Sysiphus és el (simplíssim) Curt de la setmana!

Animació de l'any 1974, tan simple com súmmament expressiva, de l'húngar Marcell Jankovics. Inspirada en el mite de Sísif i nominada aquell any com a millor curtmetratge d'animació.

Per indignar-se (més) (Crítica a Inside Job)

[Publicada a La Garriga Digital (25/07/2011)]

Puntuació: ★★★★★

Pocs temes estan actualment en un estat tan candent com l'econòmic. L'arxiconeguda crisi, que es va expandint com una pandèmia, dóna la sensació de no tenir fi. La culpa la té, sembla, la inestabilitat dels mercats i les borses, l'augment descontrolat del deute estatal de molts països, quasi tots, i l'esclat de bombolles com aquí la immobiliària. Tots aquest conceptes, que per molta noció que en tinguem, segueixen sent pretextos abstractes i aliens en el dia a dia de la majoria de nosaltres, són els que es presumeixen com a responsables de les penúries que sí, que de mica en mica van envaint el carrer que tots trepitgem.

Macabra, la mano del diablo: l'art del tràiler 12

Quin gran tràiler! Acompanyat d'uns quants més que es van poder veure en una de les sessions Phenomena! Boníssim! Macabra mata y destruye!

Un novio de mierda és el Curt de la setmana!

Divertit curtmetratge que firma el realitzador basc Borja Cobeaga, conegut pels seus films Pagafantas i No controles. Aquí va!

La fórmula Jeunet (Crítica a Micmacs)

[Publicada a La Garriga Digital (01/11/2011)]

Puntuació: ★★★★★

Un dels objectius més bàsics i primordials que persegueix hom que pretengui dedicar-se a l’art, en la seva més amplia accepció, és el de trobar un llenguatge que li resulti personal, identificable, a la par que efectiu com a transmissor i producte destinat al consum –lucratiu o no– per part de terceres persones. L’assoliment d’un llenguatge propi en el qual l’artista en qüestió es trobi còmode, doncs, és la clau per al desenvolupament artístic, ja que suposa un motlle a mesura sobre el qual recrear-se, la base d’una pizza a on posteriorment es pot jugar amb els ingredients, aplicant-los al grat. Tots els grans noms propis de l’art, des de la literatura fins a la dansa, des de la il·lustració fins al cant, han sobresortit pel fet d’haver trobat un llenguatge tan notori com identificable; individual i subjectiu, i per tant únic.

Tóxica (Crtítica a Este chico es un demonio y su hermana también (Au Pair))

[Publicada a Filmaffinity (05/08/2010)]

Puntuació: ★★★★★

No es que no valga como película de entretenimiento familiar, ni valga tampoco como una hora y media de cine ameno. No es que su banda sonora sea hortera y ñoña. No es que caiga en los tópicos más reiterados, ni tampoco es que los actores y el doblaje sean pésimos.

Es que los valores en los que basa el guión son perjudiciales para la sociedad, es que, siendo cine familiar, refleja un punto de vista, unos diálogos y unas conclusiones clasistas y machistas. Es que, según esta película, las mujeres son seres irracionales movidos por los celos y las segundas intenciones. Y es que la viril figura del patriarca familiar y jefe de mil empleados es el eje central en el que se sujeta una familia como Dios manda, en la que el resto; mujeres, niños, y trabajadores de clase media con recursos limitados (es decir, los NO triunfadores) están felizmente supeditados.

Y es por todo eso (y algo más), por lo que esta pseudoproducción de cine familiar tendría que ser, únicamente, un elemento destinado al estudio sociológico.

Zeitgeist, o un dels documentals més importants de la dècada

Grans poders, mitjans de manipulació, guerra i diners, desmontats en un documental que hauria de ser d'obligat visionat. Jesucrist, reduït a un cúmul de tòpics, l'atemptat de l'11S, revelat i deconstruït fins a l'evidència, les guerres mundials i de Vietnam, al descobert. Un document súmmament valuós. Aquí va:

Notre jour viendra: L'art del tràiler 11!

Tràiler del primer llargmetratge de ficció de Romain Gavras, conegut per, entre altres, els seus videoclips del grup d'electrònica Justice, així com també l'últim spot d'Adidas (amb banda sonora dels mateixos Justice). El film en sí no és gran cosa, però el tràiler és molt suggerent. Aquí va!

Impasse és (l'exquisit) vídeo de la setmana!

Subtil fins a l'excel·lència, i súmmament expressiu. Bram Schouw és el director d'aquesta petita peça, que forma part del migmetratge Stories of Human Rights, film que conté obres de varis autors/es.

Qui no arrisca no pisca (Crítica a Todos vós sodes capitáins)

[Publicada a La Garriga Digital (17/06/2011)]

Puntuació: ★★★★★

No és cap secret que els cinemes i sales de projecció, a nivell de Catalunya i Espanya, mai s’han caracteritzat per unes programacions heterogènies o mínimament agosarades. No és cap secret que per veure segons quina pel·lícula s’ha de “rebuscar” entre pàgines de cartelleres i portals d’internet fins a trobar l’única sala de tota la zona que projecta el film en qüestió. Tant és així que, obres com la singular Tots vosaltres sou capitans (Todos vós sodes capitáins), del gallec Oliver Laxe, que s’estrenava a Espanya el divendres dia 3 de juny, es projecta tan sols en una única sala barcelonina, no pas per falta d’interès d’un públic cada vegada més curiós i ampli a la recerca de produccions singulars i amb finalitats no exclusivament recaptatòries, sinó per falta de voluntat dels intermediaris del cinema; sales de projecció, distribuïdores i productores han presumit que aquest film no tenia cap possibilitat lucrativa, pel què ha quedat descartat sense que pugui, a penes, exhibir-se públicament.

Los hombres que no amaban a las mujeres (Remake de Fincher): L'art del tràiler 10

Sense ser gens partidari dels remakes gratuïts que cada dos per tres ens 'regala' Holliwood, s'ha de dir que aquest de Fincher, repetint banda sonora de Atticus Ross i Trent Reznor, té MOLT bona pinta... Aquí va el tràiler:

Tin Toy és el curt de la setmana!

Després d'uns dies de sequera de posts, reprenc el Blog i el mini cicle de curtmetratges que han donat peu a llargmetratges. El primer va ser Saw, i ara és el torn de Tin Toy de John Lasseter, el precedent de Toy Story, i un dels primers films de l'estudi Pixar, que com es pot apreciar encara li quedava un llarg camí cap endavant... Aquí va!