Els millors (i pitjors) cartells de cinema 1

Ja que fem una selecció de bons tràilers, fem-ne una també de bons i mals cartells. El disseny gràfic és un element clau en la promoció d'una pel·lícula, ja que no només és el primer contacte que hom té amb una pel·lícula quan la veu anunciada pel carrer, si no que és també el primer peatge que ha de passar cap a uns resultats més o menys positius. Per aquest motiu, centrem ara l'atenció als cartells de cinema, preferentment d'actualitat, per citar-los i comentar-los breument.

Miel / Sin retorno

El cartell de Miel és un quadre estètic i bonic per ell sol. Es suporta bé amb un color descriptiu (sí, color mel) i amb pocs elements i aconsegueix transmetre el què és el film, que no és més que un retrat senzill i en to serè de la vida d'un nen. El cartell de Sin retorno, en canvi, acusa, i molt, la combinació entre el motiu principal (els tres personatges en tonalitats blanca-roja) i la línia horitzontal d'enmig, que trenca no només l'escala de colors amb una fotografia manifestament retocada i innecessària sinó també l'harmonia tipogràfica de la resta del cartell.