28 de jul. 2011

Sysiphus és el (simplíssim) Curt de la setmana!

Animació de l'any 1974, tan simple com súmmament expressiva, de l'húngar Marcell Jankovics. Inspirada en el mite de Sísif i nominada aquell any com a millor curtmetratge d'animació.



27 de jul. 2011

Per indignar-se (més) (Crítica a Inside Job)

[Publicada a La Garriga Digital (25/07/2011)]

Puntuació: 

Pocs temes estan actualment en un estat tan candent com l'econòmic. L'arxiconeguda crisi, que es va expandint com una pandèmia, dóna la sensació de no tenir fi. La culpa la té, sembla, la inestabilitat dels mercats i les borses, l'augment descontrolat del deute estatal de molts països, quasi tots, i l'esclat de bombolles com aquí la immobiliària. Tots aquest conceptes, que per molta noció que en tinguem, segueixen sent pretextos abstractes i aliens en el dia a dia de la majoria de nosaltres, són els que es presumeixen com a responsables de les penúries que sí, que de mica en mica van envaint el carrer que tots trepitgem.

20 de jul. 2011

Macabra, la mano del diablo: l'art del tràiler 12

Quin gran tràiler! Acompanyat d'uns quants més que es van poder veure en una de les sessions Phenomena! Boníssim! Macabra mata y destruye!



18 de jul. 2011

Un novio de mierda és el Curt de la setmana!

Divertit curtmetratge que firma el realitzador basc Borja Cobeaga, conegut pels seus films Pagafantas i No controles. Aquí va!



13 de jul. 2011

La fórmula Jeunet (Crítica a Micmacs)

[Publicada a La Garriga Digital (01/11/2011)]

Puntuació: 

Un dels objectius més bàsics i primordials que persegueix hom que pretengui dedicar-se a l’art, en la seva més amplia accepció, és el de trobar un llenguatge que li resulti personal, identificable, a la par que efectiu com a transmissor i producte destinat al consum –lucratiu o no– per part de terceres persones. L’assoliment d’un llenguatge propi en el qual l’artista en qüestió es trobi còmode, doncs, és la clau per al desenvolupament artístic, ja que suposa un motlle a mesura sobre el qual recrear-se, la base d’una pizza a on posteriorment es pot jugar amb els ingredients, aplicant-los al grat. Tots els grans noms propis de l’art, des de la literatura fins a la dansa, des de la il·lustració fins al cant, han sobresortit pel fet d’haver trobat un llenguatge tan notori com identificable; individual i subjectiu, i per tant únic.

5 de jul. 2011

Tóxica (Crtítica a Este chico es un demonio y su hermana también (Au Pair))

[Publicada a Filmaffinity (05/08/2010)]

Puntuació: 

No es que no valga como película de entretenimiento familiar, ni valga tampoco como una hora y media de cine ameno. No es que su banda sonora sea hortera y ñoña. No es que caiga en los tópicos más reiterados, ni tampoco es que los actores y el doblaje sean pésimos.

Es que los valores en los que basa el guión son perjudiciales para la sociedad, es que, siendo cine familiar, refleja un punto de vista, unos diálogos y unas conclusiones clasistas y machistas. Es que, según esta película, las mujeres son seres irracionales movidos por los celos y las segundas intenciones. Y es que la viril figura del patriarca familiar y jefe de mil empleados es el eje central en el que se sujeta una familia como Dios manda, en la que el resto; mujeres, niños, y trabajadores de clase media con recursos limitados (es decir, los NO triunfadores) están felizmente supeditados.

Y es por todo eso (y algo más), por lo que esta pseudoproducción de cine familiar tendría que ser, únicamente, un elemento destinado al estudio sociológico.