,
que sacudió la sociedad sueca de los años setenta, cuando en plena
lucha por la igualdad sexual se destapó un enorme escándalo de
prostitución con menores de por medio que llegaba hasta altos cargos del
gobierno. Dirige este ambicioso proyecto Mikael Marcimain, y lo hace
con inaudita maestría y sentido cinematográfico, más aun considerando
que es, como <i>Crawl</i>, una ópera prima.<b><i> Call Girl</i> recuerda, por su precisa ambientación, a otros thrillers norteños como <i>El topo</i></b>, del también sueco Tomas Alfredson, o la germana <i>La vida de los otros</i>
(Florian Henckel von Donnersmarck, 2006), y como ellos destaca una
pulida técnica detrás de cámaras, un guion sólido que va redondeándose
con el paso de los minutos y unas excelentes actuaciones, mención
especial para el papel protagonista de Sofia Karemyr.Tariq Porterhttp://www.blogger.com/profile/09301001394535985714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8926983509837970940.post-42196016879878804652013-06-07T10:00:00.001+02:002013-06-07T10:00:00.678+02:00Sitges 44: Tastets d’un festival en la seva maduresa<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrStB_028WSMjrwemUbu8ZINWSCzAPoHeUuImgUMjFa6_qakZ5bju0MttHYfZ_wfhuHrDVA-54NZlF45YGev-rSWUvMczFLDJjHIhGGHyRiHB3wx4eNtDmO2gslCKrJD4tuk1f30kzquE/s1600/Sitges-2011-Cartel-01.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrStB_028WSMjrwemUbu8ZINWSCzAPoHeUuImgUMjFa6_qakZ5bju0MttHYfZ_wfhuHrDVA-54NZlF45YGev-rSWUvMczFLDJjHIhGGHyRiHB3wx4eNtDmO2gslCKrJD4tuk1f30kzquE/s200/Sitges-2011-Cartel-01.jpg" width="136" /></a><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">[Publicat a Serra d'Or (01/2012) per Martí i Tariq Porter] </span><br />
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">El proppassat octubre, la ciutat de Sitges
tornava a acollir el que és, hores d’ara, un dels festivals de cinema de gènere
més importants del món, amb un cartell heterogeni que comptava tant amb títols de
renom com amb altres que convidaven a la sorpresa o, senzillament, despertaven
la curiositat. Aquesta cita, però, es presentava especialment interessant quant
a produccions catalanes, presents en un nombre important i amb una inusual i
més que positiva rellevància. També destacava per alguns títols com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Melancholia</i>, l’ última obra del danès
Lars von Trier, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Contagion</i>, de Steven
Soderbergh, la celebrada <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Attack the Block</i>,
de Joe Cornish, premi del públic, i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mientras
Duermes</i>, de Jaume Balagueró, entre d’altres. I per la temàtica, quasi
simptomàtica, d’aquesta 44ª edició del festival: la intel</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">lig</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">è</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">ncia
artificial i una nova manera de captar el món, un conjunt de films que reflecteixen,
com sempre, les inquietuds socials de cada època. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Contagion</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Melancholia</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Another Earth</i>, de Mike Cahill, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">4:44</i>, d’Abel Ferrara, i tants altres
títols com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bellflower</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Carré Blanc</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">The Divide</i>, o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Hell</i>, basen
la seva trama en aquest context de trencament, de canvi de percepcions, en un
moment en què els giravolts són constants i imprevisibles. Tot seguit, un
tastet d’alguns dels treballs més notables que s’han projectat aquests dies al
Festival internacional de cinema fantàstic de Catalunya 2011.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"></span></i></b></div>
<a name='more'></a><div style="text-align: left;">
<b><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Eva</i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">El sol fet que un film català, fruit de la ja consolidada i prestigiosa
escola de cinema ESCAC i de la seva productora associada <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Escándalo</i> films, tingui l’honor d’erigir-se en sessió inaugural del
festival de Sitges, és, en si mateix, una bona notícia. Que la pel</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos; mso-bidi-font-weight: bold;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">cula en q</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos; mso-bidi-font-weight: bold;">ü</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">esti</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos; mso-bidi-font-weight: bold;">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Eva</i>, dirigida per Kike Maíllo
sigui una notable <i style="mso-bidi-font-style: normal;">opera prima</i>,
perfectament homologable a qualsevol producte nord-americà de gran pressupost
--en un gènere, el de la ciència ficció, que semblava vetat a la nostra
cinematografia-- és motiu de doble satisfacció. Eva és un petit gran film
artesà, una cinta futurista però alhora intimista, amb uns efectes especials
que no pretenen, com passa sovint, enlluernar l’espectador i dissimular la
manca d’idees, sinó il</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">lustrar la trama que se</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos; mso-bidi-font-weight: bold;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">ns proposa: sense escarafalls, per</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos; mso-bidi-font-weight: bold;">ò</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;"> amb talent i una s</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos; mso-bidi-font-weight: bold;">à</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">via dosificaci</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos; mso-bidi-font-weight: bold;">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">, m</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos; mso-bidi-font-weight: bold;">è</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">rit que cal atribuir als
tècnics, però també als guionistes i al director. Aquesta aparent discreció
dels efectes, de les màquines, dels robots, lluny d’empobrir el film,
l’enriqueix, fent possible el que probablement pretenia Kike Maíllo: la
presència androide era indispensable per a la trama imaginada, però el que de
debò interessa és la reflexió que se’n deriva i la intensitat dels conflictes
vitals que han de resoldre els protagonistes: Daniel Brühl, Marta Etura i
Albert Amman. Sense ser una obra mestra, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Eva</i>
aconsegueix tots els seus propòsits: és prou apta per al consum massiu, pot
tenir una magnífica trajectòria comercial, però no sacrifica una certa ambició
creativa i artística.</span> </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8e0A4eFrL4csgqmiobOhGJcr-PdOAQ3X7PJQycV1hu5lENqDRtfSjRdnEBluC6HX3Bg04A_7PzXmMeaHnUMGeEx45kojtqS1SmykpsHhEQm9H8pAqyBIm9tuKoS4TOGbi6JXnsD0E-_Y/s1600/image-33281-panoV9-hxdw.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="191" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8e0A4eFrL4csgqmiobOhGJcr-PdOAQ3X7PJQycV1hu5lENqDRtfSjRdnEBluC6HX3Bg04A_7PzXmMeaHnUMGeEx45kojtqS1SmykpsHhEQm9H8pAqyBIm9tuKoS4TOGbi6JXnsD0E-_Y/s400/image-33281-panoV9-hxdw.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<b><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Tannöd,
The murder farm</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">Imagineu un cocktail explosiu, resultat de barrejar, a terços iguals, una
dosis de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La cinta blanca</i> (Alemanya,
Michael Haneke, 2009), una de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">A sang
freda</i> (Estats Units, Richard Brooks, 1967) <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i una de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pa
negre</i> (Catalunya, Agustí Villaronga, 2010). Agiteu la coctelera, serviu el combinat
a l’Alemanya dels anys cinquanta del segle XX, i tindreu una idea bastant
aproximada del que proposa <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tannöd</i>,
film alemany de Bettina Orbeli Com a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
cinta blanca</i>, els silencis culpables i col</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">lectius denoten una
putrefacci</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos; mso-bidi-font-weight: bold;">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;"> social avan</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos; mso-bidi-font-weight: bold;">ç</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">ada i una terrible
agressivitat latent; com a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">A sang freda</i>,
l’extrema violència d’un crim múltiple sembla no tenir explicació lògica. Com a
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pa negre</i>, una postguerra brutal en un
context rural miserable no són les úniques desgràcies que han d’afrontar els
actors del drama. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tannöd</i>, que
s’inspira en fets reals que van tenir lloc el 1922 a Veiren (Alemanya),
probablement no sigui tan rodona com cap dels tres films esmentats. La fredor
cirúrgica de Haneke, la precisió narrativa de Brooks i Capote i l’extrema
sensibilitat dels nens traumatitzats de Villaronga posaven el llistó molt
amunt. Però el film de Orbeli funciona: el fred no t’abandona, l’olor de
misèria és sempre present, i no pots més que maleir i compadir-te alhora de la
col</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">lecci</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos; mso-bidi-font-weight: bold;">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;"> de personatges que, l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos; mso-bidi-font-weight: bold;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">un rere l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos; mso-bidi-font-weight: bold;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">altre, provoquen, pateixen i callen aquest drama col</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">lectiu. La matança no és més que un gra que supura en un cos
definitivament malalt, i només ben lluny d’aquesta comunitat rodejada de boscos
inquietants hi ha, potser, esperança de salvació.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Contagion</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">Steven Soderbergh va aconseguir ser internacionalment reconegut quan era
un jovenet de 26 anys, i, armat de la poderosa <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sexe, mentides i cintes de vídeo</i>, va competir al festival de Cannes
de 1989 i va guanyar-ne la palma d’or. Després, la seva feina a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Traffic</i> li va valdre l’oscar al millor
director, i, des d’aleshores, pràcticament cadascuna de les seves propostes
s’acaba convertint en un èxit rotund. Tot fa augurar que el mateix passarà amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Contagion</i>, que, un dia abans de la seva
presentació a Sitges, fora de concurs, s’estrenava amb èxit als Estats Units.
En el moment d’escriure aquesta crònica ja es podia veure a les pantalles
catalanes i espanyoles. Com tots els productes Soderbergh, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Contagion</i> és un treball ben fet, talentós i meticulosament
elaborat. El director sembla comptar amb la confiança cega de tots els astres
de Hollywood, com ja va quedar clar amb la nissaga <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ocean</i>, i això li permet presentar<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>un reguitzell d’actors de luxe en el seu màxim esplendor: Marion
Cotillard, Matt Damon, Laurence Fishburne, Jude Law i Gwyneth Paltrow donen vida
als protagonistes d’un drama molt dels nostres dies, en forma de pandèmia
mortal i de la seva fulminant expansió arreu del món. També com sempre,
Soderbergh manté una distància pràcticament inhumana respecte de la tragèdia
que va explicant amb ritme contundent: semblen no interessar-li gaire les
reaccions dels personatges, de les que només apunta, en cada cas, una
pinzellada; sembla no estar gaire interessat en el devenir de les criatures que
exposa a la terrible malaltia; li interessa més el conjunt que les parts, la
pandèmia com a fenomen que altera vides humanes, i, fins i tot des d’aquesta
distància, es mostra fred i, es diria, indiferent. El problema és que, enmig de
tanta asèpsia narrativa, acaba no discernint entre comportaments i reaccions,
de manera que, per moments, el seu film resulta, a banda de terrible pel tema
plantejat, extremadament individualista i conservador. Una doble malaltia i una
doble desolació.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<div class="separator" style="clear: both;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPyuWs8oLEdsOj1vYcDw29tg8KaLvEtnxNNrt3feB4ovlNsaIDBUMMAbObIb8BIp84MHIpLuEsv2k3CzfhpoxiUWnH2IV2QBAQL92SOEHuNJeB5RRHj53OvEXmQu9nar9i-2Iw77dy8eo/s1600/bellflower-movie-image-01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPyuWs8oLEdsOj1vYcDw29tg8KaLvEtnxNNrt3feB4ovlNsaIDBUMMAbObIb8BIp84MHIpLuEsv2k3CzfhpoxiUWnH2IV2QBAQL92SOEHuNJeB5RRHj53OvEXmQu9nar9i-2Iw77dy8eo/s400/bellflower-movie-image-01.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">Bellflower</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">Bellflower</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">, pel</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">cula
independent que ens arribava dels Estats Units, partia amb l’aureola de
favorita després de despertar vàries crítiques entusiastes que la comparaven
amb obres com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fight Club</i> pel seu
peculiar guió i tractament psicològic dels protagonistes. Tanmateix, és una
obra irregular, i en tant que pel</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">cula <i style="mso-bidi-font-style: normal;">indie</i>, té uns tics més que
recognoscibles, uns personatges excèntrics, imprevisibles, quasi
inversemblants, juntament amb una trama esbojarrada, pretesament mancada de cap
disciplina cinematogràfica mínimament academicista. La història d’uns joves
californians de comportament nihilista que es dediquen a esperar la fi del món
fabricant llançaflames i cotxes al més pur estil <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mad Max</i> era l’aposta del seu director-actor, Evan Glodell,
destinada a ser una de les revelacions d’enguany. Té interès, pel creixent
enrariment de l’ambient que es genera escena a escena, fruit d’una<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>influència evident de realitzadors com David
Lynch, i per l’atreviment de la proposta i l’originalitat del seu plantejament,
que, com si d’un encantament es tractés, generen en l’espectador una angoixa
colpidora, quasi abstracta. Però l’excés d’irreverència i unes actuacions massa
histriòniques fan del resultat final una obra fallida en el seu conjunt que,
tot i així, es va endur el premi especial del jurat Carnet Jove.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">The
Yellow Sea</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">Una altra de les favorites era <i style="mso-bidi-font-style: normal;">The Yellow Sea</i>, del coreà Na Hong-jin,
que es va endur, merescudament, el guardó a millor director. El film ens situa
en una zona morta entre les fronteres de Corea del Nord, la Xina i Rússia. Un
taxista, jugador endeutat que malviu per a mantenir a la seva família, és
contactat per la màfia local per a que cometi un assassinat a canvi d’una gran
suma de diners. Finalment el taxista accepta, sense saber fins a quin punt es
veurà arrossegat per una corrent nociva de crueltat, assassinats i traïcions.
Més enllà del seu interès sociològic, que en té, i molt, el més remarcable del
film és la intensitat amb la que està rodada, amb unes escenes d’acció i
suspens a l’abast de pocs realitzadors, pel seu sentit del ritme i energia, per
la seva potència i agressivitat, que fan que els 157 minuts de metratge passin
volant, com una exhalació. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">The Yellow Sea</i>
és, de fet, un excel</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">lent exemple de la tend</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">è</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">ncia que s</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">est</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">à</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">
donant i de la que el Festival de Sitges n</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">’é</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">s un perfecte
mirall. El cinema asi</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">à</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">tic i en especial el coreà
guanyen terreny per mèrits propis en el cinema més heterogeni, produint
thrillers i films d’acció com el que ens ocupa i joies de tot tipus. Sense anar
més lluny, aquest any es presentaven també obres com la comèdia <i style="mso-bidi-font-style: normal;">The Day He Arrives</i> o el drama de
reminiscències fantàstiques <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Night Fishing</i>,
ambdues ben rebudes pel públic i per la crítica, que va guardonar a aquesta
última amb el premi Noves Visions. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">Melancholia</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">La nova pel</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">cula
de Lars von Trier arribava al festival mesos despr</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">s de la seva
controvertida i sobredimensionada roda de premsa a Cannes, en les que el
director, amb la seva habitual capacitat per polemitzar, va afirmar que entenia
a Hitler. Sembla que el danès té una capacitat comunicativa bipolar: quan es
tracta de dirigir és un creador en tota regla, està dotat per fer art. Quan,
per contra, es tracta d’explicar-se, tira per la borda tot el seu <i style="mso-bidi-font-style: normal;">savoir-faire</i> i sembla perdut, incapaç de
defensar-lo. Deixant de banda rodes de premsa, s’ha de dir que el film és
extraordinari, sens dubte del millor del festival. Un guió intel</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">ligent </span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">–</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">amb
algun daltabaix m</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">s que disculpable</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">–</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;"> i ambigu, juganer
entre la ci</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">è</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">ncia-ficci</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;"> i el drama
familiar i ple de met</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">à</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">fores, segueix les perip</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">è</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">cies
de dues germanes, Justine i Claire, en un per</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">ode convuls, tan
personalment com global. Situacions d’envergadures incomparables com una boda i
l’imminent impacte d’un planeta contra la Terra són aquí relativitzades, en un
exercici de poesia visual i sonora avassallador. Kirsten Dunst, màxima
guardonada per la seva interpretació a Cannes, fa seu el personatge, igualment
Charlotte Gainsbourg, sublims ambdues.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<div class="separator" style="clear: both;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgazWlTtNOwcTcmMEF1ZjBKwx5xmrLFL7gFKnpb9Jv0oeUTmXS7JTjGKTXOo2FO0o28pkHBYbvpn3hFn4Zg0TNDxmT73qLmo15ebXm-REE8mTp__-_K0qYRLmECMDH1DyuaggwNzkqWvYY/s1600/twixt1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="260" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgazWlTtNOwcTcmMEF1ZjBKwx5xmrLFL7gFKnpb9Jv0oeUTmXS7JTjGKTXOo2FO0o28pkHBYbvpn3hFn4Zg0TNDxmT73qLmo15ebXm-REE8mTp__-_K0qYRLmECMDH1DyuaggwNzkqWvYY/s400/twixt1.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">Twixt</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">Un altre dels grans noms amb els que ens
retrobàvem en aquesta edició era el del veterà director Francis Ford Coppola,
que presentava un film de gènere com ho és <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Twixt</i>,
basat en un conte escrit per ell mateix. Coppola, que ja s’havia endinsat en el
cinema de terror amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Dràcula</i>, reobria
la seva faceta fantàstica amb aquesta història gòtica de vampirs i pobles
encantats, d’ànimes en pena i fantasmes del passat. El que podria haver estat
un dels descobriments –o redescobriments– d’aquest any cau pel seu propi pes.
Aquest últim treball de Coppola té un problema, i és que no queda clar a qui
està destinada l’obra; és massa ingènua pel públic adult, desfasada pel públic
adolescent i violenta pel públic infantil, i per acabar-ho d’adobar fa un ús
paupèrrim d’un 3D que més que innecessari és molest. Tampoc deixa de sorprendre
que un cineasta majúscul caigui en segons quins tòpics i estereotips... No
obstant se salva del sinistre total gràcies a uns apunts humorístics que
s’agraeixen i unes notables actuacions, amb Val Kilmer en el paper d’escriptor
fracassat i la jove actriu de moda Elle Fanning de nena fantasmal. Sigui com
sigui, retorn de Coppola a Sitges tristament mediocre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">Drive
i Killer Joe</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">Cal destacar també un parell de thrillers a
la americana que van animar l’últim dia de festival, abans del diumenge
maratonià. Per una banda, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Drive</i>, de <span style="mso-bidi-font-weight: bold;">Nicolas Winding Refn –guardonat enguany a
Canes com a millor director–</span>, és un film que sobresurt. Per la seva
condició de pel</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">cula
d</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">intriga <i style="mso-bidi-font-style: normal;">noir</i>
podria ser una obra a l’ús, i és que l’argument, basat en una novel</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">la de James
Sallis, no </span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">s res que no s</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">hagi vist abans.
El que diferencia aquest thriller de tants altres </span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">s un tractament
dels personatges, de la imatge i del so curós i delicat. Drive és un reeixit
exercici d’amor al cinema, una obra que mima tots els seus detalls i que
malgrat no s’estalvia esclats espontanis d’acció i violència, mai perd el nord
ni la sensibilitat ni el realisme, i és que l’obra de Winding Refn va ser,
indiscutiblement, un altre dels grans títols del festival.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">L’altre thriller, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Killer Joe</i>, del mític director de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Exorcista</i> William Friedkin, és més cru, més violent, i més brutal
en definitiva. El jove d’una família desestructurada de l’interior dels Estats
Units sol</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">licita els serveis
d</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">un policia que es guanya un salari extra com a
assass</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;"> a sou per a que es desfaci de la seva mare, qui t</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">
una temptadora asseguran</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">ç</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">a de vida... El director
no s</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">estalvia en aquest film ni un gram de virulència,
i el protagonista, un sorprenent Matthew McConaughey es posa al servei del guió
i clava el seu personatge i la seva dualitat; la d’un policia i assassí, de
ment freda i comportament proper, de gran sensibilitat i unes predileccions
perverses. Amb tot, la maldat no té pudor en aquesta obra, i malgrat que en
ocasions la violència eclipsa la trama, aquesta està molt ben conduïda, amb
nervi i intensitat.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<div class="separator" style="clear: both;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSmAwS0wdkcaQyZt5h3xdRGCPVYB9IsyxBWVvuB3nLGYrykKlvHDdR9_qdYNH0OZayw3nUN7QTuYyIvYEmTfa6i_hxL4MrHYJRW8VucX4jY-Yu1EZIwZ3NuKZMwv90ml7Qq3bBHuBIzlg/s1600/peliculas.10052.IMAGEN2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSmAwS0wdkcaQyZt5h3xdRGCPVYB9IsyxBWVvuB3nLGYrykKlvHDdR9_qdYNH0OZayw3nUN7QTuYyIvYEmTfa6i_hxL4MrHYJRW8VucX4jY-Yu1EZIwZ3NuKZMwv90ml7Qq3bBHuBIzlg/s400/peliculas.10052.IMAGEN2.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<b><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Livide</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">Tot i que la història que ens proposen Bustillo i Maury a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Livide</i> acabarà furgant en els tòpics més
gastats del gènere –casalot abandonat, adolescents imprudents, portes que es
tanquen, etc--, el punt de partida del film és, si no original, com a mínim,
diferent. Enlloc dels habituals estudiants universitaris de casa bona, la jove
protagonista de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Livide</i> és una
aprenent de cuidadora de gent gran que està fent les seves pràctiques amb una
veterana desagradable; el seu company fa de pescador amb son pare, i el seu
amic es guanya la vida en un bar familiar. Tots ells, classe treballadora que
es deixarà temptar per la riquesa fàcil, en un poble del litoral, al nord de
França, possiblement a Bretanya o a Normandia. Tot el tram de presentació del
film i dels seus personatges està ben resolt i elegantment filmat. Després es
va entrant en el terreny més banal del terror de cases encantades, però, fins i
tot aleshores, la pel</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos; mso-bidi-font-weight: bold;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">cula sap mantenir un cert
inter</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos; mso-bidi-font-weight: bold;">è</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">s mitjan</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos; mso-bidi-font-weight: bold;">ç</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">ant flashbacks cap a la
vida anterior dels residents de la casa i la relació de la cuidadora amb els
seus estranys clients, i gràcies, també, a una estètica que combina amb bon
criteri la dels films de vampirs més clàssics i el gust més modern pels efectes
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">gore</i> i les càmeres en constant
moviment. En qualsevol cas, i sense tractar-se d’un film rodó, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Livide</i> supera en molt la immensa majoria
dels subproductes, habitualment clònics,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>de temàtica similiar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Exraterrestre</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">Extraterrestre</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">, que no competia a la secció oficial, va ser
una de les sorpreses agradables del festival. El jove Nacho Vigalondo
construeix un relat divertit a partir d’un despertar pesat després d’una nit de
festa, en el decurs de la qual s’ha produït una invasió extraterrestre. Amb un
humor fresc i diàlegs enginyosos que no busquen sistemàticament l’acudit fàcil,
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Extraterrestre</i> és una reflexió
lleugera en què els protagonistes –esplèndids Julián Villagrán, Michelle,
Carlos Areces, Raúl Cimas i Miguel Noguera--, tancats a casa, s’enamoren,
s’enganyen, es menteixen i es reconcilien mentre esperen que les naus
alienígenes es decideixin a entrar en acció. Tot plegat en un context tan
falsament inofensiu com surrealista. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Extraterrestre</i>
no pretén ser cap genialitat artística ni meravellar per la seva
transcendència, però és, sense dubte, un film intel</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">ligent, original i
agradable de veure, molt en la línia de l’anomenada nova comèdia espanyola.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Momo
e no Tegami</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">El cinema japonès d’animació segueix gaudint de bona salut, i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Momo</i>, una obra artesanal de Hiroyuki
Okiura llargament treballada –l’autor hi va dedicar fins a set anys de la seva
vida!--, n’és una bona mostra. De gran bellesa formal i plena de la imaginació
pròpia de la cultura japonesa, on humans, monstres i divinitats conviuen sense
problemes, relata la difícil acceptació de la mort del pare per part d’una
adolescent. Si bé, per moments, la sensibilitat de tot plegat ens pot semblar
una mica exagerada i ensucrada, els cent vint minuts del metratge passen
volant, senyal inequívoc que el film ens interessa prou. I és que les illes on
es traslladen a viure la vídua i la seva filla arran de la mort del pare tenen
una gran força evocadora i una bellesa oriental que Okiura tracta amb autèntica
devoció –cada fotograma és un quadro ple de delicadesa--, alhora que la majoria
dels personatges són rics en personalitat i plens de matisos.</span><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<div class="separator" style="clear: both;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjPMHxHQ0SRrBmzbInaQLQ5BvxfPfNxznyJkK924xHwH4l0_MCPx0ZrqqFBwb1Yt7iKaW4UWFSau5LW4X7r3-sx5i9RxGzKoMw59H-aNzURr9IsVQXVlmzSVnG81HfL6EXEVI0kq9M9QE/s1600/A-Letter-to-Momo-2011__8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjPMHxHQ0SRrBmzbInaQLQ5BvxfPfNxznyJkK924xHwH4l0_MCPx0ZrqqFBwb1Yt7iKaW4UWFSau5LW4X7r3-sx5i9RxGzKoMw59H-aNzURr9IsVQXVlmzSVnG81HfL6EXEVI0kq9M9QE/s400/A-Letter-to-Momo-2011__8.jpg" width="400" /></a></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">Hara
Kiri: Death of a Samurai</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">Hara-Kiri:
Death of a Samurai</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">, és un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">remake</i> del
director japonès Takashi Miike, molt estimat pel públic de Sitges. És una pel</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">cula
sòbria, rodada amb ofici, sense piruetes ni més pirotècnies que un 3D
innecessari. Drama d’època, l’interès del film radica, sobretot, en una
descripció històrica del Japó medieval, i de la misèria i decadència samurai.
El guió, una al</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">legoria de la
venjan</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">ç</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">a, l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">honor, i la dignitat,
demostra, amb la seva senzillesa, la coher</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">è</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">ncia d</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">un
conjunt que no es veu faltat de res, i potser per això, per aquesta austeritat,
no arriba a commoure ni de quallar. Sigui com sigui, és una obra carregada de
qualitat cinematogràfica que ens deixa un parell d’excel</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">lents escenes pel
record.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Carré
blanc</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">Carré blanc</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;"> és un film extremadament dur, no tant per la
seva violència, que també, com per la seva gèlida narrativa i estètica.
Presenta un món del tot deshumanitzat, on el suïcidi és una forma raonable de
fugir de l’infern, on les relacions humanes semblen abocades a la desaparició i
on la indiferència dels uns envers els altres conviu amb els blancs bruts, els
grisos i els negres d’un paisatge urbà del tot depriment. I, malgrat tot,
podria dir-se que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Carré blanc</i> és una
història d’amor, una lluita desesperada per sortir-se’n. Així, en una
impossible convivència amb la crueltat més sòrdida i amb l’humor més despietat,
la dona d’un executiu farà mans i mànigues per salvar una relació que ve de
lluny i que el pas dels anys ha refredat i alienat fins a extrems
insuportables.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg94At7su3MAbivy4I1jEFbJBvZ4YNMpDUcF5BBwo3qZB_OJ2s-vzZj3F8vYXv7Y9O5P_dXjpmytc3W67F-Sec7EQvxSD_Y9xuRX3GLhh3N9XvMtKeEOwpvAFctpcinmvYr4nyo_t7N_Lk/s1600/CarreBlanc.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="201" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg94At7su3MAbivy4I1jEFbJBvZ4YNMpDUcF5BBwo3qZB_OJ2s-vzZj3F8vYXv7Y9O5P_dXjpmytc3W67F-Sec7EQvxSD_Y9xuRX3GLhh3N9XvMtKeEOwpvAFctpcinmvYr4nyo_t7N_Lk/s400/CarreBlanc.jpg" width="400" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Red
State</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">Plantejada, gairebé, com un documental sobre els resultats esfereïdors
del fanatisme sectari, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Red State</i> és
una pel</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos; mso-bidi-font-weight: bold;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">cula vigorosa i rabi</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos; mso-bidi-font-weight: bold;">ü</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">da, que denuncia sense matisos les perilloses derives religioses als
Estats Units i la seva perniciosa relaci</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos; mso-bidi-font-weight: bold;">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;"> amb el m</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos; mso-bidi-font-weight: bold;">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">n de les armes i de la violència. Brillantment interpretat per Melissa
Leo, John Goodman, Michael Parks, Stephen Root i Ralph Garman, el film va
endinsant-se en la bogeria ultra agressiva d’un grup de gent malalta que pretén
purificar les ovelles escarriades de la societat a base de tortures i
assassinats. Mitjançant l’ús d’una estètica tan bruta i lletja com ho són els
seus protagonistes, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Red State</i> ens va
incomodant fins a l’angoixa, però el que ens corprèn no són els esporàdics
excessos d’una història que no deixa de ser una ficció, sinó, al contrari, les
moltes estones en què les barbaritats que es diuen i es fan ens resulten
plausibles i fins i tot familiars. D’alguna forma, i probablement d’aquí li ve
la força, el film ens parla de les mil i una formes del Tea Party...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">Més
cinema de producció catalana</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;">Retornant al cinema de producció catalana,
i més enllà d’Eva, es presentava un panorama engrescador. Per començar,
Balagueró presentava el seu nou llargmetratge, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mientras duermes</i>, que compta amb el sempre extraordinari Lluis
Tosar i Marta Etura –que feia el doblet amb Eva–. La nova obra del director
lleidatà el consolida com a principal referent en el cinema de terror del país
amb la que és la seva obra més rodona i madura. Per altra banda, el jove director
Carles Torrens projectava la seva destacable òpera prima, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Emergo</i>, escrita i produïda per Rodrigo Cortés, que ara roda <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Red Lights</i> amb Robert DeNiro i que l’any
passat va aconseguir la difícil proesa de provocar una unànime bona acollida
per part de públic i crítica amb la claustrofòbica i original <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Buried</i>. En aquest cas, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Emergo</i> no aporta res nou a un subgènere
que comença a inflar-se de propostes des de que la pionera <i style="mso-bidi-font-style: normal;">The Blair Wich Project</i> va sortir a la llum. El fals documental de
fets paranormals que aquest primer film explotava troba cada dia més propostes,
i una d’elles és la de Torrens. És poc original, però s’aprecia una bona mà per
fer cinema, amb un control de la tensió i capacitat del suspens més que
destacable. Altres films no menys interessants amb segell català que es van
presentar aquests dies van ser <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Open 24 h,</i>
de Carles Torres, que ja s’havia preestrenat al Festival de Màlaga, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ushima-Next</i>, obra de ciència-ficció de
Jesús Manuel Montané i Joan Frank Charansonnet, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Amanecidos</i>,
de Yonay Boix i Pol Aregall, i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vlogger</i>,
curiosa però fallida obra de Ricard Gras que compagina actors de carn i ossos
amb la realitat virtual de Second Life.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Premis
per a tots els gustos</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-weight: bold;">Un dels possibles defectes de Sitges és la sobredosi de premis. A banda
dels que ja s’han mencionat, per no entrar en totes les modalitats i
categories, i per no seguir abusant de l’espai que ens concedeix generosament
Serra d’Or, s’esmenten a continuació, només, els premis atorgats pel jurat de
la secció oficial a competició, integrat per </span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">J.
A. Bayona, Quim Casas, Lisa Marie, Ryoo Seung-Wan, i Richard Stanley: millor curtmetratge,
ex aequo a<b> </b><i><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">Dirty Silverwear</span></i>,
de Steve Daniels, i <i><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">The Unliving</span></i>,
d’Hugo Lilja; millor disseny de producció, <span style="mso-bidi-font-weight: bold;">Marc Thiébault<b> </b></span>per<b> </b><i><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">Livide</span></i><span style="mso-bidi-font-style: italic; mso-bidi-font-weight: bold;">; m</span>illors efectes de maquillatge, <span style="mso-bidi-font-weight: bold;">Steven Kostanski<b> </b></span>per<b> </b><i><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">The Divide</span></i><span style="mso-bidi-font-style: italic; mso-bidi-font-weight: bold;">; m</span>illors efectes especials, <span style="mso-bidi-font-weight: bold;">Lluís Castells i Javier García<b> </b></span>per <i><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">Eva</span></i><span style="mso-bidi-font-style: italic; mso-bidi-font-weight: bold;">; m</span>illor banda sonora original, <span style="mso-bidi-font-weight: bold;">Steven Price</span> per<b> </b><i><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">Attack the Block</span></i><span style="mso-bidi-font-style: italic; mso-bidi-font-weight: bold;">; m</span>illor fotografia,
<span style="mso-bidi-font-weight: bold;">Markus Förderer i Tim Fehlbaum</span>
per<b> </b><i><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">Hell</span></i><b> </b><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">; m</span>illor guió, <span style="mso-bidi-font-weight: bold;">Lucky Mckee i Jack Ketchum</span> per<b> </b><i><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">The Woman</span></i><span style="mso-bidi-font-style: italic; mso-bidi-font-weight: bold;">; m</span>illor actriu, B<span style="mso-bidi-font-weight: bold;">rit
Marling<b> </b></span>per<b> </b><i><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">Another
Earth</span></i><span style="mso-bidi-font-style: italic; mso-bidi-font-weight: bold;">; m</span>illor actor, <span style="mso-bidi-font-weight: bold;">Michael
Parks</span> per <i><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">Red State</span></i><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">; m</span>illor director, <span style="mso-bidi-font-weight: bold;">Na Hong-jin<b> </b></span>per <i><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">The Yellow Sea</span></i><span style="mso-bidi-font-style: italic; mso-bidi-font-weight: bold;">; </span>Premi
Especial del Jurat, <i><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">Attack the Block</span></i>,
de Joe Cornish<span style="mso-bidi-font-weight: bold;">; i, finalment, m</span>illor
pel</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tinos;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">cula, <i><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">Red State</span></i>, de Kevin Smith.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">La impossibilitat d’abastar-ho tot.</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">A guisa
d’epíleg, només esmentar que, com passa a la majoria dels grans festivals, per
ben organitzats que estiguin, també a Sitges era impossible veure tots els
films proposats a les diferents seccions, de manera que calia organitzar-se,
prioritzar, assistir al màxim nombre de sessions possibles i resignar-se a
perdre’s algunes desenes de films. La grandesa del certamen català és que ofereix
un reguitzell infinit de possibilitats, en un marc allunyat de la pompositat
d’altres latituds. Hi ha dies que, si vols veure-ho tot, ni esmorzes, ni dines,
ni berenes ni sopes, però t’ho passes bé, i veus un munt de gent passant-s’ho
bé, i fins i tot al seu apassionat director fent tertúlia pels passadissos. Pel
camí es van quedant un bon nombre de curtmetratges, d’animacions, de seccions
paral</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">leles del tot inabastables, que et sap greu no gaudir perquè ets
conscient que, en molts cassos, és o ara o mai. I amb tot, una vegada més, s’acaba
l’edició 2011 i ja penses, ple de melancolia , en la que farà quaranta-cinc...
Llarga vida! </span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt;"></span></div>
Tariq Porterhttp://www.blogger.com/profile/09301001394535985714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8926983509837970940.post-5755752502768953152013-06-05T10:00:00.000+02:002013-06-05T10:00:05.080+02:00La ruta natural és el Curt de la setmana!Fa poc s'estrenava el segon llargmetratge dels germans Pastor, la grandiloqüent Los últimos días, una continuació natural de la primera incursió dels realitzadors catalans al llargmetratge, que havia començat amb la producció estatunidenca Carriers. Però abans de tot això, Àlex Pastor va sorprendre a tothom amb La ruta natural, produïda per l'Escac i guanyadora a Sundance com a Millor curtmetratge internacional. Gran debut, sens dubte.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" mozallowfullscreen="" src="http://player.vimeo.com/video/25638978?portrait=0" webkitallowfullscreen="" width="480"></iframe>Tariq Porterhttp://www.blogger.com/profile/09301001394535985714noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8926983509837970940.post-57644391058337304232013-06-03T10:00:00.000+02:002013-06-03T10:00:01.594+02:00Crónicas del Atlántida: Algunas juventudes desdichadas<a href="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/04/stealing-summers-2011-300x168.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" class="size-medium wp-image-2193 alignleft" height="112" src="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/04/stealing-summers-2011-300x168.jpg" width="200" /></a>[Publicado en TuPeli (04/2013)] <br />
<br />
<div style="text-align: left;">
Pues aquí seguimos, de nuevo delante de la pantalla que nos convoca
por lo menos una vez al día para ver una de las tantas propuestas que
ofrece el abanico del Atlántida. <b>Quien se proponga verlas todas no puede descuidarse porque dispone de un solo mes para ver 37 películas</b>,
lo que supone obviamente más de una por día, así que ahí estoy yo
intentando seguir el ritmo. Sin embargo, por mucho que lo intento se me
están acumulando los títulos y eso me arrastrará, seguro, a un loco tour
fílmico o a prescindir de algunas películas, por mucho que me duela.
Sea como sea, por el momento sigo al pie del cañón tragando cine con
vicio y deleite, engordando de imágenes e historias mis trasnochados
sentidos y <b><a href="http://revista.tupeli.es/cronicas-del-atlantida-1-gondry-reygadas-y-otros-indios/" target="_blank">ordenándolo todo aquí</a></b>, de forma casi terapéutica, en un fin procesal necesario que perfectamente podría cualificarse de deposición textual.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<b><i></i></b><b><i></i></b></div>
<a name='more'></a><b><i>Stealing Summers</i> y <i>La playa D.C.</i></b><br />
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div style="text-align: left;">
Al lío. Hablemos de la Sección Oficial, que vuelve a la principal
temática del festival –esta nuestra generación perdida– con un par de
relatos de jovenzuelos errantes. El primero es<b> <i><a href="http://www.imdb.com/title/tt1864491/" target="_blank">Stealing Summers</a></i></b>,
una aproximación bonaerense de lo más simple –fiesta, Quilmes y River
versus Boca– protagonizada por un trío molón a más no poder, con los
bellos retoños de un tal Auster y un tal Jagger merodeando por las
noches de la capital argentina. <b>Beben, bailan, tienen sexo y
planean entre actos un golpe perfecto que les financiará su viaje a las
Europas, el eterno jubileo y el verano perenne</b>. No obstante,
todo el mundo sabe que sin follones no hay trama, así que el tema no
acabará de salir como esperan. Tampoco al director, el castellano<b><a href="http://www.imdb.com/name/nm3216778/?ref_=tt_ov_dr" target="_blank"> David Martín Porras</a></b>, al que <b>un guion llano y unos personajes más bien vacuos le pasan factura</b>, lastrando unas formas muy correctas –<b>buena fotografía de Phil Klucsarits</b>– y un reparto que, más allá de sus opulentos apellidos, funciona bien.</div>
<br />
<div style="text-align: left;">
<a href="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/04/78552_1578_imagen__-300x200.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" class="alignright size-medium wp-image-2194" height="133" src="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/04/78552_1578_imagen__-300x200.jpg" width="200" /></a>Los protagonistas de <i><b><a href="http://www.imdb.com/title/tt2369025/" target="_blank">La playa D.C</a></b>.</i> también son jóvenes, pero ni rastro de glamour u ostentosas aspiraciones. <b><a href="http://www.imdb.com/name/nm3504479/?ref_=tt_ov_dr" target="_blank">Juan Andrés Arango</a></b> <b>escribe y dirige su primer largometraje hablando de la juventud marginal en Bogotá</b>
con un estilo funcional y realista que se abstiene de singularidades y
centra todo su peso en la trama: familia pobre y desestructurada;
adolescentes perdidos en un océano de cemento, humo y desencanto;
entramados por fuerza dramáticos con discretos bríos de esperanza… <b><i>La playa D.C.</i> no propone nada que no conozcamos</b> –prácticamente todos los países tienen su postal al respecto, un <i>Bola </i>en España, un <i>Odio</i> en Francia, una <i>Cristina F</i> en Alemania, un <i>Boleto al paraíso</i> en Cuba, un <i>Tsotsi</i>
en Sudáfrica, etc.– pero no por eso es desechable otra incursión en los
barrios bajos y la desdicha púber. Colombia es el escenario en esta
ocasión, y <b>el protagonista un chico que no llega a veinteañero que se ve obligado a cuidar de su alegre pero díscolo hermano menor</b>.
Su actitud voluntariosa es insuficiente, y se va viendo arrastrado,
poco a poco, por una corriente de aguas turbias y viciadas de las cuales
es cada vez más complicado salir. Se agradece, ante tal premisa, la
mirada serena de Arango, que no deja que la gratuidad o la imaginería
escabrosa se apoderen de su film, como tampoco la excesiva dramaturgia o
las trampas lacrimógenas.<b> La playa D.C. es tristeza sosegada, una mirada combativa pero calma a las eternas injusticias sociales.</b></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<a href="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/04/Falsos-horizontes-300x165.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" class="alignleft size-medium wp-image-2195" height="110" src="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/04/Falsos-horizontes-300x165.jpg" width="200" /></a><b>Y dos más: <i>Falsos horizontes</i> y <i>Your Lost Memories</i></b></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Seguimos sin movernos de la Sección Oficial para hablar de<b> dos documentales que, de nuevo, representan los dos polos del Atlántida</b>. Uno es <b><i><a href="http://www.imdb.com/title/tt2808052/" target="_blank">Falsos horizontes</a></i>,
documental sobre el movimiento ‘indignado’ que desaprovecha una
oportunidad flagrante de convertirse en el reflejo audiovisual de los
sucesos de 2011</b>. Su director, <b><a href="http://www.imdb.com/name/nm1236904/?ref_=tt_ov_dr" target="_blank">Carlos Serrano Azcona</a></b>,
focaliza el retrato en un sector tan reducido del movimiento 15M que
pareciera algo insignificante, la utópica intención de cuatro amantes
del camping de desenmascarar ante los inocentes ojos de la sociedad todo
tipo de conspiraciones ultrasecretas. Es inaudito cómo un documental
que habla del movimiento colectivo más contundente, interesante y
diverso en muchos años ignora y obvia esa misma colectividad,
centrándose en escasas elucubraciones de algunos jóvenes acampados –esta
es una, todos los entrevistados son jóvenes, y todos menos una son
hombres– que en ocasiones son interesantes y fundamentadas y en
ocasiones son como mínimo insustanciales, cuando no responden a un noble
sentido bovino que los arrastra irremediablemente a la conspiranoia más
trillada. No obstante, esta dualidad no tendría que ser ningún
problema; al fin y al cabo eso sí que representa la diversidad social,
si no fuera por el desconcertante bombo que Azcona le da a teorías que,
ciertas o no, están lejos del epicentro del movimiento. Y es que <b><i>Falsos horizontes</i> se rige por la arbitrariedad formal y discursiva, palabras sueltas que no trenzan ningún alegato propio ni plantean disyuntivas</b>,
tampoco resucitan la emoción de esos días, ni la ilusión, ni la
relativa frustración de su fin. Es en definitiva un testimonio apocado e
inane de algo grande, mucho mayor de lo que muestra.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<a href="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/04/your-lost-memories1.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" class="alignright size-medium wp-image-2196" height="126" src="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/04/your-lost-memories1-300x126.jpg" width="300" /></a>Mucho menos ambicioso y mucho más resultón es el ¿documental?<b> <i><a href="http://www.filmin.es/pelicula/your-lost-memories" target="_blank">Your Lost Memories</a></i></b>, pieza ambigua y juguetona que empieza contándonos el proyecto de un tal Rubén, que se dedica a <b>recopilar grabaciones caseras en Super 8 extraviadas en mercados, almacenes, buhardillas, etc., y devolverlas a sus propietarios</b>.
La idea hasta aquí es cuanto menos entrañable, aunque difícilmente
podría completar setenta minutos de atención sin algún aliciente extra,
que efectivamente saca la cabeza al poco rato y toma el protagonismo
rápidamente. Esto es, las motivaciones y los precedentes del impulsor de
<i>Your Lost Memories</i> se hacen con el timón de la narración y no lo sueltan hasta el final,<b> jugando con destreza al <i>reality</i> de sucesos y retando a la audiencia a desentramarlo en otro dilema entre lo real y lo fictici</b>o. Como <i>Otel·lo</i> o <i>Stories We Tell</i>,
documental de Sarah Polley que también participa en el AFF, los
directores Alejandro Marzoa y Miguel Ángel Blanca buscan con este film
el desconcierto del público con una historia intencionadamente
sensacionalista a la que esa ambigüedad le viene como anillo al dedo. De
nada sirve preguntarle; Your Lost Memories se encoge de hombros y sigue
su cauce hasta el final, no sin plantear interesantes reflexiones sobre
los recuerdos y su importancia en tanto que pilar básico en la
conformación de la identidad, sazonado además con ciertos –
estimulantes– dejes paranoides a lo <i>Arrebato</i> (Iván Zulueta, 1980).Tariq Porterhttp://www.blogger.com/profile/09301001394535985714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8926983509837970940.post-82582272799302324992013-05-31T10:00:00.001+02:002013-05-31T10:00:11.062+02:00Sitges 2010: 43ª edició d’un festival singular<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2PxzgAmaMIpgF_MJVC-gToieanPomy5xbewrjNo7OCOWJ63ih1FhGCCnSRtYWz79i3VcIABnN44Fs8eYqID67yQkHsBV82XqO8FxicO1XsmNXk0s4iGGWb-UBEFmgWpNSDwe4-eEE0GQ/s1600/sitges+2010.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2PxzgAmaMIpgF_MJVC-gToieanPomy5xbewrjNo7OCOWJ63ih1FhGCCnSRtYWz79i3VcIABnN44Fs8eYqID67yQkHsBV82XqO8FxicO1XsmNXk0s4iGGWb-UBEFmgWpNSDwe4-eEE0GQ/s200/sitges+2010.jpg" width="140" /></a><span style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">[Publicat a Serra d'Or (01/2011) per Martí i Tariq Porter]</span></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"></span></b>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">De sempre, el Festival de Cinema de Sitges ha estat un certamen singular.
El que va començar responent a la dèria desinteressada de quatre cinèfils enamorats
del cinema de terror, segueix en plena forma quaranta-tres anys més tard, i
s’ha guanyat el privilegi de ser considerat el principal esdeveniment
cinematogràfic del país, i un dels principals del món en el seu gènere. I si el
Festival de Sitges és singular, el present article també ho és: escrit a quatre
mans entre Martí Porter, fill de Miquel Porter Moix, i Tariq Porter, fill de
Martí i nét de Miquel, significa la irrupció de la tercera generació Porter en
aquestes pàgines per plasmar-hi les seves reflexions entorn del Festival de Sitges
i alguns dels films que s’hi van poder veure. Miquel Porter, que en parlà
diverses vegades a Serra d’Or (vegeu, per exemple, els números 359 i 360 de la
revista) fou homenatjat pel Festival poc temps després de la seva mort, el
desembre de 2004. Sis anys després, fill i nét agafem el relleu. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"></span></b><br />
<a name='more'></a><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">“S’està destruint el concepte
zombie” </span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Amb aquesta frase feia la meva particular primera incursió al festival de
Sitges. “S’està destruint el concepte zombie” va ser la frase que vaig sentir
darrera meu, en una conversa, just abans que comencés la primera projecció. Em
va semblar molt adient, quasi semblava preparat amb antelació per situar-me,
per saber on em trobava. Després ja va ser tot com havia de ser, sense
sorpreses per les que no estigués preparat, i tot a punt per al meu delit. I és
que el Festival internacional de cinema fantàstic de Sitges és això, un
festival, una celebració: una festa. Més atractiu o menys, depèn de cadascú, i sempre
en un marc determinat. Tanmateix, aquest marc –que podria ser petit, estret– és
gran i obert, i fa del gènere fantàstic una excusa per a oferir pel</span><span lang="CA" style="font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">cules absolutament heterogènies, per a tots els
gustos. Només els prejudicis poden frenar-ne el gaudi.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">“S’està destruint el concepte zombie”, havia sentit. I no. No s’està destruint,
simplement evoluciona; busca noves formes d’expressió, com l’art d’avantguarda,
com el mateix festival. Ens equivocaríem si penséssim que del que anem a buscar
a la ciutat de la platja, les palmeres i el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">King
Kong</i> se’n diu només por, o només angoixa, o només sang i vísceres. Tot això
hi és, i tant que hi és, però també hi ha comèdia, drama, i sobretot varietat
temàtica i cultural. Enguany, al festival, s’hi projectaven més de dues-centes
pel</span><span lang="CA" style="font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">cules, de nacionalitats tan
diverses com el Kazakhstan, Finlàndia, Turquia, Uruguai, Tailàndia i un enorme
etcètera. La gràcia, més enllà del simple fet de la diversitat, és que si
d’aquests països ens arriben films en comptagotes, és ja una proesa que arribi
cinema de gènere fins a les nostres sales. Però arriba. A on? Aquí, a la ciutat
de la platja, les palmeres i el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">King Kong</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">“S’està destruint el concepte zombie”. Aquesta i tantes altres frases i
aplaudiments són proferits pels famèlics espectadors del festival quan servidor
es troba a la sala esperant, amb un somriure a la boca, que comenci la funció.
La gent té ganes de veure cinema, de seure i esperar, de ser saciada. Quan
s’apaguen els llums, apareix el filmet de presentació del festival i comencen
els aplaudiments. No són aplaudiments continguts ni protocol</span><span lang="CA" style="font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">laris; s</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">n aplaudiments d</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">excitaci</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"> i
exaltaci</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">. Si en algun moment la pel</span><span lang="CA" style="font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">cula es posa en tensi</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">, no se sent
ni un sospir, i si de sobte la tensi</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"> arriba al seu punt culminant,
l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">’è</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">xtasi no </span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">s nom</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">s f</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">lmic,
sin</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"> que </span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">s col</span><span lang="CA" style="font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">lectiu i rec</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">proc. L</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">auditori
aprofita per alliberar tensions cridant, animant, aplaudint. En aquest sentit,
segurament té pocs punts de comparació amb festivals com els de Cannes,
Venècia, etc., on la formalitat és més a l’ordre del dia. A Sitges no. És una
important cita mundial de cinema, i és alhora una trobada d’amics del cinema de
gènere. No és en va que, cada dia del festival, hi ha una sala amb programació
gratuïta oberta a tothom.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizF_LwCbn3N5kr5DHxZ9m020dJRppoNbHju-kPz5uXfCpczeIZVzTN6SY2BhDfkHS_bvFKW0SgP1YL7tXsqXmt496uneQRAsanldn7Pi0fgfzh7IdgksnPjIfVgx-H-9pWJsSO8bx4hvw/s1600/216.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="262" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizF_LwCbn3N5kr5DHxZ9m020dJRppoNbHju-kPz5uXfCpczeIZVzTN6SY2BhDfkHS_bvFKW0SgP1YL7tXsqXmt496uneQRAsanldn7Pi0fgfzh7IdgksnPjIfVgx-H-9pWJsSO8bx4hvw/s400/216.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Pel</span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">·</span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">l</span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">í</span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">cules, parla</span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">’</span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">m
de pel</span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">·</span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">l</span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">í</span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">cules!</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">La primera, que ja s’ha estrenat arreu d’Espanya, va ser <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los ojos de Julia</i>, de Guillem Morales.
Inaugurava el festival una potent producció de Guillermo del Toro que, encara
que no volgués, feia olor de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Orfanato</i>.
No només per l’esmentada producció, sinó també per, u: l’actriu protagonista:
Belén Rueda, i dos: el segell ESCAC. Sigui com sigui, s’ha de dir que la pel</span><span lang="CA" style="font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">cula </span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">s solvent. Els actors, tots
ells, fan un bon paper. El gui</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"> no </span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">s
extraordinari per</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">ò</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"> tampoc massa for</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">ç</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">at, i la fotografia </span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">s
prou precisa i acurada. La banda sonora tamb</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"> compleix b</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">
la seva funció. Tanmateix, en cap dels seus aspectes sobresurt prou. Sortint de
la sala tenia la sensació de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">coitus
interruptus</i>, de que el propi director s’ha reprimit, s’ha contingut massa.
El que segons com es podria comparar, per certes idees, per certes seqüències,
amb obres majúscules com </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">The
Silence of the Lambs</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">,
queda apagat pel poc atreviment del director, que peca de prudent. Si la seva
anterior i òpera prima, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El habitante
incierto</i> (2005), era innovadora i agosarada, al mateix temps que torbadora
i intrigant, aquesta segona es queda en una notable pel</span><span lang="CA" style="font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">cula de suspens que, efectivament i per desgr</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">à</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">cia,
no nom</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">s fa olor a orfenat, sin</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"> que el gust
de boca que deixa tamb</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">s massa similar al de l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">obra
de Bayona.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">El mateix primer dia de festival es projectava també una de les dues
potents pel</span><span lang="CA" style="font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">cules s</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">è</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">rbies que ens
arribaven amb la maleta de la controv</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">è</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">rsia i la pol</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">è</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">mica.
No era <i style="mso-bidi-font-style: normal;">A Serbian Film</i>, que –com passa
cada any amb un film o un altre– ha disparat totes les alarmes i generat debats
sobre quins són els límits del cinema, i conseqüentment, de l’art. Era la seva
cosina petita, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">The Life and Death of a
Porno Gang</i>. Tracta d’un novell director de cinema serbi, que vol guanyar-se
la vida amb quelcom més que la gravació de publicitat barata, i les seves
peripècies. Després de caure inevitablement en el món del porno, intentant sense
assolir-ho aplicar-li una injecció artística, decideix trencar amb tot i,
juntament amb un seguici de personatges marginals, formar una caravana que
recorri Sèrbia oferint un espectacle de cabaret amb un afegit porno. La cosa,
òbviament, no surt bé, i tant el director com tot el seu equip es veuen
submergits, sense sortida, en el món de les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">snuff
movies</i>. A primera vista pot semblar un argument que busca, únicament, la
provocació. No és així. La pel</span><span lang="CA" style="font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">cula,
tot i comptar amb uns personatges tan peculiars, tan estramb</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">ò</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">tics,
destil</span><span lang="CA" style="font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">la humanitat, i resulta inquietant. La clau del seu
realisme </span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">s una c</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">à</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">mera curiosa, moguda, pr</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">ò</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">xima,
freda. Res </span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">é</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">s gratu</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">ï</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">t, res sembla ficció cinematogràfica.
Ho veiem i ens ho creiem, i això ens impacta, ens commou, ens fa por. Deu ser
perquè es tracta de la primera incursió en la ficció del director Mladen
Djordjevic, que, anteriorment, només havia rodat documentals. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaYxmnNKNIvbJbIW47ek0Zzv3s1YBWZwTLm4L1diyKgTWbmRKyimqTvD397LQWcYQudj_vUEPpwnCsFPLLfCvbHSKoGxkPYoVX_Cg6dolOnnh1OhjsYtpSqOIeJEHM6h0yOnvFTrY7pQE/s1600/002.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaYxmnNKNIvbJbIW47ek0Zzv3s1YBWZwTLm4L1diyKgTWbmRKyimqTvD397LQWcYQudj_vUEPpwnCsFPLLfCvbHSKoGxkPYoVX_Cg6dolOnnh1OhjsYtpSqOIeJEHM6h0yOnvFTrY7pQE/s400/002.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Com a tot festival, com a tota mostra, a Sitges veiem moltes pel</span><span lang="CA" style="font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">cules, de les quals una molt selecta part ens
enamora. Aquestes, les escollides, seran el bon record que tindrem del festival.
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">The Life and Death of a Porno Gang</i> seria
una d’elles. Una altra és la francesa <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Rubber</i>,
o la celebració de l’absurd. Narra les aventures d’un pneumàtic assassí. Pot
tenir cap gràcia, això? Tindria tots els números per ser un experiment fallit,
un deliri excèntric inapreciable pel gran públic, però resulta que aguanta el
tipus durant noranta minuts, fins a obtenir un resultat insòlit i, sobretot,
molt divertit. Des del minut zero, amb un magnífic pròleg en forma de discurs
cinematogràfico-existencialista, queda clar que el que es veurà a la sala té
uns precedents més aviat difusos, entre els quals el més evident és el de
l’humor absurd, per bé que menys surrealista, de directors i guionistes com els
germans Zucker. El cas és que el director sap jugar perfectament amb
l’espectador i la seva curiositat, fent servir una simple i absurda trama per retre
tribut al concepte del “sense sentit”, que tantes vegades es dóna en el cinema,
i que tantes altres vegades s’intenta explicar amb rebuscats girs argumentals o
tergiversacions de guió massa enrevessades.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Igualment notable, malgrat els excessos de sang i fetge, és <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Wai Dor Lei Ah Yut Ho</i>, de Pang
Ho-cheung, que aborda, amb tanta cruesa com sentit poètic, el problema de
l’accés a la vivenda en un Hong Kong deshumanitzat pel creixement accelerat,
l’especulació urbanística salvatge i l’absurditat d’un sistema de vida on la robotització
de la feina, les presses, l’egoisme, la manca d’espai vital i la incomunicació són
omnipresents. Entre crim i crim sanguinolent de la pertorbada protagonista, el
director sap introduir elements contundents de crítica social i de nostàlgia de
la infància com a paradís perdut, no només de la jove assassina, sinó del
conjunt social. Així, el film –tot i la visceralitat de la seva estètica <i style="mso-bidi-font-style: normal;">gore</i>—acaba sent un cant a valors
individuals (l’amistat, la família, el bon veïnatge) i col</span><span lang="CA" style="font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">lectius (el mar com a bé comú, el treball artesà, les
relacions humanes) i una denúncia brutal d’un món pervertit per la desmesura i
l’avidesa econòmica.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Decepcions...</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Tanmateix, també hi ha
pel</span><span lang="CA" style="font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">cules
que ens deceben o que, directament, ens desagraden. La més gran de totes: el
retorn de John Carpenter, l’afamat director, –sobretot en el món del cinema de
sèrie B de terror i ciència-ficció– , que havia firmat cintes tan excel</span><span lang="CA" style="font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">lents
com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Halloween</i> (1978) o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La cosa</i> (1982). Presentava a Sitges <i style="mso-bidi-font-style: normal;">The Ward</i>, que gira al voltant d’una noia
ingressada en un hospital psiquiàtric i que es veu assetjada per una misteriosa
pacient fantasmagòrica. L’argument per sí sol ja és representatiu del que acaba
sent el film; un refregit limitadet que resulta caduc i antiquat. I és que més
que uns bons noranta minuts, el que aporta aquest llargmetratge és una firma
cèlebre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFVb2y9uGRScfHFYrsClh2An6RBxFh6-jBi5QNDieIR7CQlnZ8cLur9i5TRJPgZpw7U8uTHh1MVCFktaLNzMaA51UnIpLTiuyhq2UolfoTwQzpt6_sC4PoQke3owG40eni_L4asB-9xwU/s1600/The-Ward.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFVb2y9uGRScfHFYrsClh2An6RBxFh6-jBi5QNDieIR7CQlnZ8cLur9i5TRJPgZpw7U8uTHh1MVCFktaLNzMaA51UnIpLTiuyhq2UolfoTwQzpt6_sC4PoQke3owG40eni_L4asB-9xwU/s400/The-Ward.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Altres pel</span><span lang="CA" style="font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">cules, com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Amphibious</i>, del polifacètic Brian Yuzna,
o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">R U There</i>, de David Verbeek, van
passar per la meva retina sense dir-me absolutament res. La primera perquè no té
cap incentiu especialment valuós, i la segona perquè tota ella és tan
continguda que no s’arriba a sentir empatia, ni molt menys simpatia, per cap
dels seus personatges.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">...I aportacions interessants</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Interessant era la
guanyadora del premi a la millor pel</span><span lang="CA" style="font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">cula d</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">enguany. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Rare
Exports: a Christmas Tale.</i> Amb un argument francament seductor, aquesta
producció finlandesa es va fer amb el premi gran, que l’erigia com a la
proposta més destacada de l’edició. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">El film ens parla d’un
nen, fill d’un ramader i caçador, que viu a les muntanyes de Finlàndia, d’on se
suposa que és l’origen del vertader Pare Noël. I dic vertader perquè el que
planteja aquesta història és que aquesta figura tan nadalenca, representativa
de la bondat i la generositat, és falsa, ben allunyada de la realitat. I
aquesta és molt diferent: el Pare Noël és, en realitat, un ermità monstruós
que, ajudat per unes peculiars criatures antropomòrfiques, es delecta cruspint
nens... L’intrèpid protagonista sospita quelcom i fruit de les seves indagacions
es comença a desenvolupar una trama que, encara que acaba caient massa
evidentment en els cànons del cinema familiar, és original, interessant i,
sobretot, molt entretinguda. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Destacable també
l’apocalíptica <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fase 7</i>, de l’argentí
Nicolás Goldbart, que malgrat tocar un tema tant de moda en el cinema de gènere
com les epidèmies i les seves conseqüents quarantenes aconsegueix un resultat
ben singular, combinant amb encert el drama de la fi de la humanitat i l’humor
en un àmbit veïnal en el que res és el que aparenta. Afinats gags i personatges
en una situació límit, a la que aquests no només s’adapten sinó que fins i tot
s’hi troben còmodes. Una jove parella inconscient de les greus circumstàncies a
les que s’enfronten, un avi hostil de gatell fàcil, un pare de família obsessiu
amb la seguretat, etc. Tots ells veïns d’un petit edifici de Buenos Aires
hauran de conviure (o no) en un moment transcendental.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCsRXRN-zC-TDGQJ4_kRiZER6WzKxk5JfqS5LEMRnlt3SNOm7XFAq_Y5eB5FSo4HyuLjt_9QHAEpboMFbGZh_MFNYVcyWkj3Ybe_VVyXLzOp1QBUiGhQnOe9MR82i9WqDg8wR8sy3l-kQ/s1600/1876243.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="218" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCsRXRN-zC-TDGQJ4_kRiZER6WzKxk5JfqS5LEMRnlt3SNOm7XFAq_Y5eB5FSo4HyuLjt_9QHAEpboMFbGZh_MFNYVcyWkj3Ybe_VVyXLzOp1QBUiGhQnOe9MR82i9WqDg8wR8sy3l-kQ/s400/1876243.jpg" width="400" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Sense ser un gran
film, tampoc era desprovist d’interès <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Super</i>,
del nord-americà James Gunn i protagonitzat per Rainn Wilson i Liv Tyler.
Planteja la rebel</span><span lang="CA" style="font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">li</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"> d</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">un home de classe mitjana, treballador, mediocre, poc
agraciat i d</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">intel</span><span lang="CA" style="font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">lig</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">è</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">ncia limitada, que veu com la
seva bella esposa l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">abandona per un atractiu i poder</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">s traficant de drogues. Desconcertat i fàcilment
influenciable pels programes de televisió escombraria i pels còmics de súper
herois, decidirà convertir-se en justicier de la ciutat, amb l’objectiu
d’acabar amb el mal i de recuperar la seva dona. Tractat amb humor, i, per
moments, amb una tendresa més que notable envers el protagonista i la seva
estrafolària acompanyant –una venedora de còmics tan marginal com ell mateix–, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Super</i> constitueix un bon entreteniment
no exempt d’intel</span><span lang="CA" style="font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">ligents reflexions sobre la soledat, l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">alienaci</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">ó</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"> i l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">’</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">idealisme. Probablement per fer-ne un
producte comercialment atractiu, és, per moments, excessivament ensucrat, i el
final és una renúncia clara al radicalisme que al llarg del metratge se’ns
proposava. Però no deixa de ser una obra apreciable.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Menció a part mereixen
alguns dels curts d’animació que oferia la secció Anima’t del Festival. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">The astronomer’s sun </i>(Simon Cartwright,
Jessica Cope), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">The cow who wanted to be a
hamburguer</i> (Bill Plympton), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Danny<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Boy</i> (Marek Skrobecki), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fly</i> (Alan Short), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mémoire fossile</i> (Anne-Laure Totaro, Arnaud Demuynck) o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Jaulas </i>(Juan José Medina) són petites
joies de curta durada, de temàtica molt diversa i de tècniques molt diferents,
però que reivindiquen amb talent formats poc reconeguts. El món del
curtmetratge és sovint ignorat, i l’animació només interessa a les masses quan
se li presenten grans produccions acompanyades de tota la parafernàlia
mediàtica. I, no obstant, passar una hora i mitja a la sala contemplant
universos que, cada deu minuts, canvien radicalment de fons, de forma, de nacionalitat,
de cosmovisió, és un exercici molt saludable que recomano vivament.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6Tuwo9RQ2wyPwoxWYoySk4lDd6IZVB5YBsfcAPchqh9kdOpQL3bzh_vhV2IIWvX5OGArjqP0yrHQaFD2YAGVxWrKtLFAw4vsHmXGWxr2qvrd_bgM6sFpdQ2YGMEOd1heUV2Pm6O74920/s1600/2010_the_perfect_host_002.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6Tuwo9RQ2wyPwoxWYoySk4lDd6IZVB5YBsfcAPchqh9kdOpQL3bzh_vhV2IIWvX5OGArjqP0yrHQaFD2YAGVxWrKtLFAw4vsHmXGWxr2qvrd_bgM6sFpdQ2YGMEOd1heUV2Pm6O74920/s400/2010_the_perfect_host_002.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Finalment, cal
esmentar la també interessant <i style="mso-bidi-font-style: normal;">The Perfect
Host</i>, de Nick Tomnay. S’hauria de destacar que aquest director, i molts
altres, han fet bones aportacions al festival essent novells. Caldria remarcar
en aquest sentit que mostres de cinema com aquestes són bons expositors per a
propostes fresques i innovadores que d’altra manera difícilment arribarien al
públic. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Així doncs, el que ens
planteja Tomnay és un història sobre un presumpte delinqüent perillós fugat com
a protagonista, que va a parar, quasi per casualitat,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a casa d’un home adinerat que serà un
amfitrió d’allò més peculiar. El guió és enginyós i els girs constants, però
sempre conserven un punt humorístic que fa que en cap moment defalleixi.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">I la gran polèmica</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Va passar amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Saló</i> de Pasolini, i amb tants altres
films; ha passat i seguirà passant. Aquest any ha estat el torn de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">A Serbian Film</i>, abans esmentada. Són pel</span><span lang="CA" style="font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">cules que causen un gran
enrenou all</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">à</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"> on es
projecten, degut, bàsicament, a la violència de les seves imatges. Sitges no va
ser una excepció, i el llargmetratge no va passar desapercebut, provocant que
fins i tot a programes televisius d’àmbit estatal com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Las mañanas de Cuatro</i>, s’acusés l’organització del festival de
criminal per la projecció de la polèmica cinta. El cas és que, sense anar més
lluny, el passi programat per a la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">XXI
Semana de Cine Fantástico y de Terror de San Sebastián</i> ha estat
cautelarment suspès per decisió judicial.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Cal dir que és, efectivament,
una pel</span><span lang="CA" style="font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">·</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">l</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">í</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">cula
extrema. Viol</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tinsnips;">è</span><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">ncia
sense concessions i sense cap marge a la imaginació. És difícil trobar entre
tanta sang i duresa un missatge valuós. Des del meu punt de vista, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">A Serbian Film</i> és una obra perfectament
prescindible, que es serveix de la polèmica per a promoure’s –encara que mai
s’hauria de perdre de vista que és una obra de ficció–. Tanmateix, també s’ha
de tenir en compte el context d’un país que, l’últim segle, ha viscut molts
conflictes dramàtics, amb totes les seqüeles que aquests comporten. Gent com el
seu propi director, el jove Srdjan Spasojevic, han estat espectadors, en
primera persona, de moments com aquests, que de ben segur han tingut la seva
repercussió. I és que en certa manera, segurament, tant <i style="mso-bidi-font-style: normal;">A Serbian Film</i> com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">The Life
and Death of a Porno Gang</i> tenen, en aquest sentit, una funció de mirall i
d’exorcisme. Sigui com sigui, el seu interès decaurà inevitablement quan la
polèmica s’esvaeixi. I la polèmica s’esvairà, en gran part, quan es deixi de
fer promoció gratuïta d’un film que no passarà a la història pels seus valors
artístics i que, en molts cassos, els seus detractors més furibunds ni tan sols
han vist.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">A guisa d’epíleg</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Tinos","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Ja fa anys que passar
uns dies a Sitges forma part dels rituals ineludibles de qualsevol cinèfil que
en tingui l’oportunitat. La nostra crònica és, evidentment, incompleta,
considerant que més de 200 films ens eren proposats, i que el catàleg del
Festival compta amb gairebé 300 pàgines. Malgrat tot, esperem haver sabut transmetre
al lector el nostre entusiasme i les nostres consideracions: qualsevol gènere
cinematogràfic és potencialment interessant, i el cinema fantàstic i de terror
són un gènere clàssic i de llarga trajectòria, passada, present i futura;
enguany se’ns han regalat un bon grapat de propostes atractives; l’ambient, a
Sitges, sempre és particular. Tot plegat converteix aquest esdeveniment
cultural en una festa nacional. A partir d’avui mateix, doncs, esperem amb
impaciència el 44è aniversari...</span></div>
Tariq Porterhttp://www.blogger.com/profile/09301001394535985714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8926983509837970940.post-11881860993702316782013-05-29T11:00:00.000+02:002013-05-29T11:00:10.154+02:00One Minute Fly és el graciosíssim Curt de la setmana!Fa molta risa i està dirigit per Michael Reichert.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="http://www.youtube.com/embed/6Wf8yEb1cwY?rel=0" width="480"></iframe>Tariq Porterhttp://www.blogger.com/profile/09301001394535985714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8926983509837970940.post-9148714080349377082013-05-27T10:00:00.000+02:002013-05-27T10:00:06.424+02:00Crónicas del Atlántida: Otel·lo y Recoletos, arriba y abajo respectivamente<a href="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/04/Recoletos-arriba-y-abajo-3.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" class="alignleft wp-image-2177" height="110" src="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/04/Recoletos-arriba-y-abajo-3-300x165.jpg" width="200" /></a>[Publicado en TuPeli (04/2013)]<br />
<br />
Empiezo esta <b><a href="http://revista.tupeli.es/cronicas-del-atlantida-1-gondry-reygadas-y-otros-indios/" target="_blank">segunda parte de las crónicas</a></b> anonadado, para bien y para mal, por dos films más de la Sección Oficial. En mi primer escrito acababa con un <i>Post tenebras lux</i>
que, pese a su obsesiva singularidad, me dejó frío, incapaz de apreciar
el mensaje –complejísimo, presumo– que Reygadas pretendía transmitir
con su film, que por cierto ganó el Premio a Mejor Director en Cannes y
que se presentaba en el Atlántida con un nuevo e inédito montaje. Pues
bien, ahí van <b>dos nuevas obras que sí me tocaron la fibra</b>. Una por entrañable –digámoslo así– y otra por extraordinaria. Hablo de <b><i>Recoletos arriba y abajo</i></b> y <b><i>Otel·lo</i></b>, respectivamente, y el abismo que las separa a ambas. <b>Ninguna de las dos tolera aguas tibias ni tonos grisáceos</b>; pasa aquello tan tópico de <i>odiarlas o amarlas</i>, aunque estén a años luz.<br />
<b><i><a href="http://www.imdb.com/title/tt2494374/" target="_blank"></a></i></b><br />
<a name='more'></a><b><i><a href="http://www.imdb.com/title/tt2494374/" target="_blank">Recoletos arriba y abajo</a></i></b>, del indomable <b><a href="http://www.imdb.com/name/nm0515831/?ref_=tt_ov_dr" target="_blank">Pablo Llorca</a></b>,
empieza con un episodio que nos lleva a pensar en un drama familiar de
cornudas y cornados, con hijos de por medio esquivando el jaleo y
amantes inconformes con su situación. Nada brilla por original pero es
premisa al fin y al cabo, y de todo puede pasar. Efectivamente,<b> la trama se enreda, se vuelve impredecible y poco a poco se deshilacha</b>,
tomando no una, sino varias derivas, como el que nunca le dice que no a
otro trago. Llorca quiere hablar de una familia que se desmorona y
también de la transición española, quiere hablar de mafiosillos de andar
por casa y de embrollos empresariales, quiere viajar a Londres y
esquiar en los Alpes… Pero todo queda en cine de barrio de serie B, un <i>Aquí no hay quien viva</i>
simpático e inocuo con el que uno sólo puede sonreír, dejarse llevar y
asumir que el guion no esconde nada, que es diáfano e inocente y que lo
que cuenta es nada más que cierto costumbrismo ibérico retratado por
unos esforzados actores que intentan reconducirlo todo con más afán que
logro. <b><i>Recoletos arriba y abajo</i> es, en definitiva, cine pequeño y amigable, pariente blanquecino del arte de Jesús Franco</b> que cuenta lo que quiere contar y se lo lleva el viento, sin más.<br />
<br />
<a href="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/04/safe_image.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" class=" wp-image-2178 alignright" height="92" src="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/04/safe_image-300x170.jpg" width="200" /></a>Pasa todo lo contrario con <b><a href="http://www.imdb.com/title/tt2413134/" target="_blank">Otel·lo</a></b>,<b>
una ópera prima más que respira valentía y desparpajo y mira a los ojos
a dos producciones veteranas que este año osaron, también, adaptar a
Shakespeare</b>, cada una a su manera. Primero fueron los hermanos Taviani con la excelente<a href="http://revista.tupeli.es/cesar-debe-morir/" target="_blank"> <i>César debe morir</i></a>, documental preciosista que demuestra la madurez artística de los realizadores italianos, y luego<a href="http://revista.tupeli.es/coriolanus/" target="_blank"> <i>Coriolanus</i></a>,
curiosa y alocada primera incursión en dirección del actor Ralph
Fiennes que transita irregularmente entre la fábula romana y la
actualidad, en un intento quizás fallido de aproximar el texto original a
lo coetáneo y que, no obstante, cuenta con un poderoso elenco y puesta
en escena. Así, el tercero en discordia es esta obra supuestamente
menor, cine de bajo presupuesto hecho por jóvenes de la ESCAC que
escarba de nuevo en la tragedia shakesperiana, empezando como un llano
ejercicio de metacine para acabar con un portentoso clímax. El director, <b><a href="http://www.imdb.com/name/nm2018004/?ref_=tt_ov_dr" target="_blank">Hammudi Al-Rahmoun</a></b>, arranca desde el formato documental: imágenes de un casting con actores principiantes, retransmisión de un <i>making of</i>
que certifica un equipo novicio y un primer tanteo interesante en tanto
que documento sobre viajes iniciáticos por las entrañas del séptimo
arte. Al-Rahmoun juega con la inocencia cinematográfica y la escasez de
recursos haciéndolas suyas, elementos expresos y activos en una
narración pegadiza que sube de tono con calculada progresión; los
tempos, que parecieran a priori fortuitos, son en realidad elementos
conscientemente colocados en pro de una dramaturgia que va tiñendo esa
realidad presuntamente documental. El director consigue aquí lo que
pretendía con tanto bombo y platillo el malote serbio Srdjan Spajosevic
con<b> <i><a href="http://revista.tupeli.es/a-serbian-film/" target="_blank">A Serbian Film</a> </i></b>(2010):<b>
hablar de los límites artísticos del cine, hasta qué punto se pueden
transgredir valores en favor del arte, con los actores como conductores
de las obsesiones del creador</b>. Al-Rahmoun traza<b> una línea cada vez más fina y ambigua entre la realidad y la ficción de Shakespeare</b>,
y esa paulatina aproximación es también la fuente de angustia que
resucita la tragedia trasladándola, ahora sí, a nuestros días, con un
magistral punto y final que reconcilia la idealización shakesperiana con
la más reciente actualidad dejando al respetable con un nudo en la
garganta. <b>Excelente primera incursión del director</b> y
también de unos actores –mención especial para Ann M. Perelló– que
transitan con asombrosa desenvoltura por el juego dual que Otel·lo
propone.<br />
<br />
<br />
<a href="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/04/All-Good-Things-4-300x199.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" class="alignleft wp-image-2179" height="124" src="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/04/All-Good-Things-4-300x199.jpg" width="200" /></a>A pesar de todo el festival sigue y hay muchas otras películas por ver, especialmente en una <b><a href="http://www.filmin.es/atlantida" target="_blank">Sección Atlas</a></b> en la que no sólo cabe el cine de autor –<b><a href="http://revista.tupeli.es/cronicas-del-atlantida-1-gondry-reygadas-y-otros-indios/" target="_blank">las ya comentadas <i>L’Âge atomique</i>, o </a><i><a href="http://revista.tupeli.es/cronicas-del-atlantida-1-gondry-reygadas-y-otros-indios/" target="_blank">The We and The I</a></i></b>– sino que también hay espacio para propuestas de corte más convencional, algo para nada peyorativo<b>. Cintas como <i><a href="http://www.imdb.com/title/tt1175709/" target="_blank">All Good Things</a></i>, de Andrew Jarecki o <i><a href="http://www.imdb.com/title/tt1386683/" target="_blank">A Somewhat Gentle Man</a></i>, de Hans Petter Moland, acuden al Atlántida como contrapunto</b>, buen cine de fácil acceso que ameniza un festival propenso a lo experimental, y su presencia se agradece. <i>All Good Things</i> trae, además, dos caras bien conocidas que son a su vez los pilares del film. <b>Kristen Dunst y Ryan Gosling protagonizan una trama basada en el caso real de los Marks</b>,
poderosos terratenientes que no acaban de atinar con las relaciones
familiares, de pareja y paternofiliales. La película de Andrew Jarecki,
que en 2003 dirigía el aclamado documental <b><i><a href="http://www.imdb.com/title/tt0342172/" target="_blank">Capturing the Friedmans</a></i></b>,
prosigue el trabajo de campo iniciado en el primer film, retratando de
nuevo las patologías de familia que llevan a una dinámica potencialmente
violenta, sin que el estatus social o los estándares económicos tengan
un papel determinante. Jarecki aprovecha las extraordinarias actuaciones
protagonistas para crear una atmósfera asfixiante que va derivando,
poco a poco, hacia ribas <i>fincherianas</i>; la relativa
incertidumbre e intriga que plantea y la naturalidad con la que relata
el horror, sumada a un notable dominio técnico, recuerdan mucho a<b> <i>Zodiac</i></b>
(2007) y su sosegada crudeza, aunque quizás por su limbo entre lo
estrictamente documental y el film de intrigas y psicópatas al uso no
llega al nivel de la obra de David Fincher.<br />
<br />
Algo así podría reprochársele también al último trabajo del realizador noruego Hans Petter Moland, cuya <i>A Somewhat Gentle Man</i> pretende una mezcolanza entre el <i>noir</i>
escandinavo, el drama social y la comedia de posado serio. Es posible
que Moland y su guionista, Kim Fupz Aakeson, ambicionen demasiado,
quedando como resultado un híbrido de buenas ideas insuficientemente
redondeadas, pero sea como sea su film es entretenido e inteligente, y
sin ser redondo lo cierto es que vale la pena entregarse a su humor seco
y su humanismo de barrio bajo, optimista al fin y al cabo y aupado,
además, por la buena actuación del recio de Stellan Skarsgård.Tariq Porterhttp://www.blogger.com/profile/09301001394535985714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8926983509837970940.post-24145000821933535722013-05-24T10:00:00.000+02:002013-05-24T10:00:06.087+02:00Sitges, día 10: Viajeros del tiempo, mafiosos varios, orgullosos outsiders y premios, muchos premios <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb1iy_TD54Zl1l-4gg-UA3KH8SgZWyn8oub-hxDQQ2MJUZaIB5UMw45xLTigs6poukPR464zMAU303NNl8pacNCbFI4gMRomwOeVotbrJ_Xz-ydCYxsta-mQP4nLJLHQFCyuH42hcoRnU/s1600/Looper-271570287-large.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb1iy_TD54Zl1l-4gg-UA3KH8SgZWyn8oub-hxDQQ2MJUZaIB5UMw45xLTigs6poukPR464zMAU303NNl8pacNCbFI4gMRomwOeVotbrJ_Xz-ydCYxsta-mQP4nLJLHQFCyuH42hcoRnU/s200/Looper-271570287-large.jpg" width="134" /></a>[Publicat a TuPeli (10/2012)] <br />
<br />
Se adivinaba un grandísimo último día de festival en Sitges,
con una programación que olía unánimemente bien y en la que no faltaba
ni el más destacado cine yanqui de ciencia ficción e indie, ni algunas
muestras más del cine asiático más potente, ni varias de las más
celebradas producciones que habían pasado este año por festivales como
Canes o San Sebastián. Ningún ingrediente faltaba en esta traca final
que empezaba tempranito con <i>Looper</i>, lo último de un Rian Johnson (<i>Brick</i>,
2005) que escribe y dirige y cuenta, en esta ocasión, con un reparto de
lujo. Bruce Willis, Joseph Gordon-Levitt y Emily Blunt protagonizan
esta cinta de ciencia-ficción sobre viajes en el tiempo, futuros y
post-futuros, que aúna tics del cine más independiente con aires de
superproducción y puro cine-espectáculo. No se trata, sin embargo, de
una película de enormes dimensiones; Johnson prefiere localizaciones
concretas, escenarios pequeños y una historia con pocos elementos a
embarcarse en una odisea de grandilocuencia desbocada, efectos
especiales a punta pala y horror vacui en general. Se agradece esa
concreción aunque en ocasiones se echa en falta algo más de ambición con
según qué elementos de la trama que tienen un enorme potencial quizás
poco aprovechado. Ello no es un problema, en todo caso, para disfrutar
de Looper, relato repleto de referencias más o menos obvias –desde <i>Blade Runner</i> hasta <i>Akira</i>–, de cuidada estética y alma de artesano, que se erige como una de las producciones de género más destacadas del año.<br />
<br />
<a name='more'></a>Acababa de dar la última palmada de mi aplauso para salir dirección
cola, y volver a entrar, justo después, en una suerte de acto sexual en <i>slow motion</i>
en el que cada nueva penetración a la sala es una experiencia distinta,
no necesariamente satisfactoria. La primera lo había sido y quizás por
eso entraba por segunda vez con más reservas para ver un thriller
coreano de ladrones de guante blanco con ínfulas <i>cool</i> y la
molesta pátina blanca de la no violencia. Digo eso porque la violencia
en el cine coreano suele ser un factor importante, estilística, física y
argumentalmente, y la falta de ella puede ser un hándicap en según qué
casos. Iba a pesar de todo dispuesto a pasármelo bien con <i>The Thieves</i>, pensando en una <i>Ocean’s</i>
con rasgos asiáticos, y no me equivocaba. Choi Dong-hun –quien
presentaba la película– dirige al estilo Soderbergh una obra con el giro
argumental como principal razón de ser que pretende ser el colmo del
jolgorio pero que acaba resultando aburrida por reiterativa e
inacabable. No es tanto un problema de metraje como de su insistencia en
no bajar el telón. Hasta tres veces parecería que se termina la función
pero no, siguen los fuegos artificiales que ya hemos visto una y otra
vez y sigue la tópica carrera a ver quién es el más astuto de la manada.
Así pues, lo distraído acaba siendo al fin tedioso en la que, por otro
lado, ha sido la película surcoreana más taquillera de la historia del
país asiático, con 13 millones de espectadores.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEOpQWePB70vB06GcKB7HOZ7Cq6SQohF9-qXaH0VWOlgSbgzZkNOgf9O9DN8ar1vALfsjolZ865nOd61FY2k7ocWoUJanTfRij_Eerly2TNd5_6oUsNef27Q3XjuQ_gtL6yAvIXriMmdI/s1600/Outrage-Beyond-s4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEOpQWePB70vB06GcKB7HOZ7Cq6SQohF9-qXaH0VWOlgSbgzZkNOgf9O9DN8ar1vALfsjolZ865nOd61FY2k7ocWoUJanTfRij_Eerly2TNd5_6oUsNef27Q3XjuQ_gtL6yAvIXriMmdI/s400/Outrage-Beyond-s4.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Seguíamos así con nuestra última cruzada por Sitges 2012, sin
movernos del continente asiático, para ver lo nuevo del glorificado
Takeshi Kitano, director des de mi punto de vista irregular que es capaz
de regalarnos joyas como <i>El verano de Kikujiro</i> (1999) o inefables cursiladas a lo <i>Dolls</i> (2002), y que vuelve con <i>Outrage Beyond</i>, segunda parte de <i>Outrage</i>
(2010), al cine negro de mafia y yakuzas. Kitano apuesta aquí, como en
la primer entrega, por fortalecer al máximo el guión, hacerlo
protagonista por encima de la acción y crear una compleja trama de
clanes yakuzas, traiciones, alianzas y demás embrollos. El resultado es
notable, interesante aunque algo falto de ritmo –o quizás soy yo y mi
sobredosis fílmica– pero en cualquier caso sólido en su conjunto.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_cIFzOIFNjAP3lKlQOgZAe_RkTq0gayi5g5swXzMFnCnulZuaHrdzt92zfNyA9FcNc5-GaW2mo_4c12SwJ3qrEWm6dsUb6Sxin7wdgOvENzZRgj6uL3Ito-L2m47pVC0SJhtwP3186-0/s1600/beasts-of-the-southern-wild02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_cIFzOIFNjAP3lKlQOgZAe_RkTq0gayi5g5swXzMFnCnulZuaHrdzt92zfNyA9FcNc5-GaW2mo_4c12SwJ3qrEWm6dsUb6Sxin7wdgOvENzZRgj6uL3Ito-L2m47pVC0SJhtwP3186-0/s400/beasts-of-the-southern-wild02.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Nada que ver tenía la siguiente entrega del día, <i>Beasts of Southern Wild</i>,
extraña película que nos llegaba con una inmejorable carta de
presentación –triunfó en Sundance, alabada por la crítica y premiada por
el jurado, y todo hacia ella eran elogios– y que ponía la primera
guinda a la enorme, rellenísima tarta llamada Sitges. Destaca, primero
de todo, que Beasts of Southern Wild es una ópera prima con mucha
personalidad. Ni los personajes principales, ni los escenarios, ni los
elementos fantásticos entran en ningún esquema de cine habitual. Todo en
la película de Benh Zeitlin huele a joven y a fresco, sobretodo su
protagonista, la pequeña Quvenzhané Wallis, virtuosa del naturalismo
interpretativo que agarra las riendas del film con asombrosa seguridad.
Pasa, sin embargo, por la rareza del film y por lo áspero de sus
protagonistas, que cuesta sintonizar con lo que el director cuenta, algo
parecido a lo que pasaba la primera vez que veíamos <i>Delicatessen</i>
(1991), ópera prima del ahora célebre Jean-Pierre Jeunet. Por ello
mismo, como en el caso del francés, Zeitlin tiene todos los papeles de
convertirse, a una o dos películas vista, en un destacado cineasta de la
nueva hornada.<br />
<br />
Acabaría mi tour de force de cine en Sitges 2012 con una potente
sesión sorpresa que habitualmente deleita –el año pasado fue el turno de
la excelente <i>Killer Joe</i>, de William Friedkin– y de la que se
apropiaba este año uno de mis directores predilectos, el estrafalario
Harmony Korine. Expectativas altas para ver lo nuevo del director
norteamericano a pesar de las malas críticas que había recibido en Canes
por parte de Boyero y demás, algo por otro lado habitual. Korine se
presenta en esta ocasión, y por primera vez, con algunas estrellas bajo
el brazo sumisas a su peculiar parecer para desarrollar una trama basada
en las vacaciones primaverales de las que gozan los jóvenes estudiantes
americanos, aprovechando para el desfase y disfrute del despelote
generalizado. Lo mil veces visto y escrito es en esta ocasión un viaje
sensorial, mero pretexto para proyectar colorido y psicodelia, belleza
en el desenfreno y poesía visual de la futilidad. No se preocupa en
absoluto Korine de la trama; ésta se desarrolla al servicio de la
imaginería visual de su director, que hipnotiza como nadie a base de
electrónica y colores saturados, fosforitos y un guión fumado, de ritmo
deliberadamente marihuano, atolondrado pero mordaz, que deja estampas
como siempre memorables. Cúspides como el momento Britney Spears,
personajes como el de James Franco hecho el <i>gangsta</i> más kitsch de la historia del cine son tan propios de Korine como susceptibles a convertirse en cultos instantáneos.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsvNgBr-cf-Yl_9GgNnJBNxGq2iCqOAVuR8qv9cyo6yHpv5BhKAZNojcOhV2J48LtTAB9kh3O3bnQlYpdOtJTr2rQhX2zqOItzFZpnQbsJ4z_TYkDTMsK_BBmzCcFGS-PRM_fLmVe7DfU/s1600/Spring-Breakers-PW_510x317.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="247" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsvNgBr-cf-Yl_9GgNnJBNxGq2iCqOAVuR8qv9cyo6yHpv5BhKAZNojcOhV2J48LtTAB9kh3O3bnQlYpdOtJTr2rQhX2zqOItzFZpnQbsJ4z_TYkDTMsK_BBmzCcFGS-PRM_fLmVe7DfU/s400/Spring-Breakers-PW_510x317.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Lo único que acusa <i>Spring Breakers</i>, y que lo hacía aún más su anterior obra, <i>Trash Humpers</i>
(2009), es el desinterés de su director por los tempos, a los que obvia
en demasía dejando al film sin ritmo alguno, al amparo de sus <i>otros</i>
atributos. Muy potente, en todo caso, lo nuevo de Korine, que fue
recibido con abucheos y griterío en una sala a rebosar para después ser
admirado vía Twitter por buena parte de la crítica y los asiduos al
festival, incluido el director, Àngel Sala, que la colocó, ni más ni
menos, en la primera posición de sus películas favoritas de este año en
Sitges.<br />
<br />
Con esto, ya solamente nos queda comentar por encima un palmarés que
premió, esta vez sí, al film más aclamado de la sección oficial, además
del más vanguardista y glamuroso, <i>Holy Motors</i>. La película de
Léos Carax, con Denis Lavant, Eva Mendes y Kylie Minogue, que tan dispar
acogida recibió en Canes, fue aquí estimado desde el principio por
público y crítica y ya se preveía su presencia entre los principales
premios. Nada que objetar sobre el merecimiento del galardón; Carax
construye en Holy Motors una galaxia con diferentes planetas y todos
ellos tienen interés. Así, la producción gala se hizo con el premio a
Mejor película y Mejor director, mientras que a <i>Chained</i>, de
Jennifer Lynch, se la galardonó con el Premio especial del Jurado y el
de Mejor actor (Vincent d’Onofrio). El principal palmarés lo completaban
la aclamada película británica <i>Sightseers</i> (Ben Wheatley, 2012) a Mejor actriz (Alice Lowe) y Mejor guión (Amy Jump, Alice Lowe, Steve Oram), <i>Headshot</i> (Pen-Ek Ratanaruang) a Mejor fotografía, <i>The Viral Factor</i> (Dante Lam) a Mejores efectos visuales, y <i>Robot & Frank</i> (Jake Schreier) obtuvo el Premio del público.<br />
El resto del extensísimo palmarés de Sitges lo detallamos a continuación.<br />
<br />
<b>Premios de la Crítica:</b><br />
- Premio José Luis Guarner: <i>Holy Motors </i>(Léos Carax)<br />
- Mención especial del Jurado de la Crítica: <i>Berberian Sound Studio </i>(Peter Strickland)<br />
- Premio Citizen Kane al mejor director novel: Brandon Cronenberg (<i>Antiviral</i>)<br />
<br />
<b>Premios de la Sección Noves Visions:</b><br />
- Premio Noves Visions: <i>Rebelle</i> (Kim Nguyen)<br />
- Premio No Ficción: <i>Me @ the Zoo</i> (Chris Moukarbel, Valerie Veatch)<br />
- Premio Pequeño Formato: <i>Crazy & Thief</i> (Cory McAbee)<br />
<br />
<b>Premios de la Sección Casa Asia – Anima’t:</b><br />
- Premio a la Mejor película: <i>Dragon (Wu Xia)</i> (Peter Ho-sun Chan)<br />
- Premio a la Mejor película de animación: <i>Okami kodomo no ame to yuki (Wolf Children)</i> (Mamoru Hosoda)<br />
- Premio al Mejor cortometraje de animación: <i>Fuga </i>(Juan Antonio Espigares)<br />
<br />
<b>Premios Méliès d’Argent:</b><br />
- Premio al Mejor largometraje de la Sección Oficial Europeo Fantàstic a competición:<i> Holy Motors</i> (Léos Carax)<br />
- Premio al Mejor cortometraje de la Sección Oficial Europeo Fantàstic a competición: <i>Eat </i>(Moritz Krämer)<br />
- Premio al Mejor largometraje de la Sección Oficial Fantàstic Panorama a competición:<i> Tower Block</i> (James Nunn, Ronnie Thompson)<br />
- Premio al Mejor cortometraje de la Sección Oficial Fantàstic Panorama a competición: <i>Elefante </i>(Pabl<br />
<br />
<b>Premios Brigadoon – Paul Naschy:</b><br />
- Premio al Mejor cortometraje Brigadoon: <i>Zona de caza </i>(Jordi O. Romero)<br />
- Mención especial del Jurado: <i>La Cruz</i> (Alberto Evangelio)<br />
<br />
<b>Premios Carnet Jove:</b><br />
- Premio a la Mejor película Sección Oficial Fantàstic a Competición: <i>Antiviral</i> (Brandon Cronenberg)<br />
- Premio a la Mejor película Sección Midnight X-Treme: <i>Stitches </i>(Conor McMahon)<br />
<br />
<b>Premios SGAE – Nova Autoria:</b><br />
- Premio a la Mejor dirección: Carles Harillo Magnet (<i>El mal menor</i>)<br />
- Premio al Mejor guión: Carles Harillo Magnet (<i>El mal menor</i>)<br />
- Premio a la Mejor música original: Gonzalo Perales (<i>Big Red Sour Apple</i>)<br />
- Menciones especiales: Stephan Hofmann (<i>El crimen desorganizado</i>), Javier Sanz y Gisela Remolins (<i>Desvísteme</i>), Fran Ramírez (<i>1H92</i>).Tariq Porterhttp://www.blogger.com/profile/09301001394535985714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8926983509837970940.post-90778172138175802792013-05-22T11:00:00.000+02:002013-05-24T01:27:35.173+02:00I, pet goat II és el Curt de la setmana!Estrany, preciós, surrealista, abstracte. Un curtmetratge que és una experiència. Dirigit per Louis Lefebvre.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" mozallowfullscreen="" src="http://player.vimeo.com/video/44583147?byline=0&portrait=0&color=f2bc27" webkitallowfullscreen="" width="480"></iframe>
Tariq Porterhttp://www.blogger.com/profile/09301001394535985714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8926983509837970940.post-11840710905940954402013-05-20T10:00:00.000+02:002013-05-20T10:00:10.619+02:00Crónicas del Atlántida: Gondry, Reygadas y otros indios<a href="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/04/Atlantida-Film-Fest.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" class="size-medium wp-image-2151 alignleft" height="142" src="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/04/Atlantida-Film-Fest-300x213.jpg" width="200" /></a>[Publicado en TuPeli (03/2013)] <br />
<br />
Empezó de nuevo el <b>Atlántida Film Fest</b> y yo me encuentro lejos de Barcelona, lejos de España y lejos en definitiva, pero ahí estaba el día veintidós,<b> disfrutando del film inaugural de la tercera edición de este singular evento cinematográfico</b>.
El nuevo concepto de festival que proponen Filmin y otras plataformas
online tiene entre sus principales bondades esa posibilidad, la absoluta
flexibilidad de lugar y horario que democratiza el alcance de sus
propuestas e incentiva su difusión y consumo. Su liberada exposición
tanto en el aspecto espacio temporal como también en la variedad de
dispositivos de retransmisión, además de un precio más que asequible,
hacen del <b><a href="http://www.filmin.es/atlantida" target="_blank">Atlántida Film Fest</a></b> una experiencia cinematográfica sólida en su campo, que pretende, además, <b>convertirse en un pilar básico de la <i>nueva </i>exhibición de cine</b>.
Tendría que ir quedando claro, a estas alturas, lo inconcebible de que
la industria del séptimo arte –cualquier gran industria, de hecho– no
case con el mayor medio de difusión de la historia. Que cine e Internet
devengan plenamente compatibles no es una opción, es casi una cuestión
del destino, así es que cuanto antes ocurra mejor será para ambos. <b><a href="http://www.filmin.es/" target="_blank">Filmin</a></b>, como <a href="http://www.filmotech.com/V2/ES/iniciofx.asp" target="_blank">Filmotech</a>
u otras plataformas en España, se abren camino en esa dirección
promoviendo la difusión cinematográfica por la red con catálogos amplios
e iniciativas diversas, como es el Atlántida o el Iber Film América,
respectivamente, que se suman a otros eventos similares como Festival
Márgenes, o el My French Film Festival.<br />
<br />
<a name='more'></a> Y con eso, aquí me encuentro yo, asistiendo al que ahora mismo es el
mayor festival de la red viendo pelis en cualquier sitio y a cualquier
hora sin hacer colas, sin agendas imposibles, sin bocadillos de
intermedio ni funciones solapadas. Tampoco hay pantallas grandes, sonido
surround o debates post-proyección, pero es que a fin de cuentas este
no es un festival al uso.<br />
<br />
<a href="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/04/film-weandi-570.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" class="alignright size-medium wp-image-2152" height="140" src="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/04/film-weandi-570-300x210.jpg" width="200" /></a>El
caso es que el Atlántida empezaba el viernes veintidós de marzo con una
potente programación que insistía, como remarcaban los organizadores,
en el tema que ya había ocupado la segunda edición: la llamada <i>the lost generation</i> –otra más– que el año pasado trataban de representar films como la evidente aunque discutible <i>Terrados</i> (Demian Sabini, 2011), <i>Camas deshechas</i> (Alexis Dos Santos, 2009) o <i>Dragonslayer</i> (Tristan Patterson, 2011), y que este año toma el relevo con lo nuevo de Gondry, <b><i><a href="http://www.imdb.com/title/tt1618445/" target="_blank">The We and the I</a></i></b>, <i>Falsos horizontes </i>(Carlos Serrano Azcona, 2013) o <i>Boy Eating The Bird’s Food</i> (Ektoras Lygizos, 2012), entre muchas otras. Era precisamente el último film de Gondry el encargado de abrir la <b>Sección Atlas</b>
del festival, dedicada a cine internacional, y lo hacía infiltrándose
en un bus escolar lleno de adolescentes neoyorquinos a los que da la
palabra, en un formato cuasi documental que contrasta por su austeridad
con lo anterior del director francés, la criticadísima <i>The Green Hornet</i> (2011). <b><i>The We and The I</i> es una cura de humildad</b>,
un reverso al opulento cine hollywoodiense que procura realismo y
verosimilitud en su texto e imágenes, alejándose no sólo de los
alucinados guiones de superproducción sino también del habitual
esteticismo gondryniano; nada de artesanías naif, nada de decorados
artificiosos y nada de cucadas tan propias del realizador; únicamente
por algunos trazos en el montaje se adivina su mano, y se agradece.<b> El resultado es un notable retrato de juventud en el Bronx de diálogos dinámicos y vocación naturalista</b>
que toma un autobús como marco único dejando fluir el temperamento de
sus protagonistas. La cámara inquieta, moderna, y juguetona con formatos
móviles se camufla a la perfección en la selva de hormonas que
describe, resiguiendo un cabal emocional que va de menos a más al son
del bus y sus paradas. La <i>road movie</i> urbana de Gondry aprovecha, precisamente, los <i>bus stops</i> para ir descargando la historia de secundarios, otorgando una progresiva concreción e intensidad a la trama y <b>concluyendo con un mensaje tierno</b>, lejos de la regodeada desesperanza que mostraban Clark y Korine en un contexto similar con <i>Kids</i> (1995).<br />
<br />
Tampoco se sale de la temática la película andaluza<b><i> <a href="http://www.imdb.com/title/tt2006051/?ref_=fn_al_tt_3" target="_blank">Ali</a></i></b>, ópera prima de <b>Paco R. Baños</b>
que forma parte de la Sección Oficial –la primera de la sección que
tuve oportunidad de ver– y que se centra en la vida de Alicia, una chica
que no llega a veinteañera que trabaja en un supermercado. Baños opta
por esquivar un contexto social demasiado evidente; su película no es un
retrato más de las penurias de la crisis, ni otra llamada de emergencia
de este país que se hunde, sino una humilde aproximación a un universo
personal y extraño. <b>Se podría decir que <i>Ali</i> es una suerte de Amélie ibérica, algo más punk y con menos tablas pero igualmente singular</b>.
Del mismo modo se percibe en lo formal la influencia de la obra de
Jeunet: el detallismo de sus personajes, los paréntesis descriptivos y
una fotografía que con toda intención remite al pasado más que al
presente corroboran el influjo del director galo, así como del <i>indie</i>
británico y norteamericano. Pese a eso, el film de Baños tiene interés e
identidad propia, y su protagonista, Nadia de Santiago, interpreta con
excelencia un papel tan complejo como agradecido.<br />
<br />
<a href="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/04/photo-L-Age-atomique-2012-11.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" class="alignleft size-medium wp-image-2153" height="112" src="http://revista.tupeli.es/wp-content/uploads/2013/04/photo-L-Age-atomique-2012-11-300x168.jpg" width="200" /></a>Lo mismo pasa con <i><b><a href="http://www.imdb.com/title/tt2120088/?ref_=fn_al_tt_1" target="_blank">L’Âge atomique</a></b></i>,
otra ópera prima que con un lirismo más pretendido que logrado relata
las vicisitudes de la mocedad francesa, centrando su trama en la <i>otra </i>noche parisina, la de los perdedores y los perdidos que recorren la ciudad buscando un refugio que no acaban de encontrar.<b> Dirige el film Héléna Koltz, hija del realizador Nicolas Koltz</b>
y hermana del compositor cinematográfico Ulysse Koltz, y a propósito de
eso se puede adivinar, a primera vista, cierta sapiencia
cinematográfica; tanto el tratamiento de la luz como del sonido se
desmarcan de lo habitual en favor de un clima envolvente e incómodo que
unifica una trama de por sí dispersa. <b>L’Âge atomique es un
interesante punto de partida, pero requiere quizás de un leitmotiv con
el que no cuenta, y eso desconcierta al espectador, que si no capta ese
supuesto lirismo suyo cae en el pozo del desinterés</b>. Dos
jóvenes de sexualidad ambigua, de estatus social ambiguo y de ambiguas
intenciones se enzarzan en pequeñas odiseas parisinas que nunca acaban
de cuajar ni en su carga dramática ni en las incertidumbres
existenciales que, como va siendo costumbre ver en el cine desde
aquellos <i>cuatrocientos golpes</i>, plantea la temprana juventud. <b>Se agradece en todo caso su escueto metraje, que nunca llega a cansar</b>,
y algunos momentos de notable cine, especialmente al final, así como el
atrevimiento de la directora en el apartado técnico-artístico.<br />
<br />
Y de la Sección Atlas, que suma en esta tercera edición veinte films
internacionales, volvíamos de nuevo a la Oficial –diecisiete películas
españolas y latinoamericanas– para ver la otra obra inaugural. Si el año
pasado fue Lanthimos con su <i>Alps</i> (2011), este año eran dos los
films encargados de dar el disparo de salida del Atlántida; uno era el
de Gondry y el otro era lo nuevo del excéntrico mexicano <b>Carlos Reygadas</b>, un agitador profesional. Su última propuesta,<b> <i><a href="http://www.imdb.com/title/tt1754367/?ref_=fn_al_tt_1" target="_blank">Post tenebras lux</a></i></b>,
sigue la estela de sus anteriores obras, acrecentando acaso su
vertiente abstracta. El realizador apuesta por un cine sensorial de
estructura casi arbitraria que aprovecha más que nunca su innegable
sentido estético para burlar convencionalismos.<b> El problema, sin
embargo, es que el alcance de sus divagaciones es inversamente
proporcional a la unicidad del conjunto, que transcurre despedazado en
escenas de desigual interés</b>. La anarquía de Reygadas, las
malévolas sensaciones que recorren todo el metraje o el hecho de que él y
su familia sean los protagonistas juegan en su favor en tanto que
evocación, pero el resultado naufraga. Uno puede percibir en su
transcurso ciertas referencias a la Divina comedia; un oculto infierno
cotidiano, un paraíso que no es, un extrañísimo purgatorio sexual…
Insuficiente o demasiado, lo cierto es que <b>sus ciento veinte minutos no son ni llevaderos ni beneficiosos para la atención del espectador</b>, que se diluye poco a poco en su intento de congeniar con el embrollo audiovisual de Reygadas.Tariq Porterhttp://www.blogger.com/profile/09301001394535985714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8926983509837970940.post-68769835364995179632013-05-17T10:00:00.000+02:002013-05-17T10:00:05.627+02:00Sitges, días 8 y 9: Piedad, fobias, lobos y otros monstruos<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVvBANqHp_hL4455rjUHe3VEyzFd6fzCeqhIZxkJ5V4HjqFwico9e1ysUVPa2z-LrYzH5TlKOx1ZSP8oHb4rYT4nEleXDd4DFJ466WnGajWtIodbs2GaM5tJPr2w4JmG3a8kLLmQt3trA/s1600/Pieta_poster.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVvBANqHp_hL4455rjUHe3VEyzFd6fzCeqhIZxkJ5V4HjqFwico9e1ysUVPa2z-LrYzH5TlKOx1ZSP8oHb4rYT4nEleXDd4DFJ466WnGajWtIodbs2GaM5tJPr2w4JmG3a8kLLmQt3trA/s200/Pieta_poster.jpg" width="139" /></a>[Publicat a TuPeli (10/2012)] <br />
<br />
El octavo y noveno días en Sitges llegaban menos cargados
que los anteriores por cantidad de películas y también por el contenido
de éstas, más ameno, quizás, que en las pasadas jornadas. Sólo un plato
fuerte se asomaba el jueves 11 por la cartelera, temprano por la mañana y
con la mente despejada. Kim Ki-duk volvía a Sitges después del
documental presentado en 2011, <i>Arirang</i>, con una obra de ficción
que se hizo –no sin polémica– con el máximo galardón en el último
Festival de Venecia, muy discutido entre la crítica. Se trata del film <i>Pietà</i>,
que narra la historia de un cobrador del saco –llamémosle así– sin
compasión alguna que se dedica a extorsionar a deudores para que paguen
sus hinchadísimos préstamos. En este caso, la obra de Kim Ki-duk causó
en mí un efecto de suflé invertido; empezó irritándome, y mucho, la
condescendencia de su violencia, la irremediable tendencia a la
incomunicación gratuita, el no decir por no decir, y la constante
hipersensibilidad contenida y lagrimeo de algunos personajes, además de
algunas sobrantes evidencias de guión. Después, sin embargo, con el paso
de los minutos, todo va encajando, explicándose y cobrando sentido para
culminar en un potentísimo final que deja una imagen para la
posteridad. Aplausos en la sala y satisfacción generalizada con el
renacido Kim Ki-duk.<br />
<br />
<a name='more'></a>Cambiábamos acto seguido de cine y de registro para asistir al pase
de Sinister, terror a la americana que aparenta ser más convencional de
lo que en realidad es. La película de Scott Derrickson –al que tuvimos
la posibilidad de entrevistar y publicaremos próximamente en TuPeli–
aborda la clásica disyuntiva entre los intereses individuales y la
responsabilidad familiar contando la historia de un escritor de ensayos
policíacos que se traslada con su familia a una casa que resulta ser el
escenario de un crimen. No faltan en la obra de Derrickson los elementos
paranormales y los sustos intrínsecos al género, pero sí que se
diferencia el guión con una dimensión emocional más elevada que la de la
mayoría de películas de terror, además de un atípico poderoso final.
Derrickson combina en Sinister el género más tradicional con la moda del
found-footage (material encontrado, a lo <i>Paranormal Activity</i>) y
el resultado es como mínimo correcto, digno entretenimiento con buenas
dosis de tensión que si bien no dejará saciados a los buscadores de lo
más aterrador, sí que dejará con mal cuerpo a buena parte del
respetable.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0yz3_TTCECXPyRLW0AoF8I0CrtJg81L_3Wa_CJLWjkcPFx5z09QbLIebMU2TGmr1MLsLOBEHQwtbfwbRkConiVEraQfFkdxYvRmMNlOfsPVXwxAD72PF7rIRmCPSqP7OQCqHQ-8hpzKQ/s1600/sinister_trailer_1080_image.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0yz3_TTCECXPyRLW0AoF8I0CrtJg81L_3Wa_CJLWjkcPFx5z09QbLIebMU2TGmr1MLsLOBEHQwtbfwbRkConiVEraQfFkdxYvRmMNlOfsPVXwxAD72PF7rIRmCPSqP7OQCqHQ-8hpzKQ/s400/sinister_trailer_1080_image.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Y no nos movíamos del Auditorio porque justo después –sí, Sitges es un non-stop fílmico inventado por el diablo– empezaba <i>Wolf Children</i>,
giro temático de 180 grados con el que pasábamos de la imagen real y el
súper 8 a la animación, del terror al drama y de los Estados Unidos a
Japón. Dirigida por el reconocido animador Mamoru Hosoda (<i>Summer Wars</i>, 2009, <i>La chica que saltaba a través del tiempo</i>,
2006), Wolf Children da la vuelta al mito del hombre lobo y lo
convierte en un solitario desintegrado de la sociedad, ni malo ni tan
salvaje, equiparable por su planteamiento a los vampirejos de
Crepúsculo. Sin embargo, Hosoda explora, más que el amor entre una
humana y un hombre-lobo, la complicada crianza de unos hijos que se
tendrán que adaptar como puedan a un entorno hostil hacia lo anormal.
Destaca del film japonés, aparte de su impecable técnica –animación y
sonido intachables– su sensibilidad y actitud positivista ante lo que
hubiera podido ser un fantástico dramón. Gustó, y mucho, el film
japonés, una de las principales candidatas al premio a mejor película de
animación.<br />
<br />
Acababa el día con <i>A Fantastic Fear of Everything</i>, filme
británico de humor indie que combina distintas técnicas y formatos pero
desaprovecha un tanto su potencial, salvando el pellejo gracias a la
gran actuación del bueno de Simon Pegg, símbolo del nuevo humor inglés
que ya nos deleitó con <i>Zombies Party</i>, <i>Arma fatal</i> (Edgar Wright, 2004 y 2007) o <i>Burke and Hare</i> (John Landis, 2010), vista en el pasado Sitges.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDTWlif39fDZFm-8QLme2ywy7KhD_SVR1AMxqM_qUrzWt3vSU811NR8VgruspGJ1Z0UCRuu9cKWsYTTL8lXu_erVOE4c9k7x-VY0jXcOdDDYeVDLWCtw4TKjmde1s5rGx0yjwNyOynT5I/s1600/A-Fantastic-Fear-of-Everything-550x366.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDTWlif39fDZFm-8QLme2ywy7KhD_SVR1AMxqM_qUrzWt3vSU811NR8VgruspGJ1Z0UCRuu9cKWsYTTL8lXu_erVOE4c9k7x-VY0jXcOdDDYeVDLWCtw4TKjmde1s5rGx0yjwNyOynT5I/s400/A-Fantastic-Fear-of-Everything-550x366.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
El noveno día nos depararía dos sorpresas, una buena y la otra mala. La primera, la buena, fue <i>Hotel Transilvania</i>
(Genndy Tartakovsky), película de animación en 3D –las tres dimensiones
están muy bien, y en este caso bien aprovechadas, pero siguen siendo
una pesadez…– que junto a <i>Paranorman</i> (Chris Butler, Sam Fell)
es la mejor introducción posible para los más pequeños al cine de
terror. De ritmo espitoso y continua risotada, Hotel Transilvania
resulta tan simpática como entretenida, antónimo del sopor que usa el
mismo planteamiento que <i>Monstruos S.A.</i> (Pete Docter, Lee
Unkrich, David Silverman), es decir, el juego con los miedos infantiles,
para desarrollar una trama que aún con algún que otro altibajo y
gracieta innecesaria resulta altamente disfrutable para todos los
públicos.<br />
<br />
La segunda y última película del día era <i>ABCs of Death</i>, obra
colectiva de 24 afamados directores de género que, cada uno con una
letra del abecedario, desarrollaba un cortometraje sobre la muerte de
cuatro minutos de duración. Si la premisa huele a diversión asegurada,
lo cierto es que el resultado decepciona. Pocos son los cortos que
consiguen despertar el interés de un público que bostezó más que reírse o
aterrarse, en una combinación de sangre, humor grueso y horror que deja
mucho que desear.
Tariq Porterhttp://www.blogger.com/profile/09301001394535985714noreply@blogger.com0