26 de juny 2013

Por primera vez és el Curt de la setmana!

Aquest curtmetratge documental dirigit per Octavio Cortázar val el seu pes en or. És una tendríssima exposició de les cares i reaccions de gent que, per primera vegada, veu una pel·lícula. Situat a la Cuba interior, són deu minuts de pur cinema.

24 de juny 2013

Entrevista a Scott Derrickson, director de Sinister

 [Publicat a TuPeli (11/2012)]

Scott Derrickson estrena esta semana su cuarta película, Sinister, después de haber pasado por Sitges con una notable acogida. Volvía un film suyo al Festival seis años después de presentar la interesante El exorcismo de Emily Rose, y tuvimos la oportunidad de hablar con él para que nos contara algo más sobre el film y su realización. Café en mano y bien acomodado en el sofá del hotel, respondía a nuestras preguntas.

¿Podrías explicarnos qué influencias tuvo a la hora de escribir Sinister? Vemos en ella ecos de The Ring (Hideo Nakata, 1998) o El resplandor (Stanley Kubrick, 1980).

De hecho con The Ring es como empezó la película; cuando Roger Cargill, mi coguionista, fue al cine a verla, esa misma noche tuvo una pesadilla en la que se encontraba, en su desván, una caja llena de Super 8, y en ella aparecía la que después sería la primera escena de Sinister. También, efectivamente, estaba El resplandor, con ese componente familiar, el proceso hacia la locura y el añadido paranormal. Aparte de éstos, que son los más evidentes, hay otros films en los que me fijé, como Hunter (1986), de Michael Mann, película de la que estoy enamorado y que vi muchas veces mientras escribía la película. También me influenció Impacto (1981), de Brian de Palma, que trata un tema parecido, o Klute (Alan J. Pakula, 1971), por sus aspectos visuales y la fotografía de Gordon Willis. Por último, también citaría Al final de la escalera (Peter Medak, 1980), por contar una historia de fantasmas desde una óptica más emocional.

21 de juny 2013

L’estiu, el cinema i l’IVA

[Publicat a Serra d'Or (10/2012)]

Al llarg d’aquest estiu hem pogut gaudir a Barcelona, i a tota Catalunya, d’innumerables actes i iniciatives cinematogràfiques d’alt nivell i baix cost per a un públic darrerament sofert al qual cada vegada li suposa un esforç econòmic major anar al cinema. Sessions a la fresca, petits festivals, projeccions alternatives a les sales..., han estat proposades a un auditori que ha respost amb unànime entusiasme, assistint multitudinàriament a totes elles. Entre l’oferta hem pogut veure diversos films que per major o menor sorpresa del respectable han destacat i val la pena mencionar, no sense abans felicitar a les organitzacions que les acollien.

19 de juny 2013

Tres grans reflexions

Diverses i enormes reflexions d'Álvaro Carmona. Imperdibles per a entendre, per fi, que no estem sols quan ens preguntem el sentit de la vida i altres qüestions bàsiques de l'existència.

Patates


17 de juny 2013

Crónicas del Atlántida: Kiarostami, McGregor, amores y fin

[Publicat a TuPeli (04/2013)]

Ahora sí, con este capítulo cerramos las crónicas de la tercera edición del que es por méritos propios el mayor festival de cine online del mundo. En el pasado escrito hablábamos de algunas de las más gratas propuestas que había dado el Atlántida, pero lo cierto es que hay más cine que comentar y nombres propios que mencionar –ahí están Abbas Kiarostami, Ewan McGregor, o Eva Green por ejemplo–. Así, como ya vaticinábamos en el anterior texto, tristemente también quedarán varias películas sin reseñar de lo que ha sido la edición más completa y diversa hasta la fecha, compendio de tramas que, por otro lado, formulaban un discurso inteligible en torno a la temática planteada. Ya lo hacía la pasada edición del festival y lo retomaba esta última, centrándose en la generación de jóvenes de veinte y treinta años perdidos en el océano de las incertidumbres, con extravíos de todo tipo que el cine va reflejando en tanto que arte vivo, cada vez más asequible no sólo en su difusión sino también en su producción, y del que el festival organizado por Filmin sirve de plataforma.

14 de juny 2013

Cultura, cinema, internet

[Publicat a Serra d'Or (06/2012)]

El cinema, en tant que element social i cultural, ha estat sempre un ens feixuc de moure, tan reticent com susceptible a segons quins canvis o evolucions. La seva agilitat com a art contrasta amb el seu conservadorisme com a industria, caminant sempre sobre segur, enemiga tant de camins feréstecs com d’autopistes recentment asfaltades. Desconfiada, circula per les transitades rutes comercials amb la seva infinita caravana mentre les ments inquietes exploren cruïlles i dreceres, i no és fins que no hi ha una resposta gairebé unànime que no obre les seves portes per a ventilar conceptes i percepcions. Ja sigui en la seva faceta tècnico-artística o en la promoció, difusió i distribució, el canvi és constant, i l’evolució, malgrat pors i recels, gairebé sempre positiva.

12 de juny 2013

Mamá és el Curt de la setmana!

Tant si s'ha vist la posterior pel·lícula dels germans argentins Muschietti com si no, val la pena revisar aquesta breu peça que va captivar a Guillermo del Toro i el va impulsar a produïr la òpera prima d'aquests.

10 de juny 2013

Crónicas del Atlántida: Premiadas y otras triunfadoras

[Publicat a TuPeli (04/2013)]

Se acabó el festival y no quedaron films por ver –gracias a un agostador sprint final– pero sí  por comentar, y muchos. Si el año pasado era difícil hablar de todas las películas –de hecho quedaron un par o tres sin reseña–, este año, que aún habían más, era improbable poder abarcarlas todas, ya no por pereza o falta de tiempo sino en pro de aquello tan valioso llamado capacidad de síntesis, que seguro que el lector agradecerá. Así es que en este cuarto capítulo de las Crónicas del Atlántida hablaré, sobre todo, de los films más destacados del Atlántida, entre los cuales están dos de los ganadores, Después de Lucía (Michel Franco, 2012) y Sonidos de barrio (Kleber Mendonça Filho, 2012), y otras aportaciones interesantes, como Crawl (Hervè Lasgouttes, 2012) y Call Girl (Mikael Marcimain, 2012), potentes óperas primas que pudimos ver en la Sección Atlas.

7 de juny 2013

Sitges 44: Tastets d’un festival en la seva maduresa

[Publicat a Serra d'Or (01/2012) per Martí i Tariq Porter]

El proppassat octubre, la ciutat de Sitges tornava a acollir el que és, hores d’ara, un dels festivals de cinema de gènere més importants del món, amb un cartell heterogeni que comptava tant amb títols de renom com amb altres que convidaven a la sorpresa o, senzillament, despertaven la curiositat. Aquesta cita, però, es presentava especialment interessant quant a produccions catalanes, presents en un nombre important i amb una inusual i més que positiva rellevància. També destacava per alguns títols com Melancholia, l’ última obra del danès Lars von Trier, Contagion, de Steven Soderbergh, la celebrada Attack the Block, de Joe Cornish, premi del públic, i Mientras Duermes, de Jaume Balagueró, entre d’altres. I per la temàtica, quasi simptomàtica, d’aquesta 44ª edició del festival: la intel·ligència artificial i una nova manera de captar el món, un conjunt de films que reflecteixen, com sempre, les inquietuds socials de cada època. Contagion, Melancholia, Another Earth, de Mike Cahill, 4:44, d’Abel Ferrara, i tants altres títols com Bellflower, Carré Blanc, The Divide, o Hell, basen la seva trama en aquest context de trencament, de canvi de percepcions, en un moment en què els giravolts són constants i imprevisibles. Tot seguit, un tastet d’alguns dels treballs més notables que s’han projectat aquests dies al Festival internacional de cinema fantàstic de Catalunya 2011.

5 de juny 2013

La ruta natural és el Curt de la setmana!

Fa poc s'estrenava el segon llargmetratge dels germans Pastor, la grandiloqüent Los últimos días, una continuació natural de la primera incursió dels realitzadors catalans al llargmetratge, que havia començat amb la producció estatunidenca Carriers. Però abans de tot això, Àlex Pastor va sorprendre a tothom amb La ruta natural, produïda per l'Escac i guanyadora a Sundance com a Millor curtmetratge internacional. Gran debut, sens dubte.

3 de juny 2013

Crónicas del Atlántida: Algunas juventudes desdichadas

[Publicado en TuPeli (04/2013)]

Pues aquí seguimos, de nuevo delante de la pantalla que nos convoca por lo menos una vez al día para ver una de las tantas propuestas que ofrece el abanico del Atlántida. Quien se proponga verlas todas no puede descuidarse porque dispone de un solo mes para ver 37 películas, lo que supone obviamente más de una por día, así que ahí estoy yo intentando seguir el ritmo. Sin embargo, por mucho que lo intento se me están acumulando los títulos y eso me arrastrará, seguro, a un loco tour fílmico o a prescindir de algunas películas, por mucho que me duela. Sea como sea, por el momento sigo al pie del cañón tragando cine con vicio y deleite, engordando de imágenes e historias mis trasnochados sentidos y ordenándolo todo aquí, de forma casi terapéutica, en un fin procesal necesario que perfectamente podría cualificarse de deposición textual.