30 de set. 2011

El feliç cim dels freaks

Mai ningú s'ha apropat mai tant a la definició de manual del concepte friki. MAI:



29 de set. 2011

22 mei: L'art del tràiler 14!

Anem fregant-nos les mans pel Festival de Sitges 2011, i mentrestant publiquem aquest potent tràiler de 22 mei, una pel·lícula belga que podrem veure aquests dies al festival.



28 de set. 2011

Alguns veïns desavinguts (Crítica a El hombre de al lado)

[Publicada a La Garriga Digital (04/08/2011)]

Puntuació: 

Quan una novel·la, o pel·lícula, o història en definitiva, pretén arribar amb bon peu a un públic gran i heterogeni, ha de ser capaç d’interessar, de despertar curiositat, d’atraure. Hi ha moltes maneres d’aconseguir-ho i molts elements amb els quals jugar, però hi ha quelcom que, en major o menor mesura, s’encarrega de mitjançar entre l’espectador i la trama; un ambaixador, un intermediari que és qui caldeja o bé refreda la història, i és en bona part responsable de fins a quin punt aquesta ens sedueix. Aquest fil conductor són els personatges, els protagonistes, i tots els seus mecanismes interns. Això és, la seva personalitat, caràcter, i com responen i es desenvolupen en totes les facetes per les quals el relat es mou. I és que és aleshores, quan comença la narració, quan els personatges han de demostrar que tenen ganxo, que tenen la capacitat, per empatia, per simpatia, o per simple atracció, de ser prou sòlids com per arrossegar-nos fins al final sense que el viatge ens fatigui massa. Per tot això, és quan no existeix un gram d’empatia i els personatges cauen, un per un, sense que cap sigui capaç d’aportar-nos res més que animadversió, quan la història, per molt precisa que sigui, s’ensorra amb ells.

27 de set. 2011

The Lost Thing és el (fantàstic) curt de la setmana!

Codirigit per un dels meus il·lustradors preferits, Shaun Tan, aquest curtmetratge va ser nominat als Òscar 2010. L'imaginari d'aquest il·lustrador, autor del magnífic còmic Emigrants, s'anima aquí amb un resultat que va la pena veure.


26 de set. 2011

El triomf de Terrence Malick (Crítica a El árbol de la vida, guanyadora de la Palma d'or a Canes)

[Publicada a La Garriga Digital (23/09/2011)]

Puntuació: 

La poesia, com a gènere tradicionalment literari, té en la retòrica i en totes les cares d’aquesta les seves úniques eines de treball. Per una banda el significat, manejable, ambigu i metafòric amb el que pot comptar cada mot. Per l’altra, el so, el ritme, el lirisme, d’un conjunt que vol comprendre totes les possibilitats de la comunicació verbal –més implícita o menys- per a expressar amb la màxima precisió quelcom exacte o abstracte, indiferentment. No obstant, l’essencial,  l’important, com sempre en l’acte de la comunicació, és que el receptor rebi el missatge que l’emissor ha enviat amb la màxima claredat. Això és, la comunicació verbal i totes les seves possibilitats al servei d’un resultat que, com un engranatge, si no encaixa prou perd part del seu sentit.

22 de set. 2011

Conan el bárbaro: L'art del tràiler 13

Tornem després de massa temps absents amb un tràiler que, mai millor dit, és la bomba. És el de Cónan el bárbaro, la "joya" de l'estiu protagonitzada per l'amic Jason Momoa, el gran Khal Drogo de la sèrie Juego de Tronos. Tràiler NO oficial, però la millor publicitat per un film com aquest. Aquí va!