[Publicat a Serra d'Or (06/2012)]
El cinema,
en tant que element social i cultural, ha estat sempre un ens feixuc de moure,
tan reticent com susceptible a segons quins canvis o evolucions. La seva
agilitat com a art contrasta amb el seu conservadorisme com a industria,
caminant sempre sobre segur, enemiga tant de camins feréstecs com d’autopistes
recentment asfaltades. Desconfiada, circula per les transitades rutes
comercials amb la seva infinita caravana mentre les ments inquietes exploren cruïlles
i dreceres, i no és fins que no hi ha una resposta gairebé unànime que no obre
les seves portes per a ventilar conceptes i percepcions. Ja sigui en la seva
faceta tècnico-artística o en la promoció, difusió i distribució, el canvi és
constant, i l’evolució, malgrat pors i recels, gairebé sempre positiva.






