29 d’abr. 2011

8 Bits és el curt de la setmana!

Esplèndid quant a gràfics, simple quant a història, 8 Bits és un repàs de 7 minuts a l'estètica del videojoc des de les màquines recreatives fins a l'actualitat. Frenètic!



26 d’abr. 2011

El cinema B o la virtut de la inventiva. Una breu història de l'altra cara del setè art. (1)

[Publicat al Serra d'Or (03/2011)]

En l’expressió artística, i tal com passa a les societats humanes arreu, existeixen estaments, esglaons, nivells. Com les classes socials, també hi ha, permanentment, diferenciacions i obres que podríem considerar de primer nivell, segon, etc. Aquestes diferenciacions, en certa manera lògiques i probablement inevitables, es regeixen segons diversos criteris; en pintura, l’oli és quasi sempre un nivell superior a l’acrílic. En dibuix, la ploma és un nivell superior al bolígraf, encara que en ambdós casos els materials menys valorats ofereixin possibilitats i tractaments que els altres no contemplin. I com aquests, infinitat d’exemples.

Amb això, quan en el món del cinema parlem de nivells parlem de les grans productores, el que seria l’elit, productores petites i mitjanes i gran part del cinema d’autor i independent, que seria la classe mitja, i les produccions de baix pressupost. Això és; el setè art és el que més es regeix pels diners alhora de diferenciar les obres per estaments: la primera línia sempre serà la més poderosa econòmicament parlant, encara que això no signifiqui, ni molt menys, que també sigui la de més qualitat.
De fet, tenim la sort que amb acrílic es pot fer una excel·lent pintura, amb bolígraf un excel·lent dibuix i amb pocs diners una excel·lent pel·lícula. Si ens allunyem de les majors i del cinema de masses ens trobem automàticament amb una oferta molt més heterogènia i amplia, que si bé no té per què ser automàticament superior, sí que es sol regir menys pels cànons comercials i les fórmules comprovadament rendibles. Tot i això, seria un error afirmar que tot el que no siguin grans produccions i cinema de masses són obres concebudes únicament i exclusiva com a peces d’art sense pretensions econòmiques, ja que no només no és així, sinó que molt sovint és al contrari. Aquest és el dilema, aquesta és la disjuntiva a la què s’enfronta, sobretot, una porció del setè art col·loquialment anomenada sèrie B, particularment bipolar en aquest sentit, que ha esdevingut sense ser-ne massa conscient un subgènere de culte, amb un estil propi i desacomplexat, manifestament auster i exportador constant de talents i obres meritoses.



25 d’abr. 2011

Visitor Q: L'art del tràiler 9!

Tan experimental com el film en sí, aquest singular tràiler és un bon tastet del film en sí i de les sensacions que aquest desprèn. Del més que prolífic director japonès Takashi Miike. Aquí va:



22 d’abr. 2011

Please Say Something és el (moderníssim) curt de la setmana!

Si Arthur Rimbaud proclamava que s'havia de ser absolutament modern, David O'Rielly ho segueix al peu de la lletra amb el seu curtmetratge Please Say Something, que fa servir una estètica i un so que combinen l'avantguarda amb un disseny que evoca els antics jocs de 8 i 16 bits. Interessant i ben aconseguit, aquest film de deu minuts explica l'atormentada relació entre un ratolí escriptor i la seva sofrida dona, una gata plena de disjuntives emocionals.


20 d’abr. 2011

L'educació en l'inestable (Crítica a La journée de la jupe)

[Publicada a La Garriga Digital (04/04/2011)]

Puntuació: 

Seguim aquesta setmana amb la referència del cinema directament al·lusiu a les problemàtiques socials que he desenvolupat en anteriors escrits; ara és el torn d’un film francès que, com passava amb la coreana I Saw the Devil, no arribarà a les sales espanyoles. La journée de la jupe (El dia de la faldilla) és una pel·lícula que parla de l’educació, d’immigració, i ho fa des d’una òptica pròxima. L’ensenyament en centres públics amb alts índex d’una immigració plural en indrets sovint marginals és quelcom que comença a aflorar com a temàtica més enllà de l’àmbit purament teòric, esdevenint aquí un marc idoni per enfrontar posicions i punts de vista.

14 d’abr. 2011

Gummo: l'art del tràiler 8!

En aquesta ocasió ens endinsarem breument en el cinema independent nord-americà més underground, amb un tastet de la inquietant producció del sempre controvertit guionista Harmony Corine. El tràiler en qüestió és del film Gummo, una obra que temàticament flirteja amb pel·lícules mítiques com Freaks (Tod Browning, 1932) i que juga amb una estètica volgudament lletja i sinistra.

13 d’abr. 2011

Trobar pis a Hong Kong (Crítica al film Dream Home)

[Publicada a La Garriga Digital (08/04/2011)]

Puntuació: 

Aquesta setmana tornarem a parlar d’un film que, efectivament, tampoc veurà la llum per aquestes contrades, pel que segurament se m’acusarà d’escriure massa sobre obres d’un abast excessivament minoritari com per despertar un interès general. És per això que no em queda més remei que donar part de raó a aquestes, prosseguint tanmateix amb l’escrit amb la voluntat de que serveixi, si més no, per a donar alternatives a una cartellera sovint massa homogènia, de la mateixa manera que el Cinema Alhambra o el Cineclub de la Garriga procuren desmarcar-se, en bona part, de les tendències purament comercials que ja s’encarreguen d’arribar a tots nosaltres de manera quasi automàtica.

12 d’abr. 2011

Big Bang Big Boom és (l'impressionant) curt de la setmana!

Probablement l'stop motion a més gran escala fet mai, Big Bang Big Boom són gairebé deu minuts d'ininterrompuda intervenció artística a gran format, portades a terme en edificacions i espais urbans. Doncs això, impressionant!

7 d’abr. 2011

Conjuntivitis en la ciudad Z (Crítica a Miedo en la ciudad de los muertos vivientes, de Lucio Fulci)

[Publicada a Filmaffinity (28/09/2010)]

Puntuació: 

¡Cura ahorcado!
¡Vidente enterrada!
¡Vidente desenterrada!
¡Periodista intrigado!
¡Lugar llamado Danwitch!
Y a partir de aquí... ¡gusanos, conjuntivitis, taladros, vómitos abundantes, ratas voladoras, nucas aireándose, muertos teletransoprtándose y tumbas con entrada y salida de emergencia!

1 d’abr. 2011

Videojuego és el Curt de la setmana!

Curiós i brevíssim experiment animat. No és una obra magna però té la seva gràcia i les seves hores de feina fent papiroflèxia!